Edició de «José Sanchis Bergón»

[[Archiu:Jose sanchis.JPG|thumb|Dr. Josep Sanchis Bergón]]
'''Josep Sanchis Bergón''' ([[Alhucemas]], [[Marroc]], [[1860]] - † [[Valéncia]], [[1926]]) fon [[mege]] [[neurolec]], [[Alcalde de Valéncia]], i primer President de la [[Organisació Mèdica Colegial d'Espanya]] ([[1921]] – [[1926]]). Fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat, coneguda com la [[Casa de la Caritat]].

== Biografia ==

=== Personal ===

'''Josep Sanchis Bergón''' se cassà en Eugenia Banús Martínez, i tingueren quatre fills: Josefa i Eugenia (que serien religioses), Josep, i Mª Ampar, i se fa aixina mateixa càrrec d'un nebot, Jaume, epileptic.

Fon fill d'un mege militar, [[Josep Sanchis Barrachina]], que fon general de Sanitat Militar.
Fon pare del també mege [[Josep Sanchis Banús]].<ref>[http://eprints.ucm.es/9498/1/T27312.pdf Pérez Salmo C. L'obra psicológica de Josep Sanchis Banús (1893-1932). Madrit: Universitat Complutense de Madrit; 2009.]</ref>

=== Professional ===

Desenrollà la seua professió en [[Valéncia]] a on fon successivament mege municipal (Inspector General de Sanitat en Valéncia en [[1904]]),<ref>[http://www5.colvet.es/aehv/pdf/Valencia%20redux.pdf Aganzo Eixit F. El cos d'Inspectors Veterinari de l'Excelentísimo [[Ajuntament de Valéncia]]. Antecedents i balanç d'una centuria. VI Jornades Nacionals d'Història de la Veterinaria. Valéncia, 16 i 17 de novembre de 2001. p.14.]</ref> director facultatiu del [[Hospital de Santa Ana]], i subdirector del [[Loquera Provincial de Valéncia]], especialisant-se en malalties nervioses. Una senya curiosa es que assisti en [[Paris]] a les classes de [[Jean-Martin Charcot|Charcot]].

Prengué part activa en la política del moment com membre del [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en l'any [[1905]] fon regidor de sanitat,<ref>[http://books.google.es/books?id=KuwGSUmwGXwC&pg=PA117&dq=Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+fue+concejal+de+sanidad+en+Valencia+en+1905&hl=es&ei=0fEpTf3YN5HO4gaKqOXtCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Carme Barona Vilar. Les politiques de la salut: la sanitat valenciana entre 1855 i 1936. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2006.]</ref> i alcalde del [[Ajuntament de Valencia]] des de [[giner]] de [[1906]] fins giner de [[1907]],<ref>[http://www.rsvad.com/resources/image/1PARTE.pdf Úbeda Balaguer VA. Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports. Valéncia: Grafiques Vernetta; 2009.]</ref> dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis.<ref>[http://books.google.es/books?id=pkp9IAheGMcC&pg=PA199&dq=Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+concejal+inspector,+dinamiz%C3%B3+servicios+como+la+higiene+p%C3%BAblica+o+fue+promotor+de+sociedades+como+la+Liga+Nacional+contra+la+Tuberculosis.&hl=es&ei=WvIpTc2DCsaG5Aat-ZTECQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Lloret Pastor J. Chiquets desprotegidos. Un problema social i de salut en la prensa medica valenciana (1855-1939). En: Enric Perdiuer Gil (compilador). Salveu al chiquet: estudis sobre la protecció a l'infancia en l'Europa mediterranea a començaments del sigle XX. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2004. p.199.]</ref> Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia.<ref>[http://www.boe.es/senyes/imagens/BOE/1910/009/A00043.tif R.D. nomenant Delegat Regi President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia a D. Josep Sanchis Bergón. Gasseta de Madrit. 1910/01/09; (9):43.]</ref>

Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funció social i publica. Fon president del [[Colege Oficial de Meges de Valéncia]], fundador i president de la [[Federació Nacional de Coleges Oficials de Meges]] (1921 - 1926), fundador i president de la [[Associació Valenciana de la Caritat]] en l'any 1906,<ref>[http://www.casacaridad.com/web/historia.html Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.]</ref> fundador del [[Asil de Sant Eugeni]] en 1885,<ref>[http://books.google.es/books?id=1HP-IWSiD8C&pg=PA96&dq=El+Dr.Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n,+a+la+saz%C3%B3n+m%C3%A9dico+municipal,+por+su+parte,+fue+el+inspirador+del+Asilo+de+San+Eugenio,+fundado+el+2+de+julio+de+1885,+durante+la+epidemia+col%C3%A9rica,+para+atender+a+la+lactancia+de+los+hu%C3%A9rfanos+cuyas+madres+mor%C3%ADan+v%C3%ADctimas+de+la+enfermedad,+bajo+la+direcci%C3%B3n+de+las+Hijas+de+la+Caridad+de+San+Vicente+Pa%C3%BAl.&hl=es&ei=GApTbTMEM274gbBv-y7CQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educació protectora. Valéncia: Universitat de Valéncia. Dpt. Educacio Comparada i Història de l'Educacio; 2002.]</ref> vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de número de la [[Real Academia de Medicina de Valéncia]] des de [[1917]], entre atres molts merits. 

[[File:José Sanchis Bergón 1906.jpg|thumb|250px|Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat ([[1906]])]]

Fruit del seu decantament cap al camp de la marginació infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la pròpia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Protecció a l'Infancia, en l'any [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelat els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequació perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptació de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia és freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.

