Edició de «Javier Mariscal»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia | {{Biografia | ||
| nom = Javier Errando Mariscal | | nom = Javier Errando Mariscal | ||
| − | | image = | + | | image = |
| peu = | | peu = | ||
| data_naix = 9 de febrer de [[1950]] | | data_naix = 9 de febrer de [[1950]] | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
En els seus primers còmics o "tebeos" propis com ''Aa Valenciaa'' ([[1975]]) se li va atribuir una gran influència de Robert Crumb, extrem que el valencià negava, entroncat el seu estil en el de les [[Falles]]. La teòrica Francesca Lladó, en la seua classificació de dibuixants i guionistes del denominat boom del còmic adult en [[Espanya]], el considera un cas aïllat dins de la Nova escola valenciana a la que també pertanyen Mique Beltrán, Micharmut, Sento i Daniel Torres. Pronte compagina el seu treball en el món de l'historieta (en la que destaca la seua série ''Los garriris'') en l'ilustració, l'escultura, el disseny gràfic i l'interiorisme. | En els seus primers còmics o "tebeos" propis com ''Aa Valenciaa'' ([[1975]]) se li va atribuir una gran influència de Robert Crumb, extrem que el valencià negava, entroncat el seu estil en el de les [[Falles]]. La teòrica Francesca Lladó, en la seua classificació de dibuixants i guionistes del denominat boom del còmic adult en [[Espanya]], el considera un cas aïllat dins de la Nova escola valenciana a la que també pertanyen Mique Beltrán, Micharmut, Sento i Daniel Torres. Pronte compagina el seu treball en el món de l'historieta (en la que destaca la seua série ''Los garriris'') en l'ilustració, l'escultura, el disseny gràfic i l'interiorisme. | ||
| − | En l'any [[1979]] dissenya el logotip ''Bar Cel Ona'', un treball que li aporta popularitat. A l'any següent, obri en [[Valéncia]] el primer bar firmat per Mariscal, junt a Fernando Salas, ''El Dúplex'', per | + | En l'any [[1979]] dissenya el logotip ''Bar Cel Ona'', un treball que li aporta popularitat. A l'any següent, obri en [[Valéncia]] el primer bar firmat per Mariscal, junt a Fernando Salas, ''El Dúplex'', per a el que dissenya una de les seues més famoses peces, el taburet ''Dúplex'', autèntic icon dels huitanta. |
En [[1981]], el seu treball com a dissenyador de mobiliari li porta a participar en l'exposició "Memphis, and International Style", en [[Milà]]. En 1987 expon en el Centre Georges Pompidou de [[París]] i participa en la Documenta de Kassel. | En [[1981]], el seu treball com a dissenyador de mobiliari li porta a participar en l'exposició "Memphis, and International Style", en [[Milà]]. En 1987 expon en el Centre Georges Pompidou de [[París]] i participa en la Documenta de Kassel. | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
Crea l'Estudi Mariscal en [[1989]] i colabora en diversos proyectes en dissenyadors i arquitectes com Arata Isozaki, Alfredo Arribas, Fernando Salas, Fernando Amat o Pepe Cortés. Entre els seus treballs més destacats estan les identitats visuals per al partit socialiste suec, Socialdemokraterna; la ràdio espanyola Onda Cero; el Zoo de Barcelona; l'[[Universitat de Valéncia]]; el centre de disseny i arquitectura Lighthouse en [[Glasgow]], el centre cultural GranShip ([[Japó]]) o l'empresa de postproducció [[Londres|londinenca]] Framestore. | Crea l'Estudi Mariscal en [[1989]] i colabora en diversos proyectes en dissenyadors i arquitectes com Arata Isozaki, Alfredo Arribas, Fernando Salas, Fernando Amat o Pepe Cortés. Entre els seus treballs més destacats estan les identitats visuals per al partit socialiste suec, Socialdemokraterna; la ràdio espanyola Onda Cero; el Zoo de Barcelona; l'[[Universitat de Valéncia]]; el centre de disseny i arquitectura Lighthouse en [[Glasgow]], el centre cultural GranShip ([[Japó]]) o l'empresa de postproducció [[Londres|londinenca]] Framestore. | ||
| − | En 1995 ''[[Twipsy]]'' és elegida mascota de la Expo 2000 de [[Hanòver]]. L'èxit d'esta mascota donarà lloc a la série ''Twipsy'', en la que el protagoniste és un mensager de l'espai virtual i l'acció se situa en [[Internet]]. ''Twipsy'' fon venuda a més de cent | + | En 1995 ''[[Twipsy]]'' és elegida mascota de la Expo 2000 de [[Hanòver]]. L'èxit d'esta mascota donarà lloc a la série ''Twipsy'', en la que el protagoniste és un mensager de l'espai virtual i l'acció se situa en [[Internet]]. ''Twipsy'' fon venuda a més de cent paisos. També en 1995 dissenya per a la productora italiana Moroso la colecció ''Muebles Amorosos'', que inclou un dels seus mobles més exitosos, el silló Alexandra, les formes orgàniques del qual i l'us que fa del color comuniquen l'estil vitaliste i extrovertit que caracterisa els objectes de Mariscal. |
