Edició de «José María Lacarra»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''José María Lacarra de Miguel''' ([[Estella]], [[Navarra]], [[24 de maig]] de [[1907]] - [[Saragossa]], [[6 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[historiador]], [[filòlec]], [[Medievalisme|medievaliste]] i [[Heraldisme|heraldiste]] [[Espanya|espanyol]], l'especialitat del qual fon l'estudi de l'història d'[[Aragó]] i de Navarra. Fon aixina mateix catedràtic d'Història Medieval en l'[[Universitat de Saragossa]], ya que va eixercitar durant més de quaranta anys fins a la seua mort. | |
| − | |||
| − | '''José María Lacarra de Miguel''' ([[Estella]], [[Navarra]], [[24 de maig]] de [[1907]] - | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | En l'any [[1923]] viajà a [[Madrit]], | + | En l'any [[1923]] viajà a [[Madrit]], on va realisar simultàneament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, en [[1930]] es va graduar i ingressa eixe mateix any al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, en destí en l'[[Archiu Històric Nacional]]. En [[1933]] obté el seu doctorat en Història i la seua llicenciatura en Història. Va poder obtindre una beca per a estudiar en [[París]] de 1933 a [[1934]]. |
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], Lacarra realisa una fecunda llabor de salvar el tesor bibliogràfic espanyol. Una volta conclosa la guerra, va marchar a [[Saragossa]]. En [[1940]] se li assigna la càtedra d'Història Medieval en la seua Universitat, que impartiria fins a la seua mort. Eixe mateix any és nomenat primer secretari general de la recent creada Institució Príncip de Viana, càrrec en el que permaneixerà durant quatre anys. Eixe mateix any llancen el primer número de la revista (''Príncipe de Viana'') en la qual ell mateixa colabora molt a sovint. | Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], Lacarra realisa una fecunda llabor de salvar el tesor bibliogràfic espanyol. Una volta conclosa la guerra, va marchar a [[Saragossa]]. En [[1940]] se li assigna la càtedra d'Història Medieval en la seua Universitat, que impartiria fins a la seua mort. Eixe mateix any és nomenat primer secretari general de la recent creada Institució Príncip de Viana, càrrec en el que permaneixerà durant quatre anys. Eixe mateix any llancen el primer número de la revista (''Príncipe de Viana'') en la qual ell mateixa colabora molt a sovint. | ||
| Llínea 11: | Llínea 9: | ||
En l'any [[1941]] funda el Centre d'Estudis Medievals d'Aragó. Per crida de la [[Diputació Foral de Navarra]] va organisar excavacions arqueològiques i restauracions, les que arreplegaria en la seua revista ''Príncip de Viana''. | En l'any [[1941]] funda el Centre d'Estudis Medievals d'Aragó. Per crida de la [[Diputació Foral de Navarra]] va organisar excavacions arqueològiques i restauracions, les que arreplegaria en la seua revista ''Príncip de Viana''. | ||
| − | Durant [[1945]] va fundar una revista titulada ''Estudis d'Edat Mija de la Corona d'Aragó'' (''Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón''). Entre [[1949]] i [[1967]] dirigix la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa, on va reorganisar el sistema creant | + | Durant [[1945]] va fundar una revista titulada ''Estudis d'Edat Mija de la Corona d'Aragó'' (''Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón''). Entre [[1949]] i [[1967]] dirigix la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa, on va reorganisar el sistema creant fins i tot nous departaments. Estigué al front d'atres institucions, com l'Escola d'Estudis Medievals, l'Universitat d'Estiu de [[Jaca]] i l'Archiu de Protocols de Saragossa. |
| − | Destaca la seua llabor com a conferenciant a lo llarc de la seua carrera, no | + | Destaca la seua llabor com a conferenciant a lo llarc de la seua carrera, no només en Espanya sino en el restant del món. Va presentar els seus estudis sobre l'Edat Mija espanyola en [[Roma]], [[Estocolm]] i [[Texas]]. Fon convidat com a professor a vàries universitats, entre elles l'Universitat de Berkeley. Fon nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Deusto en [[1982]] i per la de Saragossa en [[1985]]; l'Universitat de Navarra, la seua terra natal, li va conferir tal distinció a títul pòstum en [[1989]]. |
== Obra == | == Obra == | ||
| − | Els llibres de Lacarra se centren principalment en l'estudi d'Aragó i Navarra en l'Edat Mija, des de la conquista de Saragossa per | + | Els llibres de Lacarra se centren principalment en l'estudi d'Aragó i Navarra en l'Edat Mija, des de la conquista de Saragossa per Alfons I el Batallador fins als honors i tinences d'Aragó en el [[sigle XI]]. Va brindar especial importància al desenroll urbà dels núcleus aragonesos de població, sobretot a Jaca. Com a biógraf, Lacarra va analisar la vida i la psicologia del Batallador, personage que sempre li va captivar. |
Principals treballs de Lacarra: | Principals treballs de Lacarra: | ||
| Llínea 30: | Llínea 28: | ||
* ''Investigaciones de Historia navarra'', 1983 | * ''Investigaciones de Historia navarra'', 1983 | ||
* ''Estudios dedicados a Aragón'', 1987 | * ''Estudios dedicados a Aragón'', 1987 | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Lacarra José María Lacarra en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Lacarra José María Lacarra en Wikipedia] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||