Edició de «Interlingue»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 36: Llínea 36:
 
Despuix del seu anunci en l'any 1922, Occidental estava casi complet.​ De Wahl no va tindre l'intenció d'anunciar l'idioma durant alguns anys pero despuix d'escoltar que la Societat de Nacions (SDN) havia començat una investigació sobre la qüestió d'un idioma internacional, va decidir accelerar la seua publicació i despuix de rebre una resposta favorable l'any anterior del Subsecretari General Nitobe Inazō de la SDN, que havia adoptat una resolució sobre el tema en 1921. La primera publicació coneguda en Occidental, un fullet titulat Transcendent Algebra de Jacob Linzbach, va aparéixer poc abans del debut de Kosmoglott.
 
Despuix del seu anunci en l'any 1922, Occidental estava casi complet.​ De Wahl no va tindre l'intenció d'anunciar l'idioma durant alguns anys pero despuix d'escoltar que la Societat de Nacions (SDN) havia començat una investigació sobre la qüestió d'un idioma internacional, va decidir accelerar la seua publicació i despuix de rebre una resposta favorable l'any anterior del Subsecretari General Nitobe Inazō de la SDN, que havia adoptat una resolució sobre el tema en 1921. La primera publicació coneguda en Occidental, un fullet titulat Transcendent Algebra de Jacob Linzbach, va aparéixer poc abans del debut de Kosmoglott.
  
−
L'occidental va començar a reunir seguidors per la seua legibilitat, a pesar d'una completa falta de gramàtiques i diccionaris. Dos anys més tart, en [[1924]], de Wahl va escriure que s'estava comunicant en unes 30 persones "en bon occidental" a pesar de la falta de material d'aprenentage.​ Dos societats idistes es varen adherir a l'occidental en el mateix any, una en Viena (Àustria) nomenada IdoSocieto Progreso (rebatejada com Societé Cosmoglott Progress) i Societo Progreso en Brno (Checoslovàquia), que va canviar el seu nom a Federali (Federation del amicos del lingue international).​ El primer diccionari, Radicarium Directiv, una colecció de raïls occidentals i els seus equivalents en huit idiomes, es va publicar a l'any següent.
+
L'occidental va començar a reunir seguidors per la seua legibilitat, a pesar d'una completa falta de gramàtiques i diccionaris. Dos anys més tart, en [[1924]], de Wahl va escriure que s'estava comunicant en unes 30 persones "en bon occidental" a pesar de la falta de material d'aprenentage.​ Dos societats idistes es varen adherir a l'occidental en el mateix any, una en Viena (Àustria) cridada IdoSocieto Progreso (rebatejada com Societé Cosmoglott Progress) i Societo Progreso en Brno (Checoslovàquia), que va canviar el seu nom a Federali (Federation del amicos del lingue international).​ El primer diccionari, Radicarium Directiv, una colecció de raïls occidentals i els seus equivalents en huit idiomes, es va publicar a l'any següent.
  
 
Kosmoglott també va ser un fòrum per a atres idiomes planejats, encara que encara estava escrit principalment en occidental. Fins a l'any 1924, la revista també va estar afiliada a l'Acadèmia pro Interlingua, que promovia el Latino sine flexione de Peano. El nom es va canviar a Cosmoglotta en [[1927]] quan va començar a promoure oficialment l'occidental en lloc d'atres idiomes, i en giner l'oficina editorial i administrativa de la revista es va traslladar al barri de Mauer en Viena, ara partix de Liesing.​ Gran part de l'èxit inicial de l'occidental en este periodo va provindre de la nova ubicació central de l'oficina, junt en els esforços d'Engelbert Pigal, també d'Àustria, l'artícul dels quals Li Ovre d'Edgar de Wahl ("L'obra d'Edgar de Wahl") va generar interés en l'occidental per part d'usuaris de l'ido.​ L'us en França va començar en l'any [[1928]] i, a principis de la década següent, la comunitat occidental es va establir en [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Suècia]], [[República Checa|Checoslovàquia]] i [[Suïssa]].
 
