Edició de «José María Íñigo»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Jose María Íñigo Gómez''', conegut popularment per '''Íñigo''', ([[Bilbao]], [[País Vasc]], [[4 de juny]] de [[1942]] - | + | '''Jose María Íñigo Gómez''', conegut popularment per '''Íñigo''', ([[Bilbao]], [[País Vasc]], [[4 de juny]] de [[1942]] - [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[2018]]) fon un periodiste, actor, escritor i presentador de [[Televisió espanyola|televisió espanyola]] (RTVE). |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 30: | Llínea 30: | ||
=== Televisió === | === Televisió === | ||
− | El seu debut en TVE se | + | El seu debut en TVE se produix en l'any [[1968]] en el programa de Pedro Olea, codirigit per Iván Zulueta, ''Último grito'', un espai que pretenia mostrar les tendències artístiques i musicals punteres en el moment. Més tart presentaria el programa musical ''Ritmo 70'', baix la realisació de [[Pilar Miró]]. |
En l'any [[1970]] estrena en el llavors canal de [[UHF]] el programa ''Estudio Abierto'', un programa d'entrevistes, reportages i varietats, que quan passà a la primera cadena en l'any [[1972]] el llançà definitivament a la fama televisiva i en el que consagrà la seua image adornada en uns enormes bigots. El programa s'emetria fins a [[1974]] i, en una segona etapa, entre [[1983]] i [[1985]]. | En l'any [[1970]] estrena en el llavors canal de [[UHF]] el programa ''Estudio Abierto'', un programa d'entrevistes, reportages i varietats, que quan passà a la primera cadena en l'any [[1972]] el llançà definitivament a la fama televisiva i en el que consagrà la seua image adornada en uns enormes bigots. El programa s'emetria fins a [[1974]] i, en una segona etapa, entre [[1983]] i [[1985]]. | ||
Llínea 36: | Llínea 36: | ||
A ''Estudio Abierto'', li seguiren atres programes de cort similar en els que Íñigp alternava la presentació d'actuacions musicals en les entrevistes a personages famosos o a ciutadans desconeguts per al gran públic, pero en coses curioses que contar o mostrar com [[Uri Geller]], un mentaliste. Tots eixos espais el convertiren en un dels rostres més populars en [[Espanya]] durant els anys setanta: ''Directísimo'', ''Esta noche... fiesta'', ''Fantástico''. | A ''Estudio Abierto'', li seguiren atres programes de cort similar en els que Íñigp alternava la presentació d'actuacions musicals en les entrevistes a personages famosos o a ciutadans desconeguts per al gran públic, pero en coses curioses que contar o mostrar com [[Uri Geller]], un mentaliste. Tots eixos espais el convertiren en un dels rostres més populars en [[Espanya]] durant els anys setanta: ''Directísimo'', ''Esta noche... fiesta'', ''Fantástico''. | ||
− | Despuix de l'arribada de les televisions privades, i despuix d'uns anys de silenci, Íñigo tornà a posar-se davant d'una cambra, acompanyant a atra veterana del mig, Laura Valenzuela en el programa ''Las mañana de Telecinco'' ([[1993]]-[[1994]]). Des de llavors, se deixà vore en diferents programes de cadenes públiques i privades en presentació d'espais de varietats, concursos o | + | Despuix de l'arribada de les televisions privades, i despuix d'uns anys de silenci, Íñigo tornà a posar-se davant d'una cambra, acompanyant a atra veterana del mig, Laura Valenzuela en el programa ''Las mañana de Telecinco'' ([[1993]]-[[1994]]). Des de llavors, se deixà vore en diferents programes de cadenes públiques i privades en presentació d'espais de varietats, concursos o fins i tot ''Reality shows''. Al mateix temps, i des de l'any [[2000]] colaborava en el programa de Ràdio Nacional d'Espanya ''No es un dia cualquiera''. |
Tambe participà en el programa de Televisió Espanyola ''Las mañanas de La 1'', junt en Mariló Montero. És de destacar també la seua revista de turisme i viages Ganas de viajar. | Tambe participà en el programa de Televisió Espanyola ''Las mañanas de La 1'', junt en Mariló Montero. És de destacar també la seua revista de turisme i viages Ganas de viajar. | ||
Llínea 52: | Llínea 52: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
− | Publicà | + | Publicà mes de vint llibres, entre els que figuren ''La bomba Esther Vilar'', Música Pop, Música Folkk, ''Enciclopedia de la música 1900-1970'', ''Estudio Abierto'', ''Mundo fantástico'', ''Ahora hablo yo'' (2004), ''Cuando eramos jóvenes'' (2004), ''100 españoles y el príncipe'' (2010), ''La tele que fuimos'' (2013), i entre 1998 i 2013, varis llibres de viages per Espanya en colaboració en Antonio Aradillas. Ademés edità i dirigí les revistes com ''Viajes y Vacaciones'', ''Vinos y Restauración'', ''Hoteles del siglo XXI'' i ''Lo mejor de Madrid''. |
== Premis == | == Premis == |