Edició de «Iglésia de l'Assunció (Vall d'Uxó)»

L''''Iglésia Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora''' o l''''Iglésia de la Verge Maria de l'Assunció''' o simplement '''Iglésia de l'Assunció''' és una iglésia situada a la plaça de l'Assunció, en [[La Vall d'Uxó]] és una de les dos principals iglésies de la ciutat junt a l'[[Iglésia del Sant Àngel Custodi]] de la Vall d'Uxó, creada al voltant de les alqueries que formaven el poble de baix. 

L'edifici està catalogat com a Be d'interés local, segons la disposició adicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Nº 5.449 / 13/02/2007).

== Història ==

La parròquia fon creada per  una bula papal de [[1602]], i el temple és una obra realisada entre els sigles XVII i XIX, en el que destaquen la torre campanar barroca conclosa en [[1791]] segons traces del mestre Jacinto Agustí, i restaurada en [[1991]].

El temple de l'Assunció es va realisar segons [[Honori Garcia i Garcia|Honori Garcia]] en tres etapes:

* 1ª Etapa: Des de [[1636]] en que es va escomençar fins que es va paralisar l'obra.
* 2ª Etapa: Des del recomençament de les obres de [[1739]] fins al trasllat del Santíssim en [[1749]]. En estos anys, es varen fer l'àbsit, capella i naus central i laterals fins a les portes accessòries.
* 3ª Etapa: Des de [[1771]] fins al cap de [[1802]] en que es varen acabar: naus, altars, atri i es va decorar la cúpula i la volta.
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Archiu:ASBAI1.jpg|thumb|150px|Iglésia de l'Assunció]]
-[[Archiu:ASBAI2.jpg|thumb|150px|Frontera de l'Iglésia de l'Assunció]]
 L''''Iglésia Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora''' o l''''Iglésia de la Verge Maria de l'Assunció''' o simplement '''Iglésia de l'Assunció''' és una iglésia situada a la plaça de l'Assunció, en [[La Vall d'Uxó]] és una de les dos principals iglésies de la ciutat junt a l'[[Iglésia del Sant Àngel Custodi]] de la Vall d'Uxó, creada al voltant de les alqueries que formaven el poble de baix.
@@ Llínea 16: / Llínea 12: @@
 * 2ª Etapa: Des del recomençament de les obres de [[1739]] fins al trasllat del Santíssim en [[1749]]. En estos anys, es varen fer l'àbsit, capella i naus central i laterals fins a les portes accessòries.
 * 3ª Etapa: Des de [[1771]] fins al cap de [[1802]] en que es varen acabar: naus, altars, atri i es va decorar la cúpula i la volta.
-En l'any [[1833]] es va iniciar el retaule actual, segons traça l'arquitecte de [[Valéncia]] Salvador Nonmedeu. S'embellix el temple. Treballen com a mestres professionals J. Grollo, decorador, J. Clemente, dorador, J. Marsal escayoliste i el pintor V. Castelló. Inaugurant-se el retaule en [[1870]]. La frontera tipo retaule finalisada en l'any [[1926]] en estil neoclàssic segons plans de l'arquitecte Mariano Peset, ha segut restaurada en l'any [[2000]]. Les imàgens actuals que l'adornen Sant Alfredo Abad i Sant Vicente Ferrer; en les hornacinrs laterals i el Relleu de l'Asunció; en el centre, sobre el llindar de la porta són obra de l'escultor de Navaixes, Manolo Rodríguez.
-En el seu interior destaquen les pintures que adornen les voltes, obres del [[sigle XIX]] atribuïdes als pintors [[Joaquim Oliet Cruella|Joaquín Oliet]] i Vicente Castelló Amat, la capella del Sagrari important construcció barroca en un zócal de taulellets valencians del [[sigle XVIII]], junt en la recuperada pila bautismal del [[sigle XVII]] i els retaules major i travessia de mitan de sigle XIX, o el retaule barroc en talla de [[fusta]] del [[sigle XVII]] ubicat en una capella lateral. Destaquem la pila bautismal, símbol parroquial per l'el seu font sacramental; que l'identifica, havia permaneixcut oculta davall l'altar dedicat en Sant Cristóbal molts anys, sent recuperada en l'any [[1994]] en efectuar-se unes reformes en el batisteri.
-El temple presenta un campanar, considerat un dels més importants de la Plana Baixa. Estructuralment parlant es caracterisa per a passar de planta quadrada a octogonal, i per presentar gran decoració exterior, sent de fàbrica de sellar. Arranca la torre en un primer cos de planta quadrada, i a la mitat aproximadament, uns alerons fan la transició a la planta octogonal, que caracterisa el segon cos, que ademés, conta en pilastres i en rebanc. La torre s'arremate en una torreta de dos altures, cupulín i penell.
-== Vore també ==
-* [[Vall d'Uxó]]
-[[Categoria:Arquitectura]]