Kosmoglott també va ser un fòrum per a atres idiomes planejats, encara que encara estava escrit principalment en occidental. Fins a l'any 1924, la revista també va estar afiliada a l'Acadèmia pro Interlingua, que promovia el Latino sine flexione de Peano. El nom es va canviar a Cosmoglotta en [[1927]] quan va començar a promoure oficialment l'occidental en lloc d'atres idiomes, i en giner l'oficina editorial i administrativa de la revista es va traslladar al barri de Mauer en Viena, ara partix de Liesing.​ Gran part de l'èxit inicial de l'occidental en este periodo va provindre de la nova ubicació central de l'oficina, junt en els esforços d'Engelbert Pigal, també d'Àustria, l'artícul dels quals Li Ovre d'Edgar de Wahl ("L'obra d'Edgar de Wahl") va generar interés en l'occidental per part d'usuaris de l'ido.​ L'us en França va començar en l'any [[1928]] i, a principis de la década següent, la comunitat occidental es va establir en [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Suècia]], [[República Checa|Checoslovàquia]] i [[Suïssa]].
Llínea 66: Llínea 66:
  
 
=== IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue ===
 
=== IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue ===
−
L'Associació Internacional d'Idiomes Auxiliars (IALA), fundada en 1924 per a estudiar i determinar el millor idioma planificat per a la comunicació internacional, fon vista al principi en recel per la comunitat occidental. El seu cofundadora, Alice Vanderbilt Morris, era esperantista, de la mateixa manera que molts dels seus empleats. Molts occidentalistes, inclós el propi de Wahl, creïen que el fet de que el també esperantista William Edward Collinson (conegut entre els llectors de ''Cosmoglotta'' per un artícul del seu títul "Alguns punts dèbils de l'occidental") liderara el proyecte significava que l'interlingua havia segut creat en un equip de llingüistes professionals baixe un pretext neutral i científic per a reforçar una recomanació final per a l'esperanto. No obstant, les relacions varen millorar pronte, ya que va quedar clar que la IALA pretenia ser lo més imparcial possible al familiarisar-se en tots els idiomes planificats existents. Ric Berger, un prominent occidentalista que després es va unir a Interlingua en la década de 1950, va detallar una d'eixes visites que va fer en 1935 a Morris la qual va millorar enormement la seua opinió sobre l'organisació:
 
−
 
−
{{Cita|La meua opinió personal no era tan pessimista, ya que, en trobar-me en Brusseles en 1935, vaig buscar a la Sra. Morris i pronte vaig obtindre una audiència en ella a on la meua encantadora amfitriona em va invitar a parlar en occidental. Li va demanar al seu espós, l'embaixador nortamericà, que vinguera a escoltar-me per a confirmar lo que semblava interessar-los molt: ¡un idioma en el que es poden entendre totes les paraules sense haver-ho deprés! [...] La Sra. Morris podria haver usat la seua fortuna simplement per a recolzar l'esperanto, que era el seu dret com a esperantista convicta. Pero en lloc d'això [...] va decidir donar els seus diners a un tribunal llingüístic neutral per a resoldre científicament el problema, encara que la sentència fòra en contra de les seues conviccions.}}
 
−
 
−
En 1945, la IALA va anunciar que planejava crear el seu propi llenguage i va mostrar quatre possibles versions baixe consideració, totes les quals eren naturalistes en lloc d'esquemàtiques. Els occidentalistes estaven en general complaguts de que la IALA haguera decidit crear un llenguage de naturalea tan similar a l'occidental, veent-lo com una associació creible que donava pes al seu argument de que un idioma auxiliar deuria procedir de l'estudi dels idiomes naturals en lloc d'intentar encaixar en un sistema artificial. Ric Berger fon particularment positiu en descriure l'idioma que la IALA estava creant com una victòria per a la "escola natural"; ("¡Li naturalitá esset victoriosi!") i "casi el mateix idioma"; en 1948. No obstant, encara tenia reserves, dubtant de que un proyecte en un aspecte i una estructura tan similars seria capaç de "provocar sobtadament la caiguda dels prejuïns [contra les llengües planificades] i crear l'unitat entre els partidaris de les llengües internacionals". També temia que simplement podria "dispersar als partidaris de l'idioma natural sense res que mostrar" en acabant de que l'occidental haguera creat "unitat en l'escola naturalista" durant tant temps.
 