En l'any [[2000]] participà en l'exposició organisada pel [[Impiva]] i el Ministeri d'Economia, ''Signes del sigle. 100 anys de disseny gràfic en Espanya'', mostra que reconeixia l'aportació dels dissenyadors espanyols a la calitat de vida, a l'èxit de molts productes i empreses, a la diversitat i a la creativitat. La participació de Javier Mariscal en dita exposició fon junt ad atres 18 dissenyadors valencians oferint una panoràmica del disseny realisat pels professionals valencians com: José Ramón Alcalá, Sebastián Alón, Arturo Ballester, Paco Bascuñán, Luis Dubón, Sandra Figuerola, Marisa Gallén, Pepe Gimeno, Luis García Falgá, Lavernia y asociados, Nacho Lavernia, Juan Nava, Daniel Nebot, Belén Payá, Rafael Ramírez Blanco, Josep Renau, Miguel Ripoll y Carlos Ruano. | En l'any [[2000]] participà en l'exposició organisada pel [[Impiva]] i el Ministeri d'Economia, ''Signes del sigle. 100 anys de disseny gràfic en Espanya'', mostra que reconeixia l'aportació dels dissenyadors espanyols a la calitat de vida, a l'èxit de molts productes i empreses, a la diversitat i a la creativitat. La participació de Javier Mariscal en dita exposició fon junt ad atres 18 dissenyadors valencians oferint una panoràmica del disseny realisat pels professionals valencians com: José Ramón Alcalá, Sebastián Alón, Arturo Ballester, Paco Bascuñán, Luis Dubón, Sandra Figuerola, Marisa Gallén, Pepe Gimeno, Luis García Falgá, Lavernia y asociados, Nacho Lavernia, Juan Nava, Daniel Nebot, Belén Payá, Rafael Ramírez Blanco, Josep Renau, Miguel Ripoll y Carlos Ruano. | ||
| − | En l'any 2002, la seua trayectòria multidisciplinar culmina en el disseny integral del Gran Hotel Domine Bilbao, aguaitat al [[Museu Guggenheim]] de [[Bilbao]] i a la ria, el concepte creatiu del qual es basa en reflectir l'Història del disseny del sigle XX. Mariscal idea des dels uniformes a la frontera, passant per l'image gràfica, el seu lloc web i tendes online d'un producte tan valencià com les taronges ecològiques. L'interiorisme del GHDB ho fa junt a Fernando Salas, qui també colaborarà en Carrer 54 Club, un proyecte del que forma part [[Fernando Trueba]] i que aporta a [[Madrit]] un espai en directe | + | En l'any 2002, la seua trayectòria multidisciplinar culmina en el disseny integral del Gran Hotel Domine Bilbao, aguaitat al [[Museu Guggenheim]] de [[Bilbao]] i a la ria, el concepte creatiu del qual es basa en reflectir l'Història del disseny del sigle XX. Mariscal idea des dels uniformes a la frontera, passant per l'image gràfica, el seu lloc web i tendes online d'un producte tan valencià com les taronges ecològiques. L'interiorisme del GHDB ho fa junt a Fernando Salas, qui també colaborarà en Carrer 54 Club, un proyecte del que forma part [[Fernando Trueba]] i que aporta a [[Madrit]] un espai en directe on actuen els més prestigiosos músics del jazz llatí, com [[Bebo Valdés]] o Paquito d'Rivera. També en Madrit s'ubica l'Hotel Porta Amèrica (2003-2005), del grup Silken, un proyecte en el que participen els millors estudis d'arquitectura i disseny del moment. L'Estudi Mariscal i Fernando Salas s'encarreguen de l'interiorisme de la planta onze. |
En [[2005]] fa varis objectes per a la colecció infantil ''Em Too'', de Magis, una fructífera colaboració que continua en l'actualitat. L'image de l'entitat financera valenciana [[Bancaixa]]; de la 32nd America's Cup, de la nova marca de bossos de Cámper, Camper Forhands, aixina com l'interiorisme del restaurant Ikea de [[Vitòria]] són alguns dels seus últims treballs, que seguix compaginant en la seua tasca artística. | En [[2005]] fa varis objectes per a la colecció infantil ''Em Too'', de Magis, una fructífera colaboració que continua en l'actualitat. L'image de l'entitat financera valenciana [[Bancaixa]]; de la 32nd America's Cup, de la nova marca de bossos de Cámper, Camper Forhands, aixina com l'interiorisme del restaurant Ikea de [[Vitòria]] són alguns dels seus últims treballs, que seguix compaginant en la seua tasca artística. | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
En l'any [[1999]] rep el Premi Nacional de Disseny que concedix el Ministeri d'Indústria espanyol i la Fundació BCD en reconeiximent a tota una trayectòria professional. | En l'any [[1999]] rep el Premi Nacional de Disseny que concedix el Ministeri d'Indústria espanyol i la Fundació BCD en reconeiximent a tota una trayectòria professional. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | |||
| − | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Javier_Mariscal Javier Mariscal en Wikipedia | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Javier_Mariscal Javier Mariscal en Wikipedia] |
| − | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||