Edició de «Iglésia Archiprestal de Sant Jaume»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Església de Sant Jaume de Vila-real 21.jpg|thumb|25]px|Iglésia Archiprestal de Sant Jaume]]
+
L’Iglesia Archiprestal de Sant Jaume de Vilarreal es la segona seu dins de l’itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura es del segle XVIII (1752-1779), en proyecte original i direccio de la primera fase de Joan Josep Nadal. La construccio, que fon finalisada en 1779, presenta una conjuncio de dos plantes: una central i una coneguda en el nom de “hallenkirche” o de salo.
  
'''L'Iglésia Archiprestal de Sant Jaume''' de [[Vilarreal]] és la segona sèu dins de l'itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura és del [[sigle XVIII]] ([[1752]]-[[1779]]), en proyecte original i direcció de la primera fase de [[Joan Josep Nadal]] (rebesyayo de l'arquitecte de finals del [[Sigle XIX|XIX]] i començaments del [[Sigle XX|XX]] ([[Rafael Guastavino]]). La construcció, que fon finalisada en l'any [[1779]], presenta una conjunció de dos plantes: una central i una coneguda en el nom de “hallenkirche” o de saló.
+
L’actual temple es d’una magnitut poc comuna puix destaca per la seua grandaria (3.375
 +
m2 i 22 m d’alçaria). La planta combina aspectes clarament renaixentistes en el desenroll llineal de les naus. Esta composicio, conjuntament en l’elegancia dels pilars que separen les naus i l’allumenacio dramatisada que donen les voltes, conformen un ambient especial que es coneix en el nom de ‘iglesies salo’, temples en els quals la nau central no te llum directa sino que li entra de les naus laterals.
  
== Temple actual ==
+
La torre campanar de la frontera principal es obra de Agusti Maiquez. Segons Viciana esta iglesia venia a substituir a l’antiga iglesia parroquial gotica que en 1363 ya debia existir.
  
L'actual temple és d'una magnitut poc comú puix destaca per la seua grandaria (3.375 m2 i 22 m d'alçària). La planta combina aspectes clarament renaixentistes en el desenroll llineal de les naus. Esta composició, conjuntament en l'elegància dels pilars que separen les naus i l'allumenació dramatisada que donen les voltes, conformen un ambient especial que es coneix en el nom de ‘iglésies saló’, temples en els quals la nau central no té llum directa sino que li entra de les naus laterals.
+
Elements a destacar d’esta construccio son: el Altar Major (1829-1832), obra atribuida a Joan Març, d’estil neoclassic; un medallo –damunt de l’absit- en l’inscripcio “Haec Domus Dei” sostingut per dos angels entre els quals hi ha un baixrelleu que representa el Sant Sopar; i la Capella de la Comunio, d’estil academiciste, centralisada i de forma quadrada, decorada en els seus murs en pintures realisades per Josep Vergara en el s. XVIII.  
  
La torre campanar de la frontera principal és obra d'Agustí Maiquez. Segons [[Martí de Viciana|Viciana]] esta iglésia venia a substituir a l'antiga iglésia parroquial gòtica que en l'any [[1363]] ya debia d'existir.
+
El orgue major, una de les peces mes notables d’esta seu, fon realisat per la familia Salanova i es sense dubte el millor exponent que es conserva de l’organeria barroca del Regne de Valencia. Era tan gran el mal estat de conservacio, que s’ha hagut de restaurar i reconstruir practicament sancer.
  
Els elements a destacar d'esta construcció són:
+
Les intervencions dels experts de “La Llum de les Imagens” han supost la neteja i restauracio integral de totes les fronteres, de les portades i del campanar i la reparacio general de les cobertes. De les vora 200 manifestacions artistiques sobreix el montage de l’antic Retaule de Sant Jaume, obra de l’italia Paolo de San Leocadio (1512-1519) que s’ha colocat front a l’altar major, deixant a la vista la riquea dels altars laterals decimononics i l’altar major, tots ells en escultures d’artistes locals (Ortells, J. Pascual, Ponsoda, Amoros, etc), el notable Via Crucis” de Bernardo Mundana (Onda) i els quatre grans llenços de Vicent Castell. L’Archiprestal de Sant Jaume fon declarada Be d’Interes Cultural en 2004. L’escenari de l’itinerari expositiu que es desenrolla en Vilarreal compren la cronologia que abarca del segle XVI al XVIII, aço es des del Renaiximent fins la plenitut del Barroc.
 