−
 
−
Si ben els dos idiomes tenien un vocabulari idèntic en un 90 per cent sense tindre en conte les diferències ortogràfiques (per eixemple, en ''filosofie'' i ''philosophia'' considerades la mateixa paraula), estructural i derivacionalment eren molt diferents. La Regla de De Wahl en l'occidental havia eliminat en la seua majoria els verps llatins de doble raïl (verps com actuar: ''ager'', ''act''- o enviar: ''mitter'', ''miss''-), mentres que l'interlingua simplement els acceptava com partix integrant d'un sistema naturaliste. Els idiomes de control (italià, espanyol i/o portugués, francés, anglés) utilisats per l'interlingua per a formar el seu vocabulari en la seua majoria requerixen que una paraula elegible es trobe en tres idiomes d'orige (la "regla de tres"), lo que entraria en conflicte en el substrat germànic de l'occidental i vàries atres paraules que serien, per definició, inelegibles en un idioma unificat que retinguera la metodologia de l'interlingua. L'acceptació de paraules occidentals com ''mann'', ''strax'', ''old'' i ''sestra'' (Interlingua: ''viro'', ''immediatament'', ''vetere'', ''soror'') en l'interlingua solament podria fer-se eliminant els idiomes de control, el núcleu mateix de la metodologia de l'interlingua per a determinar el seu vocabulari. L'interlingua també permetia conjugacions verbals irregulars opcionals com ''so'', ''són'' i ''sia'' com a primera persona del singular, tercera persona del plural i subjuntiu de ''esser'', el verp 'ser'.
 
−
 
−
L'occidental també s'estava recuperant de la guerra. ''Cosmoglotta'' va continuar informant fins a 1946 sobre quí havien sobrevixcut a la guerra, quí d'ells estaven llests per a participar novament i quí encara estaven fora de contacte. La revista es va vore afectada financerament pels costs d'impressió unflats de la posguerra i la seua incapacitat per a cobrar pagaments de certs països, en marcat contrast en la ben finançada IALA en sèu en Nova York.
 
−
 
−
La política internacional fon una atra dificultat per als occidentalistes despuix de la guerra. El començ de la Guerra Freda va crear una situació particularment incómoda per a l'Occidental-Union, el nom de la qual llamentablement coincidia en el d'una lliga política antirrusa; els occidentaliste suïssos creïen que eixa era la raó per la que es varen interceptar totes les cartes de De Wahl des de Tallin. De Wahl va permanéixer inconscient dels desenrolls en l'idioma i la proposta pel restant de la seua vida. A principis de 1948 els occidentalistes checoslovacs havien començat a solicitar un nou nom que els permetera continuar en les seues activitats llingüístiques sense sospites, proponent el nom de Interal (International auxiliari lingue), a lo que el sindicat va respondre que el terme Interlingue seria més apropiat i que eren lliures d'introduir l'idioma com "Interlingue (Occidental)", o inclús eliminar la menció d'Occidental entre paréntesis si aixina ho desijaven. Ric Berger va començar a advocar per un canvi de nom d'Occidental a Interlingue en 1948 que també esperava que ajudaria en una fusió entre els dos idiomes. La votació oficial sobre el canvi de nom a Interlingue va tindre lloc en el ple d'Occidental Union en 1949 i va ser aprovada en un respal del 91 per cent, lo que va fer que el nom oficial Interlingue, en Interlingue (Occidental) també permés, a partir de setembre de 1949.
 
−
 
−
El debut de l'interlingua en 1951 va debilitar al interlingue-occidental, que fins a llavors no havia segut qüestionat en el camp dels idiomes auxiliars planificats naturalistes. La percepció de Vĕra Barandovská-Frank de la situació en eixe moment fon la següent (traduït de l'esperanto):
 
