Edició de «Josep Estellés i Caballer»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Sacerdot i músic | | ocupació = Sacerdot i músic | ||
| − | | data_naix = 17 de febrer de | + | | data_naix = [[17 de febrer de 1925]] |
| lloc_naix = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| − | | data_mort = | + | | data_mort = [[1984]] |
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Josep Estellés i Caballer''', va nàixer en [[Godella]], el [[17 de febrer]] de [[1925]] i faltà en la ciutat de [[Valéncia]] el [[4 de febrer]] de [[1984]]. Fon un sacerdot i músic [[Valencians|valencià]]. Fon cofundador i primer director de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]]. Fudador, ademés, de l'[[Orfeó Parroquial de Godella]], l'[[Orfeó Parroquial san Pio X]] de [[Massarrojos]], i el [[Cor Laetentur]]. | + | '''Josep Estellés i Caballer''', va nàixer en [[Godella]], el [[17 de febrer]] de [[1925]] i faltà en la ciutat de [[Valéncia]] el [[4 de febrer]] de [[1984]]. Fon un sacerdot i músic [[Valencians|valencià]]. Fon cofundador i primer director de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]]. Fudador, ademés, de l'[[Orfeó Parroquial]] de [[Godella]], l'[[Orfeó Parroquial san Pio X]] de [[Massarrojos]], i el [[Cor Laetentur]]. |
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| − | Va nàixer en el número 67 del carrer Ample de [[Godella]]. Fon el segon fill de Francesc Estellés Muñoz i Magdalena Caballer Gallur, matrimoni catòlic i d'arraïlades costums religioses. Foren els seus germans Francesc, el major, i Miquel, el menut. No es té constància documental del bateig, per la crema dels registres parroquials durant la [[Guerra Civil]], pero sí consta la seua Primera Comunió, junt al seu germà major, el dia | + | Va nàixer en el número 67 del carrer Ample de [[Godella]]. Fon el segon fill de Francesc Estellés Muñoz i Magdalena Caballer Gallur, matrimoni catòlic i d'arraïlades costums religioses. Foren els seus germans Francesc, el major, i Miquel, el menut. No es té constància documental del bateig, per la crema dels registres parroquials durant la [[Guerra Civil]], pero sí consta la seua Primera Comunió, junt al seu germà major, el dia 11 de juny de [[1933]]. |
El primer contacte en el món cultural el va tindre en casa de donya Bàrbera Capella Alonso, en ''Ca la senyora Barbereta'', com es conegué durant molts anys l'escoleta d'esta reconeguda godellera. Als cinc anys i mig, fins als nou, estudià en el colege que el partit polític [[Derecha Regional Valenciana|''Derecha Regional Valenciana'']] tenia en el poble. El [[18 d'octubre]] de [[1934]], en vora dèu anys, havent passat un elemental exàmen de solfeig i de cultura general, per la seua excelent veu i magnífic oït, ingressà com a infantillo en la Capella Musical del [[Real Colege del Corpus Christi]], també conegut com Colege del Patriarca, el que fea 473 de tots els infantillos que havien passat fins ad eixe moment per la casa. | El primer contacte en el món cultural el va tindre en casa de donya Bàrbera Capella Alonso, en ''Ca la senyora Barbereta'', com es conegué durant molts anys l'escoleta d'esta reconeguda godellera. Als cinc anys i mig, fins als nou, estudià en el colege que el partit polític [[Derecha Regional Valenciana|''Derecha Regional Valenciana'']] tenia en el poble. El [[18 d'octubre]] de [[1934]], en vora dèu anys, havent passat un elemental exàmen de solfeig i de cultura general, per la seua excelent veu i magnífic oït, ingressà com a infantillo en la Capella Musical del [[Real Colege del Corpus Christi]], també conegut com Colege del Patriarca, el que fea 473 de tots els infantillos que havien passat fins ad eixe moment per la casa. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Als quinze anys, el [[27 de setembre]] de [[1939]], superà la prova d'accés al Seminari, en aquell moment en el carrer Trinitaris de [[Valéncia]] a on va cursar, en un excelent currículum, una cuidada preparació en moltes i diverses matèries. | Als quinze anys, el [[27 de setembre]] de [[1939]], superà la prova d'accés al Seminari, en aquell moment en el carrer Trinitaris de [[Valéncia]] a on va cursar, en un excelent currículum, una cuidada preparació en moltes i diverses matèries. | ||
| − | En 19 anys crea i dirigix l'Orfeó Parroquial de Godella, el segon més antic de tota Valéncia darrere de la [[Coral Polifònica Valentina]], iniciant les seues actuacions un | + | En 19 anys crea i dirigix l'Orfeó Parroquial de Godella, el segon més antic de tota Valéncia darrere de la [[Coral Polifònica Valentina]], iniciant les seues actuacions un 1 d'octubre de [[1944]]. |
El [[21 de març]] de [[1946]], obté una beca per a estudiar Sagrada Teologia en el Colege-Seminari del Corpus Christi, com a colegial intern. | El [[21 de març]] de [[1946]], obté una beca per a estudiar Sagrada Teologia en el Colege-Seminari del Corpus Christi, com a colegial intern. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
Des de l'any [[1952]] fins a l'any [[1970]] fon Encarregat General de la Música i Director de la ''Schola Cantorum'' en el Seminari Conciliar de Moncada en el mateix periodo. | Des de l'any [[1952]] fins a l'any [[1970]] fon Encarregat General de la Música i Director de la ''Schola Cantorum'' en el Seminari Conciliar de Moncada en el mateix periodo. | ||
| − | L'1 d'octubre de [[1957]] és nomenat Mestre de Capella de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de [[1958]], pero la [[Riuada de Valéncia|riuada]] que Valéncia havia patit en aquell [[octubre]] de [[1957]] feu que no fora possible fins al [[7 de decembre]], vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de [[1978]], abandonant la vida religiosa el [[25 d'octubre]] de [[1979]] i incorporant-se el [[29 d'Octubre]] com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca. | + | L'[[1 d'octubre]] de [[1957]] és nomenat Mestre de Capella de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de [[1958]], pero la [[Riuada de Valéncia|riuada]] que Valéncia havia patit en aquell [[octubre]] de [[1957]] feu que no fora possible fins al [[7 de decembre]], vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de [[1978]], abandonant la vida religiosa el [[25 d'octubre]] de [[1979]] i incorporant-se el [[29 d'Octubre]] com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca. |
El [[16 de setembre]] de [[1981]], a solicitut dels superiors, torna de nou a la Direcció musical de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]], en acabant d'un nou i molt breu intent de vida monàstica en l'''Abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos''. | El [[16 de setembre]] de [[1981]], a solicitut dels superiors, torna de nou a la Direcció musical de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]], en acabant d'un nou i molt breu intent de vida monàstica en l'''Abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos''. | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
Va morir el 4 de febrer de 1984 a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]]. | Va morir el 4 de febrer de 1984 a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]]. | ||
| − | Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en [[Las Províncias]] (11.02.1984), “''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular | + | Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en [[Las Províncias]] (11.02.1984), “''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular i lo incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''”. |
Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers. | Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers. | ||
| − | == Cites == | + | ==Cites== |
| − | {{Cita|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular | + | {{Cita|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular i lo incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}} |
| − | |||
| − | |||
| − | + | ==Bibliografía== | |
| − | * | + | * GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0 |
| + | |||
| + | * LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” ([[Taller d'història local de Godella]], Querns número 4, pàgina 19 | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
| − | * [http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index | + | *[http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index] |
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
| Llínea 63: | Llínea 63: | ||
[[Categoria:Religiosos]] | [[Categoria:Religiosos]] | ||
[[Categoria:Religiosos valencians]] | [[Categoria:Religiosos valencians]] | ||
| − | |||