Edició de «Ixtlilton»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Ixtlilton.jpg|thumb|250px|Representació d'Ixtlilton en el [[Còdex borbònic]]]] | [[File:Ixtlilton.jpg|thumb|250px|Representació d'Ixtlilton en el [[Còdex borbònic]]]] | ||
− | '''Ixtlilton''' (del [[ | + | '''Ixtlilton''' (del [[náhuatl]]: ixtlilton ‘rostre negret’‘ixtli, rostre; tliltic, [[negre]]; tontli, diminutu.’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la medicina, de les danses, dels festivals i dels jocs, i se li troba estretament associat en els [[Centzon Totochtin]]. '''Tlaltetecuin''' o Ixtlilton, és el senyor de l'aigua negra, que tenia propietats curatives i servia com a tinta en la confecció dels còdexs. El seu temple era conegut com el Tlacuilocan, lloc de l'escrivà. Sahagún conta que era el patró de músics i dansants professionals. Quan algú volia fer una festa, recorria als sacerdots d'Ixtlilton, els duya a la seua casa. Els músics i dansants anaven encapçalats per un que vestia els atavios del deu. |
En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual. | En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual. |