−
 
−
{{Cita|En el camp dels llenguages planificats naturalistes, l'occidental-interlingue no havia segut qüestionat fins a eixe moment (especialment despuix de la mort d'Otto Jespersen, autor de Novial), ya que tots els nous proyectes eren casi imitacions d'ell. Açò també s'aplicava a l'interlingua, pero duya en si un diccionari de 27 000 paraules elaborat per llingüistes professionals que generava un gran respecte, a pesar de que en principi solament confirmava el camí que havia iniciat De Wahl. El Senat de la Interlingue-Union i la Interlingue-Academie varen acceptar les propostes de que (1) la Interlingue-Union es convertixca en un membre colectiu de la IALA i (2) la Interlingue-Union seguira sent favorable a l'activitat futura de la IALA i moralment recolzar-la. La primera proposta no va ser acceptada, pero la segona sí, donant una colaboració pràctica i respal a l'interlingua.}}
 
−
 
−
André Martinet, el penúltim director de la IALA, va fer observacions similars a les de Matejka. Va confessar que la seua variant preferida de la interlingua era la més propenca al interlingue que l'oficialisada per Gode. En estes circumstàncies, els esforços de Ric Berger per a traslladar a tots els usuaris del interlingue en massa a l'interlingua de IALA va causar commoció en el moviment a favor del interlingue posat que, fins a llavors, havia segut el seu més férreu defensor. El seu "heregia" va causar dubtes i interrupcions en els círculs del interlingue, especialment en acabant de que es va involucrar en la publicació de "Revista d'Interlingua". Es va demostrar que l'idea anterior d'una fusió natural d'abdós idiomes no era realiste, i el nou idioma es va convertir en un rival.
 
−
 
−
Don Harlow resumix de manera similar l'any 1951 per a l'occidental:
 
−
 
−
{{Cita|L'interlingua tenia un electorat llest per a usar. Havien passat casi trenta anys des de la creació de l'occidental, la força del qual en el món "naturaliste" havia impedit que atres proyectes "naturalistes" desenrollaren els seus propis moviments. Pero l'estrela de l'occidental s'havia desvanit des de la guerra. Ara, com un raig caigut del cel, va aplegar este regal enviat pel cel: un nou idioma construït encara més "naturaliste" que l'occidental. A pesar dels intents dels partidaris acèrrims de l'occidental d'evitar lo inevitable, per eixemple, per mig de tàctiques com canviar el nom del seu idioma al de interlingue, la majoria dels occidentalistes restants varen fer el breu pelegrinage al santuari de l'interlingua.}}
 
−
 
 
=== Estancament i resorgiment ===
 
=== Estancament i resorgiment ===
−
Si be la migració de tants usuaris a l'interlingua havia debilitat greument al interlingue, la consegüent caiguda de l'activitat fon gradual i es va produir durant décades. ''Cosmoglotta'' B va deixar de publicar-se despuix de 1950 i la freqüència de ''Cosmoglotta'' A va començar a disminuir gradualment: una volta cada dos mesos des de 1952 i després una volta per trimestre des de 1963. Atres bolletins en Interlingue varen seguir apareixent durant este temps, com ''Cive del Munde'' (Suïssa), ''Voce de Praha'' (Checoslovàquia), ''Sved Interlinguist'' (Suècia), ''International Memorandum'' (Regne Unit), ''Interlinguistic Novas'' (França), ''Jurnale Scolari International'' (França), ''Bulletine Pedagogic International'' (França), ''Super li Frontieras'' (França), ''Interlingue-Postillon'' (1958, Alemània), ''Novas de Oriente'' (1958, Japó), ''Amicitie european'' (1959, Suïssa), ''Teorie e practica'' (Suïssa-Checoslovàquia, 1967), i ''Novas in Interlingue''. Barandovská-Frank creu que la disminució de l'interés en Occidental-Interlingue es va produir en conjunt en l'envelliment de la generació que primer es va sentir atreta per atres idiomes planificats (traduïts de l'esperanto):
 
−
 
−
{{Cita|La majoria dels interessats en el interlingue pertanyien a la generació que va conéixer a la seua volta el [[volapük]], l'esperanto i l'anat, trobant després la solució més estètica (essencialment naturalista) en l'occidental-interlingue. Posteriorment, molts es varen traslladar a la interlingua de IALA, que no obstant no va demostrar tindre molt més èxit a pesar de l'impressió que va causar el seu orige científic, i aquells que varen permanéixer lleals a l'occidental-interlingue no varen conseguir transmetre el seu entusiasme a una nova generació.}}
 
