Edició de «Interlingue»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 20: | Llínea 20: | ||
|mapa=[[Image:Unde yelb.svg|120px|center]] | |mapa=[[Image:Unde yelb.svg|120px|center]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Interlingue''' o '''occidental''' ( | + | '''Interlingue''' o '''occidental''' (cridat aixina entre [[1922]]-[[1947]]) és una llengua artificial creada per [[Edgar von Wahl]], un dels primers esperantistes. |
Von Wahl va nàixer en Olviopol, hui [[Estònia]] i llavors província de l'Imperi rus, en el sí d'una família de llengua alemana. Els seus consells varen ser seguits per Zamenhof. Oficial de la marina de guerra, va optar pel bando sariste en la Revolució de 1917. Despuix del triumfo dels soviètics, es va exiliar en [[França]], canviant el seu llinage per De Wahl. Descontent en l'esperanto, va decidir crear el seu propi proyecte, al que cridaria occidental. Publica en l'any [[1922]] el seu proyecte de llengua. Formula la regla de Wahl. Va conseguir reunir un chicotet grup de seguidors, que seguiria editant la revista Cosmoglotta fins als [[anys 1950]]. | Von Wahl va nàixer en Olviopol, hui [[Estònia]] i llavors província de l'Imperi rus, en el sí d'una família de llengua alemana. Els seus consells varen ser seguits per Zamenhof. Oficial de la marina de guerra, va optar pel bando sariste en la Revolució de 1917. Despuix del triumfo dels soviètics, es va exiliar en [[França]], canviant el seu llinage per De Wahl. Descontent en l'esperanto, va decidir crear el seu propi proyecte, al que cridaria occidental. Publica en l'any [[1922]] el seu proyecte de llengua. Formula la regla de Wahl. Va conseguir reunir un chicotet grup de seguidors, que seguiria editant la revista Cosmoglotta fins als [[anys 1950]]. | ||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Història i activitat == | == Història i activitat == | ||
=== Començos === | === Començos === | ||
− | Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any [[1922]] en [[Tallin]], [[Estònia]] | + | Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any [[1922]] en [[Tallin]], [[Estònia],] baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baixe el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys [[1906]] i [[1921]] i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli: |
− | {{Cita|Mon direcció en la creació de la llengua universal et sembla prou | + | {{Cita|Mon direcció en la creació de la llengua universal et sembla prou regresiva... Ho entenc prou be, perque l'estic escomençant des de l'atre extrem. No escomence en l'alfabet i la gramàtica i després adapte el vocabulari, sino tot lo contrari: tom tot el material internacional de paraules, sufixos, finals, formes gramaticals, etc., i després treball per a organisar el material, ho ordene, compile, interpole, extrapole i erege.}} |
De Wahl també es va escriure a sovint en el matemàtic italià i creador del latino sine flexione, Guiseppe Peano, i va ser apreciat per la seua selecció de vocabulari internacional, escrivint que: | De Wahl també es va escriure a sovint en el matemàtic italià i creador del latino sine flexione, Guiseppe Peano, i va ser apreciat per la seua selecció de vocabulari internacional, escrivint que: | ||
{{Cita|Crec que el "vocabulario commune" del Professor Peano és ya una obra científica més valiosa que tota la lliteratura escolàstica de l'ido sobre coses imaginàries evocades pel "fonament" de Zamenhof".}} | {{Cita|Crec que el "vocabulario commune" del Professor Peano és ya una obra científica més valiosa que tota la lliteratura escolàstica de l'ido sobre coses imaginàries evocades pel "fonament" de Zamenhof".}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Periodo de Viena i Segona Guerra Mundial === | === Periodo de Viena i Segona Guerra Mundial === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Estandardisació de l'idioma === | === Estandardisació de l'idioma === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue === | === IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Estancament i resorgiment === | === Estancament i resorgiment === | ||
− | + | == Filosofia == | |
− | + | === Eixemples de vocabulari === | |
− | + | === Símbol === | |
− | + | == Gramàtica == | |
− | + | === Alfabet === | |
− | + | === Artícul === | |
− | + | === Sustantius === | |
− | + | === Pronoms personals === | |
− | + | === Correlatius === | |
− | + | === Verps === | |
+ | === Adverbis === | ||
+ | === Derivació === | ||
+ | == Facilitat d'aprenentage == | ||
== Lliteratura == | == Lliteratura == | ||
− | + | === Llistat d'obres === | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Atres texts no lliteraris === | === Atres texts no lliteraris === | ||
Si be les principals obres escrites en occidental han segut obres lliteràries, existixen atres publicacions en este idioma que no es podrien calificar com a tals. És el cas d'obres com: | Si be les principals obres escrites en occidental han segut obres lliteràries, existixen atres publicacions en este idioma que no es podrien calificar com a tals. És el cas d'obres com: | ||
Llínea 118: | Llínea 63: | ||
== Enllaç extern == | == Enllaç extern == | ||
* [https://occidental-lang.com/dictionaries/?d=val Diccionari valencià-occidental] | * [https://occidental-lang.com/dictionaries/?d=val Diccionari valencià-occidental] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Interlingue]] | [[Categoria:Interlingue]] | ||
[[Categoria:Llengües artificials]] | [[Categoria:Llengües artificials]] |