Edició de «Joaquim Sorolla»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
| peu = Joaquim Sorolla | | peu = Joaquim Sorolla | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
− | | ocupació = Pintor | + | | ocupació = Pintor. |
| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]] | | data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]] | ||
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
==Vida== | ==Vida== | ||
[[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|200px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]] | [[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|200px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]] | ||
− | + | Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia. Al quedar òrfens la seua germana Eugènia i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]]. | |
En l'any [[1874]] escomençà a estudiar en l'Escola Normal Superior a on li varen aconsellar matricular-se en les classes nocturnes de dibuix en l'Escola d'Artesans. En esta última rep, en [[1879]], una caixa de pintures i un diploma com a premi «per la seua constant aplicació en el dibuix de figura». Eixe mateix any ingressà en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] al mateix temps que treballava en el taller del seu tio, qui estudià en pintors com Manuel Matoses, Benlliure o Guadalajara. | En l'any [[1874]] escomençà a estudiar en l'Escola Normal Superior a on li varen aconsellar matricular-se en les classes nocturnes de dibuix en l'Escola d'Artesans. En esta última rep, en [[1879]], una caixa de pintures i un diploma com a premi «per la seua constant aplicació en el dibuix de figura». Eixe mateix any ingressà en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] al mateix temps que treballava en el taller del seu tio, qui estudià en pintors com Manuel Matoses, Benlliure o Guadalajara. | ||
Llínea 23: | Llínea 23: | ||
Acaba la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de [[Madrit]] en maig de [[1881]], a on va presentar tres marines valencianes que passaren sense pena ni glòria perque no encaixaven en la pintura oficial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de [[Velázquez]] i atres autors en el [[Museu del Prat]]. Per fi, en [[1883]], conseguix una medalla en l'[[Exposició Regional de Valéncia]] i, en [[1884]], conquista la glòria rebent la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra ''Defensa del parc d'Artilleria de Montlleó'', obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un colega seu: “Ací, per a donar-se a conéixer i guanyar medalles, cal fer morts.”[[Image:Critdelpalleter.jpg|right|thumb|''"Yo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca [[Ferran VII]] i mort als traïdors!"'' - ''El crit del palleter'' (1884)]] | Acaba la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de [[Madrit]] en maig de [[1881]], a on va presentar tres marines valencianes que passaren sense pena ni glòria perque no encaixaven en la pintura oficial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de [[Velázquez]] i atres autors en el [[Museu del Prat]]. Per fi, en [[1883]], conseguix una medalla en l'[[Exposició Regional de Valéncia]] i, en [[1884]], conquista la glòria rebent la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra ''Defensa del parc d'Artilleria de Montlleó'', obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un colega seu: “Ací, per a donar-se a conéixer i guanyar medalles, cal fer morts.”[[Image:Critdelpalleter.jpg|right|thumb|''"Yo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca [[Ferran VII]] i mort als traïdors!"'' - ''El crit del palleter'' (1884)]] | ||