−
 
−
L'activitat en el interlingue va alcançar el seu punt més baix durant la década de 1980 i principis de la de 1990, quan la publicació de ''Cosmoglotta'' va cessar durant alguns anys. Mentres que el número 269 es va publicar en 1972 despuix de publicar-se una volta per temporada des de 1963, el número 289 no es va publicar sino fins a l'estiu de 2000 per a un promig de menys d'un número per any.'"Segons Harlow, «en 1985, l'últim periòdic d'Occidental, ''Cosmoglotta'', va deixar de publicar-se, i es diu que el seu editor, el Sr. Adrian Pilgrim, va descriure a l'occidental com un 'idioma mort'". Una década més vesprada, un documental en 1994 per Steve Hawley i Steyger sobre idiomes planificats va presentar al parlant del interlingue Donald Gasper com "un dels últims parlants que quedaven de l'idioma occidental".
 
−
 
−
Com va ser el cas d'atres idiomes planificats, l'arribada d'Internet va estimular la renaixença de l'occidental. En l'any 1999 l'es va fundar el primer Yahoo! Group en occidental, ''Cosmoglotta'' havia començat a publicar de manera intermitent novament i l'idioma es va convertir en un tema de discussió en la lliteratura sobre idiomes auxiliars. Un eixemple és ''The Esperanto Book'' publicat en 1995 per Harlow, qui va escriure que l'occidental tenia un émfasis intencional en les formes europees i que alguns dels seus principals seguidors varen adoptar una filosofia eurocèntrica, lo que pugues haver obstaculisat la seua difusió. Aixina i tot, l'opinió oposta també era comuna en la comunitat i l'occidental va guanyar adeptes en moltes nacions, incloses les nacions asiàtiques. En 2004 es va aprovar una Wikipedia en interlingue. En els últims anys s'han recomençat les reunions oficials de parlants de l'idioma: una en Ulm en 2013, una atra en Munich en 2014 en tres participants i una tercera en Ulm l'any següent en cinc.
 
−
 
−
L'any 2021 va vore nous llibres publicats en occidental, tant originals com a traduccions, escrits en la seua majoria pel occidentaliste [[Vicente Costalago]]. És el cas de ''Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas'', ''Antologie hispan'' i ''Fabules, racontas e mites''. El mateix autor va publicar ''Li tresor de Fluvglant'' i ''Antologie de poesie europan'' en 2022. En general, les seues obres han segut rebudes en cert entusiasme pel públic.
 
  
 +
== Facilitat d'aprenentage ==
 
== Lliteratura ==
 
== Lliteratura ==
−
La majoria dels texts lliteraris en occidental, tant originals com traduïts, han segut publicats en ''Cosmoglotta''. Atres texts han segut publicats en la revista ''Helvetia'', i uns atres, en menor cantitat, com a llibres.
+
=== Llistat d'obres ===
−
 
 
−
La lliteratura en occidental es pot dividir en varis periodos:
 
−
# Primer periodo entre 1921 i 1927
 
−
# Periodo de Viena entre 1927 i 1949
 
−
# Periodo d'estancament entre 1950 i 1999
 
−
# Renaixença en internet a partir de 1999
 
−
 
 
 
=== Atres texts no lliteraris ===
 
=== Atres texts no lliteraris ===
 
Si be les principals obres escrites en occidental han segut obres lliteràries, existixen atres publicacions en este idioma que no es podrien calificar com a tals. És el cas d'obres com:
 
Si be les principals obres escrites en occidental han segut obres lliteràries, existixen atres publicacions en este idioma que no es podrien calificar com a tals. És el cas d'obres com:
Llínea 118: Llínea 81:
 
== Enllaç extern ==
 
== Enllaç extern ==
 
* [https://occidental-lang.com/dictionaries/?d=val Diccionari valencià-occidental]
 
* [https://occidental-lang.com/dictionaries/?d=val Diccionari valencià-occidental]
−
* [https://www.youtube.com/watch?v=xPTheWglx5I Historie de Occidental (Interlingue)]
 
  
 
{{Interlingue}}
 
{{Interlingue}}

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Interlingue»