* '''L'Altar Major''' ([[1829]]-[[1832]]), obra atribuida a Joan Març, d'estil neoclàssic.
 
* '''Medalló''' –damunt de l'àbsit- en l'inscripció “Haec Domus Dei” sostengut per dos àngels entre els quals hi ha un baixrelleu que representa el Sant Sopar.
 
* '''La Capella de la Comunió''', d'estil academiciste, centralisada i de forma quadrada, decorada en els seus murs en pintures realisades per [[Josep Vergara]] en el [[sigle XVIII]].
 
 
 
== Orgue major ==
 
 
 
L'orgue major, és una de les peces més notables d'esta sèu, fon realisat per la família Salanova i és sense dubte el millor exponent que es conserva de l'organeria barroca del [[Regne de Valéncia]]. Era tan gran el mal estat de conservació, que s'ha hagut de restaurar i reconstruir practicament sancer.
 
 
 
== Intervencions recents ==
 
 
 
Les intervencions dels experts de “La Llum de les Imàgens” han supost la neteja i restauració integral de totes les fronteres, de les portades i del campanar i la reparació general de les cobertes.  
 
 
 
De les vora 200 manifestacions artístiques sobreix el montage de l'antic Retaule de [[Sant Jaume]], obra de l'italià [[Paolo de San Leocadio]] ([[1512]]-[[1519]]) que s'ha colocat front a l'altar major, deixant a la vista la riquea dels altars laterals decimonònics i l'altar major, tots ells en escultures d'artistes locals (Ortells, J. Pascual, Ponsoda, Amorós, etc), el notable “Via Crucis” de Bernardo Mundana ([[Onda]]) i els quatre grans llenços de [[Vicent Castell|Vicent Castell Doménech]].  
 
 
 
L'Archiprestal de Sant Jaume fon declarada Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any [[2004]]. L'escenari de l'itinerari expositiu que es desenrolla en Vilarreal comprén la cronologia que abarca del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII]], açò és des del Renaiximent fins la plenitut del Barroc.
 
 
 
== Referències ==
 
* Bautista i Garcia, Joan Damià. Pintors i pintures en Vila-real: Sigles XV al XVIII. Castelló: Diputació, 1987, p. 32-38, 112-113
 
* Bautista i Garcia, Joan Damià «Estudi iconògraf de l'iglésia major de Vila-real». Estudis Castellonencs. Diputació [Castelló], núm. 2, 1984-1985, pàg. 307-332
 
 
 
== Bibliografia ==
 
* Arenós, Enric; Fabra, Pilar; Fausto, Vicent. El nostre poble: Vila-real. Vila-real: Ajuntament, 1987, p. 30-32
 
* Bautista i Garcia, Joan Damià «L'iglésia parroquial nova de Vila-real i els seus arquitectes». Estudis Castellonencs. Diputació [Castelló], núm. 7, 1996-1997, pàg. 137-158. ISSN: 1130-8788
 
* Doñate Sebastiá, José María. «Retrato arqueológico de una iglesia desaparecida: La parroquial de San Jaime de Villarreal». A: Datos para la Historia de Villarreal. Vol. V. Vila-real: Anubar, 1982, p. 7-42. ISBN 84-7013-195-8
 
* Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004, p. 344-349. ISBN 84-89944-93-8
 
* Vidal Franquet, Jacobo. «Tercer retrat arqueològic d'una iglésia desapareguda». Svmma. Revista de cultures medievals, 2022, pàg. 1-19
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Iglesia Arciprestal de Santiago, Vila-real}}
 
 
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_arciprestal_de_San_Jaime_(Villarreal) Iglésia Archiprestal de Sant Jaume en Wikipedia]
 
 
 
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Arquitectura de la província de Castelló]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Cristianisme]]
 
[[Categoria:Catolicisme]]
 
[[Categoria:Vilarreal]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: