Edició de «José de San Martín»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Smartin.JPG|thumb|Jose de San Martín]] | [[Image:Smartin.JPG|thumb|Jose de San Martín]] | ||
− | El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixqué el [[25 de febrer]] de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]]) i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el [[17 d'agost]] de [[1850]] ; també nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', és una de les personalitats més important de les guerres d' | + | El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixqué el [[25 de febrer]] de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]]) i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el [[17 d'agost]] de [[1850]] ; també nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', és una de les personalitats més important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'[[Amèrica del Sur]]. Està considerat com el llibertador d'Argentina, de [[Chile]] i del [[Perú]] : el primer païs li donà el titul de '''Pare de la Patria'''. |
− | Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual | + | Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educació en [[Espanya]] a partir de l'any [[1783]]. |
== Carrera militar == | == Carrera militar == | ||
− | San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en | + | San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en [[1797]] fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos [[1793]]. En la [[Batalla de Bailén]] el [[19 de juliol]] de [[1808]], primera derrota important de les tropes de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], San Martín tingué una actuació destacada, rebrent el grau de tinent coronel i és condecorat en una medalla d'[[or]]. |
− | |||
− | En la [[Batalla de Bailén]] el [[19 de juliol]] de [[1808]], primera derrota important de les tropes de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], San Martín tingué una actuació destacada, rebrent el grau de tinent coronel i és condecorat en una medalla d'[[or]]. | ||
− | |||
Despuix d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a [[Anglaterra]] on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, també [[francmaçon]]). | Despuix d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a [[Anglaterra]] on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, també [[francmaçon]]). | ||
Llínea 14: | Llínea 11: | ||
En [[giner]] de l'any [[1812]] San Martín s'embarca cap a [[Buenos Aires]] en la [[fragata]] anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las [[Provincies Unides del Riu de la Plata]], que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El [[16 de març]] li demanaren que creacio d'el [[Regiment de Granaders a Cavall]] per a custodiar les costes del [[riu Paraná]]. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la [[Logia Lautaro de Buenos Aires]]. El [[3 de febrer]] de [[1813]] lliurà el Combat de San Lorenzo. | En [[giner]] de l'any [[1812]] San Martín s'embarca cap a [[Buenos Aires]] en la [[fragata]] anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las [[Provincies Unides del Riu de la Plata]], que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El [[16 de març]] li demanaren que creacio d'el [[Regiment de Granaders a Cavall]] per a custodiar les costes del [[riu Paraná]]. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la [[Logia Lautaro de Buenos Aires]]. El [[3 de febrer]] de [[1813]] lliurà el Combat de San Lorenzo. | ||
− | Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el [[12 de giner]] de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a | + | Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el [[12 de giner]] de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament. |
− | Finalment el [[20 d'agost]] de | + | Finalment el [[20 d'agost]] de [[1820]] partix San Martín al front de l'expedició des del port de Valparaïso cap al [[Perú]]. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 homens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de [[Chile]], i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia [[28 de juliol]] declarà l'independencia i és nomenat [[Protector del Perú]] en autoritat civil i militar. |
Entre els dies 26 i 27 de [[juliol]] de [[1822]] es realisa l'[[Entrevista de Guayaquil]], on es reunix en [[Simón Bolívar]], tenint com tema principal la lliberació del [[Perú]], cedint ad ell l'iniciativa i conducció de la campanya llibertadora. Poc despuix decidix retirar-se de tots els càrrecs i tornar al seu país. | Entre els dies 26 i 27 de [[juliol]] de [[1822]] es realisa l'[[Entrevista de Guayaquil]], on es reunix en [[Simón Bolívar]], tenint com tema principal la lliberació del [[Perú]], cedint ad ell l'iniciativa i conducció de la campanya llibertadora. Poc despuix decidix retirar-se de tots els càrrecs i tornar al seu país. | ||
== El retorn == | == El retorn == | ||
− | Tornat a [[Mendoza]] demanà autorisació per a regressar a [[Buenos Aires]] i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a | + | Tornat a [[Mendoza]] demanà autorisació per a regressar a [[Buenos Aires]] i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a San Martín tornar a la ciutat ya que alguns volgueren sometre'l a un juí per la desobediencia a una orde que havia rebut del govern per a reprimir als caudills federals. |
− | No obstant | + | No obstant açó, va decidir viajar a [[Buenos Aires]], a on a la seua arribada ella havia mort. |
== Exili i mort == | == Exili i mort == | ||
En [[Buenos Aires]], i negant-se a intervindre en les lluïtes politiques, va decidir partir en sa filla cap al port de L'Havre, [[França]], el [[10 de febrer]] de [[1824]]. Degut a la declaració de guerra entre l'[[Argentina]] i l'[[Imperi del Brasil]], intentà tornar per ad oferir els seus servicis, encara que no va arribar a desembarcar, per les lluïtes politiques i la finalisació de la guerra, tornant novament a [[Europa]]. | En [[Buenos Aires]], i negant-se a intervindre en les lluïtes politiques, va decidir partir en sa filla cap al port de L'Havre, [[França]], el [[10 de febrer]] de [[1824]]. Degut a la declaració de guerra entre l'[[Argentina]] i l'[[Imperi del Brasil]], intentà tornar per ad oferir els seus servicis, encara que no va arribar a desembarcar, per les lluïtes politiques i la finalisació de la guerra, tornant novament a [[Europa]]. | ||
− | En | + | En [[1831]] és radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys més tart i gracies als premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Perú]], San Martín s'anà a residir en Grand Bourg. Allí va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus últims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | En [[març]] de [[1848]], es produix la revolució en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, a on va fallir a l'edat de 72 anys, a les tres de la vesprada del [[17 d'agost]] de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | == | + | == Els seus restes == |
− | + | En [[1861]] els seus restes foren traslladats al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral. | |
− | + | Reconegut com llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independencia [[Argentina]], va creuar els Andes, dugà la seua bandera emancipadora a [[Chile]], al [[Perú]] i al [[Equador]]». | |
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |