Edició de «Ignaci Villalonga Villalba»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - † [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[II República Espanyola|Segona república]], tingué un paper rellevant dins de la | + | |
+ | '''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - † [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[II República Espanyola|Segona república]], tingué un paper rellevant dins de la Dreta Regional Valenciana. En posterioritat, durant el periodo de la [[Franquisme|Dictadura franquista]], es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'[[Universitat de Deusto]] en [[1914]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la [[Joventut Valencianista]] i fon un dels fundadors de l'[[Unió Valencianista Regional]] | + | Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'[[Universitat de Deusto]] en [[1914]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la [[Joventut Valencianista]] i fon un dels fundadors de l'[[Unió Valencianista Regional]] i redactor de la [[Declaració Valencianista de 1918]]. |
− | La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unió Valencianista Regional]] | + | La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unió Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] pel partit de [[Lluís Lúcia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en l'any [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en l'any 1928. Fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló|Bases del 32]]. |
Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la [[Cambra de Comerç de Valéncia]] durant els anys [[1928]] a [[1930]] i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en [[1929]]. També fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló]] en [[1932]]. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i fon diputat de la CEDA en les eleccions de [[1933]] i de [[1936]] per la província de Castelló. Quan en [[1935]] fon suspesa la [[Generalitat de Catalunya]], fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya. | Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la [[Cambra de Comerç de Valéncia]] durant els anys [[1928]] a [[1930]] i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en [[1929]]. També fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló]] en [[1932]]. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i fon diputat de la CEDA en les eleccions de [[1933]] i de [[1936]] per la província de Castelló. Quan en [[1935]] fon suspesa la [[Generalitat de Catalunya]], fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya. | ||
Llínea 33: | Llínea 34: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
− | * | + | * Doctorado en derecho con la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor. |
− | * ''Substantivitat del valencianisme'' (1919) | + | * ''Substantivitat del valencianisme'' (1919) |
− | * ''Régimen municipal foral valenciano'' (1926) | + | * ''Régimen municipal foral valenciano'' (1926) |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Vore també == | == Vore també == |