− | Collí un atre gran èxit en [[Valéncia]] en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. | + | Collí un atre gran èxit en [[Valéncia]] en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. D'esta manera, fon pensionat per la [[Diputació Provincial de Valéncia]] per a viajar a [[Roma]] on, al mateix temps que treballava, conegué l'[[art]] [[Classicisme|clàssic]] i [[Renaiximent|renaixentista]], aixina com els grans museus, contactant, ademés, en atres artistes. |
En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat. | En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat. | ||
[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]] | [[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]] | ||
− | En | + | En [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]). |
En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages. | En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages. | ||
− | [[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, | + | [[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fora d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''. |
Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época. | Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época. | ||
− | En [[1920]], mentres pintava el retrat de la senyora | + | En [[1920]], mentres pintava el retrat de la senyora Pérez d'Ayala en el jardí de sa casa en [[Madrit]], patix un atac d'hemiplèxia que minvà dràsticament les seues facultats físiques i mentals. Muigué en sa casa de [[Cercedilla]] el [[10 d'agost]] de [[1923]]. |
== Obra == | == Obra == | ||
Llínea 41: | Llínea 41: | ||
Entre les principals pintures de Joaquim Sorolla, podem destacar: | Entre les principals pintures de Joaquim Sorolla, podem destacar: | ||
− | === Etapa de formació (1863- | + | === Etapa de formació (1863-1889) === |
− | + | * [[Marina (Sorolla)|Marina]] (1880) | |
− | + | * [[San Lluís, Rei de França]] (1882) | |
− | * [[Marina (Sorolla)|Marina]] ( | + | * [[El crit del palleter]] (1884) |
− | * [[San Lluís, Rei de França]] ( | + | * [[Moro en taronges]] (1885-1886) |
− | * [[El crit del palleter | ||
− | |||
− | |||
− | * [[Moro en taronges]] ( | ||
* [[El Pare Jofré defenent a un foll]] ([[1887]]) | * [[El Pare Jofré defenent a un foll]] ([[1887]]) | ||
− | |||
=== Etapa de consolidació (1889-1899) === | === Etapa de consolidació (1889-1899) === | ||
− | |||
− | |||
* [[Els guitarristes, costums valencians]] (1889) | * [[Els guitarristes, costums valencians]] (1889) | ||
− | * [[La | + | * [[La font, Bunyol]] (1890-1895) |
* [[El pillastre de plaja]] (1891) | * [[El pillastre de plaja]] (1891) | ||
* [[El bes de la reliquia]] (1893) | * [[El bes de la reliquia]] (1893) | ||
Llínea 64: | Llínea 57: | ||
* [[Retrat de Benito Pérez Galdós]] (1894) | * [[Retrat de Benito Pérez Galdós]] (1894) | ||
* [[Mare (Sorolla)|Mare]] (1895) | * [[Mare (Sorolla)|Mare]] (1895) | ||
− | |||
− | |||
− | |||
* [[Una investigació]] (1897) | * [[Una investigació]] (1897) | ||
− | * [[ | + | * [[El menjar en la barca]] (1898) |
* [[Cordellers de Xàbia]] (1898) | * [[Cordellers de Xàbia]] (1898) | ||
* [[Trista herència]] (1899) | * [[Trista herència]] (1899) | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
+ | === Etapa de culminació (1900-1910) === | ||
* [[Sénia, Xàbia]] (1900) | * [[Sénia, Xàbia]] (1900) | ||
− | |||
* [[Retrat de Beruete]] (1902) | * [[Retrat de Beruete]] (1902) | ||
− | |||
− | |||
* [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903) | * [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903) | ||
− | |||
* [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904) | * [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904) | ||
− | * [[ | + | * [[Autorretrato (Sorolla)|Autorretrato]] (1904) |
− | |||
