Edició de «Joan de Ribera»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 11: Llínea 11:
 
Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de [[Salamanca]], en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contava solament en 30 anys d'edat, en l'any [[1562]], en el [[Papa]] [[Pius IV]], fon nomenat bisbe de [[Badajoz]]. Allí es dedicà en tota la seua anima a adoctrinar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
 
Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de [[Salamanca]], en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contava solament en 30 anys d'edat, en l'any [[1562]], en el [[Papa]] [[Pius IV]], fon nomenat bisbe de [[Badajoz]]. Allí es dedicà en tota la seua anima a adoctrinar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
  
Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]] en l'idea de que poguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscs valencians i Patriarca de Antioquía ([[1568]]), despuix el rei el va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en l'any [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.
+
Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]] en l'idea de que poguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscs valencians i Patriarca de Antioquía (1568), despuix el rei el va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en l'any [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.
  
Va escriure numeroses obres. Des de l'any [[1569]] fins a l'any [[1610]], va fer 2.715 visites pastorals a les parròquies i els resultats d'estes visites els va deixar en 91 volums en 91.000 pàgines. Celebrà set Sínodos, o reunions en tots el retors.
+
Va escriure numeroses obres. Des de ñ'any [[1569]] fins a l'any [[1610]], va fer 2.715 visites pastorals a les parròquies i els resultats d'estes visites els va deixar en 91 volums en 91.000 pàgines. Celebrà set Sínodos, o reunions en tots el retors.
  
 
Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] en [[Valéncia]]. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de [[Valéncia]], patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'[[Universitat de Valéncia]].  
 
Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] en [[Valéncia]]. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de [[Valéncia]], patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'[[Universitat de Valéncia]].  

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: