Edició de «Joan Batiste Basset i Ramos»

[[File:Joan Baptista Basset.jpg|thumb|Joan Batiste Basset]]

'''Joan Batiste Basset i Ramos'''  ([[Alboraya]], [[1654]] - † [[Segòvia]] [[1725]]), fon un general [[austraciste]], que va encapçalar la revolta valenciana contra [[Felip V]] al front dels maulets. Des de l'any [[1670]] va estar al servici dels emperadors d'Àustria i de [[Carles II]]. 

Son pare fon Joan Basset, fuster, i sa mare Esperança Ramos i Ferrer de Lis. Batejat en la [[Parròquia de Sant Andreu de Valéncia]].

De caràcter fort i capacitat per al liderage, s'erigí en Comandant dels "[[Maulets]]", va encapçalar la revolta contra els "[[botiflers]]", el govern absolutiste i centralisador de [[Felip V]] i els seus partidaris. Parlava [[francés]] i [[alemà]].

==Guerra de Successió ==
Participà  en les Guerres d'[[Hongria]] i  [[Milà]], i en l'any [[1699]] solicità el seu ingrés en l'Orde religiosa i militar de [[Sant Jaume de l'Espasa]].  Fon comandant de l'eixèrcit austríac de l'[[Archiduc Carles]], en el que aplegaren a la Ciutat de [[Valéncia]] en [[1705]], proclamant rei a [[Carles d'Àustria]].  

Una de les primeres coses que feu al prendre el manament, fon nomenar a sa mare, Marquesa de [[Cullera]], en la seua vila i les seues peixqueres.

En [[febrer]] de l'any [[1706]] organisà la defensa de [[Xàtiva]] i rebujà victoriós l'atac de les tropes borbòniques, pero encara aixina en [[1707]], [[Claude François Bidal]], [[marqués d'Asfeld]], entrà victoriós en la ciutat i manà incendiar i cremar [[Xàtiva]].

==La decepció==
Als llauradors ([[maulets]]) els va prometre, no pagar tributs als nobles, promesa que feu que molts llauradors, inclús pobles sancers s'adheriren als Maulets en la revolta, pero esta promesa no fon complida despuix pel l'Archiduc Carles. Finalment Basset i els seus colaboradors, sense recolzament de l'Archiduc, acabaren  tots en la presó. 

Basset patia d'atacs d'[[apoplexia]], el [[8 de juliol]] de [[1706]] va patir un  atac quan estava empresonat en [[Dénia]], i les cròniques diuen que en l'any [[1707]] estava molt greu. 

==Cap a presó==
Despuix de la [[batalla d'Almansa]], el [[25 d'abril]] de [[1707]] li posaren en llibertat per a organisar les poques forces fidels als austracistes en el [[Regne de Valéncia]], pero terminà en la ciutat de [[Barcelona]], a on es quedà fins a la caiguda de la mateixa l'[[11 de setembre]] de [[1714]]. Despuix de la capitulació, Joan Batiste Basset i atres caps austracistes, són detinguts per les tropes hispano-franceses. 

Empresonat pels borbons, lo mateix que fon pels austracistes, és traslladat a [[Alacant]] i des d'allí a diverses presons d'[[Ondàrribia]], [[Segòvia]] i [[Fuenterrabia]]. En l'any [[1725]] s'acordà la lliberació de tots els presoners d'abdós bandos de la guerra de Successió, pero a Basset no li permeten abandonar la presó de [[Segòvia]], mentres que els seus companyons sí eixiren.

Una part del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]] el ha mitificat, aplegant en la processó celebrada en la [[Ciutat de Valéncia]] del [[23 de maig]] de [[1706]], a penjar en un balcó un retrat de Joan Batiste Basset i Ramos en la llegenda "In honorifentia populi nostro".

== Bibliografia ==
* Muñoz, A.; Cata, J. (2011); 25 presos polítics del 1714; Ed. Rafael Dalmau
* Barat, Juan Ramón (2019); 1707; Ed. Algaida

==Enllaços externs==
{{Commonscat|Joan Baptista Basset}}

* [http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/basset-v.htm Biografia de Basset]

== Vore també ==
* [[Guerra de Successió]]
* [[Austracisme]]
* [[Maulets]]
* [[Monuments als Maulets]]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Militars valencians]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Guerra de Successió en el Regne de Valéncia]]