* [[Els meus fills]] (1904) | * [[Els meus fills]] (1904) | ||
* [[El chiquet de la barqueta]] (1904) | * [[El chiquet de la barqueta]] (1904) | ||
− | |||
− | |||
* [[Nadadors, Xàbia]] (1905) | * [[Nadadors, Xàbia]] (1905) | ||
− | |||
* [[Instantànea, Biarritz]] (1906) | * [[Instantànea, Biarritz]] (1906) | ||
− | * [[Maria | + | * [[Maria Guerrer (Sorolla)|Maria Guerrer]] (1906) |
* [[Tempestat sobre Peñalara, Segòvia]] (1906) | * [[Tempestat sobre Peñalara, Segòvia]] (1906) | ||
− | |||
− | |||
* [[Botant a la corda, La Granja]] (1907) | * [[Botant a la corda, La Granja]] (1907) | ||
− | |||
* [[Font de l'Alcàsser de Sevilla]] (1908) | * [[Font de l'Alcàsser de Sevilla]] (1908) | ||
* [[Peixcadora en el seu fill, Valéncia]] (1908) | * [[Peixcadora en el seu fill, Valéncia]] (1908) | ||
* [[Passeig a la vora de la mar]] (1909) | * [[Passeig a la vora de la mar]] (1909) | ||
− | |||
− | |||
− | |||
* [[Chiquets en la plaja]] (1910) | * [[Chiquets en la plaja]] (1910) | ||
* [[Clotilde en trage de nit]] (1910) | * [[Clotilde en trage de nit]] (1910) | ||
− | * [[Davall del tendal, | + | * [[Davall del tendal, plaça de Zarauz]] (1910) |
=== Etapa final (1911-1920) === | === Etapa final (1911-1920) === | ||
− | + | * [[Despuix del bany]] (1911) | |
− | |||
* [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911) | * [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911) | ||
* [[La sesta]] (1911) | * [[La sesta]] (1911) | ||
* [[Tipos del Roncal]] (1912) | * [[Tipos del Roncal]] (1912) | ||
− | |||
* [[Peixcateres valencianes]] (1915) | * [[Peixcateres valencianes]] (1915) | ||
* [[La bata rosa]] (1916) | * [[La bata rosa]] (1916) | ||
* [[Valencia. Las grupas|Valéncia. Les grupes]] (1916) | * [[Valencia. Las grupas|Valéncia. Les grupes]] (1916) | ||
* [[El pati de Comares, l'Alhambra de Granada]] (1917) | * [[El pati de Comares, l'Alhambra de Granada]] (1917) | ||
− | |||
* [[Escullera, Sant Sebastià]] (1917-1918) | * [[Escullera, Sant Sebastià]] (1917-1918) | ||
* [[Joaquim Sorolla i Garcia assentat]] (1917) | * [[Joaquim Sorolla i Garcia assentat]] (1917) | ||
* [[Retrat de Raquel Meller]] (1918) | * [[Retrat de Raquel Meller]] (1918) | ||
* [[Safareig de l'Alcàsser de Sevilla]] (1918) | * [[Safareig de l'Alcàsser de Sevilla]] (1918) | ||
− | * [[Jardí de la | + | * [[Jardí de la casa Sorolla (1919)|Jardí de la casa Sorolla]] (1918-1919) |
* [[Helena en la cala de Sant Vicent, Mallorca]] (1919) | * [[Helena en la cala de Sant Vicent, Mallorca]] (1919) | ||
− | * [[Jardí de la | + | * [[Jardí de la casa Sorolla (1920)|Jardí de la casa Sorolla]] (1920) |
* [[Retrat de la senyora de Pérez d'Ayala]] (1920) | * [[Retrat de la senyora de Pérez d'Ayala]] (1920) | ||
Llínea 154: | Llínea 120: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Joaquín Sorolla}} | {{Commonscat|Joaquín Sorolla}} | ||
− | + | *[http://museosorolla.mcu.es/ Museu Sorolla], selecció d'obres i classificació per etapes. | |
− | * [http://museosorolla.mcu.es/ Museu Sorolla], selecció d'obres i classificació per etapes. | + | *[http://www.artrenewal.org/asp/database/art.asp?aid=1393 Art Renewal]. Galería d'obres en alta resolució (en anglés). |
− | * [http://www.artrenewal.org/asp/database/art.asp?aid=1393 Art Renewal]. Galería d'obres en alta resolució (en anglés). | + | *[http://www.museothyssen.org/thyssen/exposiciones/WebExposiciones/2006/SargentSorolla/index.htm]. ''Exposició Sargent/Sorolla'' celebrada en Madrit del 3 d'octubre de 2006 al 7 de giner de 2007. |
− | * [http://www.museothyssen.org/thyssen/exposiciones/WebExposiciones/2006/SargentSorolla/index.htm]. ''Exposició Sargent/Sorolla'' celebrada en Madrit del 3 d'octubre de 2006 al 7 de giner de 2007 | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] |