Edició de «Jaume Villanueva i Astengo»

'''Jaume Villanueva i Astengo''' ([[Xàtiva]], [[1765]] - [[Londres]], [[14 de novembre]] de [[1824]]), fon un religiós i historiador [[Valencians|valencià]] de l'[[Ilustració]], germà menut del també historiador [[Joaquín Lorenzo Villanueva]] (1757-1837).

== Biografia ==

Jaume Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés [[José Villanueva Salvador]], descendent de facendats aragonesos i naixcut en [[Olba]] ([[Terol]]), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de [[Taurani]] ([[república de Gènova]]), casats en la ciutat de Valéncia i residents en Xàtiva. Seguint els passos del seu germà, estudià humanitats en [[Oriola]] i allí ingressà en l'Orde de Sant Domingo, no en Valéncia, com se sol creure. Va eixercir la docència en coleges dominics de Valéncia i [[Madrit]] i fon membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Des de l'any [[1802]] va forjar junt al seu germà Joaquín Lorenzo un ambiciós proyecte lliterari, la publicació, favorida pel secretari d'estat Pedro Cevallos d'un ''De antiquis Hispanae Ecclesiae ritibus'' en varis toms que acabà titulant-se ''Viage lliterari a les iglésies d'Espanya'', obra que devia arreplegar tots els ritos llitúrgics i cerimònies religioses antigues de l'iglésia espanyola en un itinerari prèviament marcat. El proyecte es va ampliar posteriorment per a reunir tot aquell document important per a l'història eclesiàstica espanyola o l'història d'Espanya en general, com a cartes pobla, poesies, cròniques, etcétera. Una Real Orde va autorisar a Jaume a viajar per tota Espanya "per a que dels archius i biblioteques de comunitats del Regne arreplegara els documents convenients";. La seua missió fonamental era extraure les còpies que foren necessàries d'archius i biblioteques, senyalant-se-li, al mateix temps, una pensió mensual "per a les despeses que s'oferiren".


== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_Villanueva Jaume Villanueva en Wikipedia]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{Biografia|
+'''Jaume Villanueva i Astengo''' ([[Xàtiva]], [[1765]] - [[Londres]], [[14 de novembre]] de [[1824]]), fon un religiós i historiador [[Valencians|valencià]] de l'[[Ilustració]], germà menut del també historiador [[Joaquín Lorenzo Villanueva]] (1757-1837).
-| nom = Jaume Villanueva i Astengo
-| image =
-| peu =
-| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
-| ocupació = Religiós, historiador i escritor.
-| data_naix = [[1765]]
-| lloc_naix = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
-| data_mort = [[14 de novembre]] de [[1824]]
-| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
-}}
-'''Jaume Villanueva i Astengo''' ([[Xàtiva]], [[1765]] - † [[Londres]], [[14 de novembre]] de [[1824]]), fon un religiós, historiador i escritor [[Valencians|valencià]] de l'[[Ilustració]], germà menut del també historiador [[Joaquín Lorenzo Villanueva]] (1757-1837).
 == Biografia ==
@@ Llínea 16: / Llínea 5: @@
 Jaume Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés [[José Villanueva Salvador]], descendent de facendats aragonesos i naixcut en [[Olba]] ([[Terol]]), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de [[Taurani]] ([[república de Gènova]]), casats en la ciutat de Valéncia i residents en Xàtiva. Seguint els passos del seu germà, estudià humanitats en [[Oriola]] i allí ingressà en l'Orde de Sant Domingo, no en Valéncia, com se sol creure. Va eixercir la docència en coleges dominics de Valéncia i [[Madrit]] i fon membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Des de l'any [[1802]] va forjar junt al seu germà Joaquín Lorenzo un ambiciós proyecte lliterari, la publicació, favorida pel secretari d'estat Pedro Cevallos d'un ''De antiquis Hispanae Ecclesiae ritibus'' en varis toms que acabà titulant-se ''Viage lliterari a les iglésies d'Espanya'', obra que devia arreplegar tots els ritos llitúrgics i cerimònies religioses antigues de l'iglésia espanyola en un itinerari prèviament marcat. El proyecte es va ampliar posteriorment per a reunir tot aquell document important per a l'història eclesiàstica espanyola o l'història d'Espanya en general, com a cartes pobla, poesies, cròniques, etcétera. Una Real Orde va autorisar a Jaume a viajar per tota Espanya "per a que dels archius i biblioteques de comunitats del Regne arreplegara els documents convenients";. La seua missió fonamental era extraure les còpies que foren necessàries d'archius i biblioteques, senyalant-se-li, al mateix temps, una pensió mensual "per a les despeses que s'oferiren".
-Jaume visità els archius de catedrals i convents de [[Catalunya]], [[Regne de Valéncia]], [[Balears]] i alguns punts d'[[Andalusia]], i anava enviant en els seus descobriment cartes al seu germà que este anotava per a fer l'obra. L'intenció de l'obra era política: fonamentar el Regalisme de l'iglésia espanyola, i la seua metodologia la del criticisme ilustrat. El seu principal objectiu era demostrar que en els primers temps del cristianisme no existia l'uniformitat dels ritos que s'observaven al començament del [[sigle XIX]]. Ad este respecte, els germans Villanueva varen resaltar quatre punts: primer, que des del principi de l'Iglésia va haver diversitat, aixina en les cerimònies de la llitúrgia, com en els ritos de l'ofici eclesiàstic. Segon, que esta diversitat de ritos no s'oponia a l'unitat de la religió. Tercer, que l'Orde romà, degudament adoptat en Espanya, va meréixer ser tractat particularment per cada una de les diòcesis, resultant d'això una "admirable varietat";. I Quart, que les cerimònies instituïdes pels eclesiàstics estaven subjectes "a mudança";, com ho demostraven moltes d'elles abolides, alterades, restablides per sínodo o mandats, i que els archius investigats demostraven esta alteració.
-Entre els anys [[1803]] i [[1806]] es varen publicar en Madrit els sis primers toms de cartes baix el nom de Joaquín Lorenzo, el seu germà, que prologà l'obra i va introduir algunes notes en ella. La [[Guerra de l'Independència]] va interrompre el seu treball i Jaume estigué en el seu germà en [[Càdis]], a on este fon diputat i ell redactor del ''Diari de sessions'' fins a [[1813]], lo que li va valdre constants enfrontaments en els realistes; en tornar l'absolutisme es va retirar al Convent de les Magdalenes en Valéncia i es va dedicar a la predicació. Publicà ''Sermón que en las exequias de la reina de España doña Isabel de Braganza.. dijo...'' ([[Valéncia]], [[1819]]). El famós editor lliberal valencià [[Mariano Cabrerizo]] li va encarregar la traducció de l'''Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya'' del francés [[Alexandre de Laborde]].
-En l'any [[1820]] el govern constitucional li va encarregar recomençar els seus treballs i Villanueva es secularisà per a realisar en major llibertat l'obra de la seua vida. Pedro Juan Mallén va donar a l'estampa la ''Notícia del Viage lliterari a les iglésies d'Espanya'', mamprés d'orde del rei, en l'any [[1802]], escrita en [[1814]] ([[Valéncia]], [[1820]]), escrita per ell, i en Valéncia, [[1821]], va publicar els volums VI al X. També en eixe any, el 15 d'abril, les Corts li varen repondre, a petició del seu germà, el diputat Joaquín Lorenzo, en el càrrec de Mestre, per al que havia segut vetat en [[1815]]. En [[1822]] varen nomenar a Joaquín embaixador davant la [[Santa Sèu]] i abdós germans varen marchar cap a [[Itàlia]], pero el Papa no va concedir el plàcet diplomàtic i varen tindre que retornar, encara que no sense visitar abans als seus parents genovesos. En [[1823]] tingué que marchar a l'exili en els demés lliberals de la seua família; en [[Londres]] va freqüentar junt al seu germà la tertúlia del llibrer [[Vicente Salvá]]. Va fundar i va redactar junt a Joaquín i José Canga Argüelles la revista ''Ocios de Españoles emigrados hasta su muerte'', el [[14 de novembre]] de [[1824]] en casa del seu amic Vicente Salvá.
-Deixà alguns manuscrits, com ''Memòries cronològiques dels Comtes d'Urgell''. Els restants toms del ''Viage lliterari'' fins al XXII es varen publicar pòstums entre els anys [[1850]] i [[1852]] en fondos aportats pel [[Comissari General de Creuada]], [[Manuel López Santaella]], atenent a la solicitut que en eixe sentit li feu la [[Real Acadèmia de l'Història]]. S'atribuïxen a Jaume les Observaciones del C. Vern... sobre la ''Apología del Altar y del Trono que escribió el Ilmo. Sr. D. Fr. Rafael Vélez, Obispo de Ceuta''.
-== Vore també ==
-* [[Bíblia Valenciana]]
-== Referències ==
-* [https://www.artehistoria.com/personajes/villanueva-y-astengo-jaime Arte e Historia. Jaume Villanueva i Astengo]
-* [https://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=villanueva-y-astengo-jaime Mcnbiografias. Jaume Villanueva]
-* Maier Allende, Jorge, Noticias de antigüedades de las actas de sesiones de la Real Academia de la Historia (1834-1874), Madrid, Real Academia de la Historia, 2007, ISBN 978-84-95983-92-3
-== Bibliografia ==
-* Diccionario Biográfico del Trienio Liberal. Madrid: El Museo Universal, 1991
-* [https://dbe.rah.es/biografias/34903/jaime-villanueva-y-astengo Jaume Villanueva i Astengo. Real Acadèmia d'Història]
 == Enllaços externs ==
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_Villanueva Jaume Villanueva en Wikipedia]
-[[Categoria:Biografies]]
-[[Categoria:Valencians]]
-[[Categoria:Historiadors]]
-[[Categoria:Historiadors valencians]]
-[[Categoria:Religiosos]]
-[[Categoria:Religiosos valencians]]
-[[Categoria:Escritors]]
-[[Categoria:Escritors valencians]]
-[[Categoria:Sigle XVIII]]
-[[Categoria:Sigle XIX]]