Edició de «Joan Llorenç Palmireno»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Joan Llorenç Palmireno | | nom = Joan Llorenç Palmireno | ||
| − | | image = | + | | image = |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Joan Llorenç | + | '''Joan Llorenç Palmireno''' ([[Alcanyís]] [[1524]] - [[Valéncia]], [[1579]]), naixcut en Alcanyís ([[Terol]]), va ser un dramaturc, pedagoc i humaniste. |
| − | Humaniste erasmiste, va ensenyar Gramàtica i Grec en [[Saragossa]] i [[Valéncia]]. Va escriure en [[Llatí|llatí]], [[Valencià|valencià]] i [[Castellà|castellà]]. Se li coneix també com | + | Humaniste erasmiste, va ensenyar Gramàtica i Grec en [[Saragossa]] i [[Valéncia]]. Va escriure en [[Llatí|llatí]], [[Valencià|valencià]] i [[Castellà|castellà]]. Se li coneix també com Juan Lorenzo Roca i com Lorenzo Palmireno. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Format en el ''Studia Humanitatis'' d'Alcanyís, posteriorment va ampliar els seus estudis en Saragossa i en | + | Format en el ''Studia Humanitatis'' d'Alcanyís, posteriorment va ampliar els seus estudis en Saragossa i en el [[Estudi General de Valéncia]], a on va obtindre la càtedra de Poesia en [[1550]]. |
| − | En la [[ciutat de Valéncia]] va començar a publicar llibres destinats prioritàriament a la docència. En | + | En la [[ciutat de Valéncia]] va començar a publicar llibres destinats prioritàriament a la docència. En [[1556]] es va traslladar a Alcanyís a on va permanéixer fins a [[1561]] alternant la seua llabor pedagògica entre esta localitat i [[Saragossa]]. Eixe últim any tornarà a Valéncia per a eixercitar el càrrec de professor de Grec i Retòrica, per a marchar de nou a Alcanyís, on va impartir classes entre [[1570]] i [[1572]] i retornar a Valéncia a on va morir. |
| − | Un dels alumnes de Joan Llorenç Palmireno fon [[Onofre Pou]], autor del llibre ''[[Thesaurus Puerilis]]'' ( | + | Un dels alumnes de Joan Llorenç Palmireno fon [[Onofre Pou]], autor del llibre ''[[Thesaurus Puerilis]]'' (El tesor dels chiquets) publicat en la [[ciutat de Valéncia]] l'any [[1575]]. El ''Thesaurus Puerilis'' és un diccionari valencià-llatí. |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Heleniste i llatiniste, va escriure vàries comèdies humanístiques en propòsit didàctic, que el seu objectiu primordial era servir de texts que serien representats pels alumnes, per a eixercitar-se aixina en el domini del [[llatí]]. | Heleniste i llatiniste, va escriure vàries comèdies humanístiques en propòsit didàctic, que el seu objectiu primordial era servir de texts que serien representats pels alumnes, per a eixercitar-se aixina en el domini del [[llatí]]. | ||
| − | Sabem que va escriure un ''Dialogus'' ([[1562]]) i conservem completa una faula, titulada ''Fabella Aenaria'' (Valéncia, [[1574]]). També va compondre cinc comèdies: ''Sigonia'' ([[1563]]), ''Thalassina'' ([[1564]]), ''Octavia'' (1564), ''Lobenia'' ([[1566]]) i ''Trebiana'' ([[1567]]), de les que solament nos queden fragments. La seua activitat com a dramaturc ha de situar-se en el context del teatre humanístic practicat en els ''Studia Humanitatis'' a lo llarc de tota la [[Renaixença]]. Va ser un precedent del resorgir del teatre clàssic per part d'autors com [[Juan de Timoneda]], Juan de la Cova o Lupercio Leonardo de Argensola. En les seues obres dramàtiques s'aprecia una evolució cap a escenes cada volta més populars, acostant-se al dibuix de costums contemporànees. Destaca en elles el disseny dels caràcters femenins, l'habilitat per a l'estructura de l'enredre i un incipient acostament al tema de l'honor. Les seues comèdies estan escrites utilisant vàries llengües mesclades: llatí, [[grec]], [[castellà]], [[valencià]], [[italià]] | + | Sabem que va escriure un ''Dialogus'' ([[1562]]) i conservem completa una faula, titulada ''Fabella Aenaria'' (Valéncia, [[1574]]). També va compondre cinc comèdies: ''Sigonia'' ([[1563]]), ''Thalassina'' ([[1564]]), ''Octavia'' (1564), ''Lobenia'' ([[1566]]) i ''Trebiana'' ([[1567]]), de les que solament nos queden fragments. La seua activitat com a dramaturc ha de situar-se en el context del teatre humanístic practicat en els ''Studia Humanitatis'' a lo llarc de tota la [[Renaixença]]. Va ser un precedent del resorgir del teatre clàssic per part d'autors com [[Juan de Timoneda]], Juan de la Cova o Lupercio Leonardo de Argensola. En les seues obres dramàtiques s'aprecia una evolució cap a escenes cada volta més populars, acostant-se al dibuix de costums contemporànees. Destaca en elles el disseny dels caràcters femenins, l'habilitat per a l'estructura de l'enredre i un incipient acostament al tema de l'honor. Les seues comèdies estan escrites utilisant vàries llengües mesclades: llatí, [[grec]], [[castellà]], [[valencià]], [[italià]] i fins i tot [[portugués]]. |
| − | Palmireno va aplegar a publicar unes cent cinquanta obres. Des de traduccions de clàssics com Aristòfanes fins a humanistes com Lorenzo Valla. En elles es va decantar per un estil oratori i ciceronià, que va defendre en el seu ''Disputatio de vora et facili imitatione Ciceronis'' (Saragossa, 1560) i en ''Phrases Ciceronis''..., que va vore la llum adjunta a la seua ''Fábula Aenaria''. No obstant, i pese a les seues preferències per este estil, també va estudiar i va admirar l'obra d'escritors sentenciosos i senequistes, com Erasme de | + | Palmireno va aplegar a publicar unes cent cinquanta obres. Des de traduccions de clàssics com Aristòfanes fins a humanistes com Lorenzo Valla. En elles es va decantar per un estil oratori i ciceronià, que va defendre en el seu ''Disputatio de vora et facili imitatione Ciceronis'' (Saragossa, 1560) i en ''Phrases Ciceronis''..., que va vore la llum adjunta a la seua ''Fábula Aenaria''. No obstant, i pese a les seues preferències per este estil, també va estudiar i va admirar l'obra d'escritors sentenciosos i senequistes, com Erasme de Róterdam i Luis Vives i va comentar els emblemes d'Alciato. En esta llínea va publicar una colecció de sentències titulada ''Adagiae Hispanicae in Romanum sermonem conversa'' ([[1584]]), que posteriorment seria aumentada pel seu fill, Agesilao Palmireno, en els seus ''Adagia Hispanica'' ([[1591]]). També cal destacar entre la seua producció Vocabulario de medidas y monedas (1563) i un Vocabulario del humanista ([[1569]]). Va escriure aixina mateix una ''Rhetórica'', publicada en dos parts en [[1546]] i [[1565]], en la que se nos han transmés varis eixemples de passages del seu teatre. |
Pero potser l'obra que alberga major interés lliterari en l'actualitat siga ''El estudioso en la aldea'', un relat autobiogràfic que conté interessants disquisicions sobre la preceptiva lliterària i va influir en el ''Fray Gerundio de Campazas'' del Pare Isla. | Pero potser l'obra que alberga major interés lliterari en l'actualitat siga ''El estudioso en la aldea'', un relat autobiogràfic que conté interessants disquisicions sobre la preceptiva lliterària i va influir en el ''Fray Gerundio de Campazas'' del Pare Isla. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
En l'any [[1569]], l'humaniste Llorenç Palmireno, natural d'Aragó, publicà un ''Vocabulario del Humanista'' (1569), en el que al traduir les equivalències del llatí en llengua vulgar, explica: | En l'any [[1569]], l'humaniste Llorenç Palmireno, natural d'Aragó, publicà un ''Vocabulario del Humanista'' (1569), en el que al traduir les equivalències del llatí en llengua vulgar, explica: | ||
| − | {{Cita| | + | {{Cita|... si no hallo vocablo con el que arromançar una cosa en Castellano, pongola en Valenciano, Italiano, Francés o lengua Portuguesa.}} |
L'autor no nomena atres llengües. | L'autor no nomena atres llengües. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 55: | Llínea 47: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Humanistes]] | [[Categoria:Humanistes]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||