=== Activitat colegial ===

En l'any [[1920]] se va crear la [[Federació de Coleges de Meges d'Espanya]], de la que és impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federació. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneració de la classe i política sanitaries, que al seu entendre, començaria des de la mateixa selecció dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de títuls expedits.<ref>[http://books.google.es/books?id=LLRflEBHzsgC&pg=PA303&dq=Se+produc%C3%ADa+una+nueva+cota+en+su+organizaci%C3%B3n+corporativa:+la+Federaci%C3%B3n+Nacional+de+Colegios+M%C3%A9dicos.+Fue+la+tarea+de+la+mencionada+asamblea+de+Colegios+de+noviembre+de+1920,+propuesta+como+objetivo+por+el+Colegio+valenciano+y+por+su+presidente+Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n.&hl=es&ei=3ApTe79A6ad4AaCv-jFCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Se%20produc%C3%ADa%20una%20nueva%20cota%20en%20su%20organizaci%C3%B3n%20corporativa%3A%20la%20Federaci%C3%B3n%20Nacional%20de%20Colegios%20M%C3%A9dicos.%20Fue%20la%20tarea%20de%20la%20mencionada%20asamblea%20de%20Colegios%20de%20noviembre%20de%201920%2C%20propuesta%20como%20objetivo%20por%20el%20Colegio%20valenciano%20y%20por%20su%20presidente%20Jos%C3%A9%20Sanch%C3%ADs%20Berg%C3%B3n.&f=false Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del sigle XX, 1980-1923. Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.]</ref>

Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislació sanitaria, o defensa dels interesses dels meges, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creació d'esta federació dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governació despuix de l'Assamblea portada veta en [[Madrit]] en l'any [[1926]], i que se referixen a “l'urgent promulgació d'una Llei de Sanitat, a la representació dels Coleges Meges en el Real Consell de Sanitat, a la reglamentació de la Beneficencia provincial, a la definició del delit sanitari i l'inclusió en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisió tècnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademés de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitució d'una Comissió Oficial de la que devia formar part el Consell General de Coleges de Meges, la declaració dels Reglaments dels Coleges de Meges com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.

Sanchis Bergón, en carta dirigida al Dr. Cortezo en relació en un anteproyecto de Llei per a llimitació de títuls en les facultats de Medicina, Farmacia i Dret, fa referencia a dos problemes que ell considera claus: la deficient preparació en que s'inicien en l'eixercici professional els meges recién llicenciats, i la “remugada de meges que forgen les nostres universitats”. Abdós aspectes complementaris, ya que el nivell d'exigencia és tan escas, que la consecució del títul de mege s'obte sense esforç. Sanchis Bergón és partidari d'un examen d'aptitut per a ingressar en la facultat de Medicina, i posteriorment, d'una forma diferent d'evaluar als alumnes, separant la llabor d'examinar de la llabor docent, per a evitar que els catedratics siguen juge i part.

== Publicacions ==
[[File:José Sanchís Bergón (1917) Reformatorios.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Reformatoris" ([[1917]])]]

Publicà varis treballs sobre patologia mental i medicina social: 

* Els sistemes penitenciaris davant l'higiene (tesis doctoral). Madrit: Facultat de Medicina de l'Universitat Complutense; 1882.
* [http://hicido.uv.es/IMV/IMV/princ19.htm Alcohol, alcoholisme agut i cronic. Bolleti de l'Institut Medic Valencià (BIMV). 1885; 19:76.]
* Alienación, alienacio, oradura, demencia i idiocia. 1892.
* Etiologia i profilaxis de la criminalitat infantil. 1916.
* Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil. Valencia: Imprenta d'Antoni López i Comp; 1917.
* Reformatoris. Ponencia presentada a la secció 4ª de l'Assamblea Nacional de Proteccio a l'Infancia i Repressio de la Mendicitat. Valencia: Imp. Antoni López i Cia.; 1917.
* Encefalitis epidemica, cridada també letargica. Valencia: Imprenta Valenciana; 1920.
* Carta circular del President del Colege Oficial de Medics de Valencia. SM. 1923;(2):689-91.
* Reduccio de títuls. SM. 1923;(2):782-4.
* Consells als medics novells.
* Herencia de la criminalitat.
* Els sistemes penitenciaris davant l'Història.

== Vore també ==

* [[Alcalde]]
* [[Mege]]
* [[Neurologia]]
* [[Organisació Mèdica Colegial d'Espanya]]
* [[Casa de la Caritat]]
  
== Referències ==
<references />

== Bibliografia ==
* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]

{{Successio
| predecessor = ''Primer President''
| titul = [[Archiu:Logo omc.jpg|50px]] ''[[OMCE|President de la <br />Organisacio Medica Colegial <br />d'Espanya]]'' 
| periodo = [[1921]]-[[1926]]
| successor = [[Francesc Carmona Camo]]
}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.cgcom.org/ Organisacio Medica Colegial d'Espanya]
* [http://www.ramcv.com/ Real Academia de Medicina de Valencia]
* [http://dbe.rah.es/biografias/45450/jose-sanchis-bergon Biografia de Josep Sanchis Bergón - Real Acadèmia de l'Història]


{{NF|1860|1926|Sanchis Bergon, Jose}}

{{Successió
| predecessor = [[Miguel Polo Gil]]
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]] 
| periodo = [[1906]] – [[1907]]
| successor = [[José Martínez Aloy]]
}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
[[Categoria:Diputats d'Espanya]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Neurolecs d'Espanya]]
[[Categoria:Presidents de Coleges de Meges d'Espanya]]