Edició de «Idioma ucranià»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
|pronunciació= ukra'jinska 'mɔʋɑ | |pronunciació= ukra'jinska 'mɔʋɑ | ||
|atresdenominacions= | |atresdenominacions= | ||
| − | |estats= [[Ucrània]], [[Polònia]], [[Rússia]], [[Eslovàquia]], [[Moldàvia]], [[Hongria]], [[Romania]], [[Bielorrússia]], [[Sèrbia]] i [[ | + | |estats= [[Ucrània]], [[Polònia]], [[Rússia]], [[Eslovàquia]], [[Moldàvia]], [[Hongria]], [[Romania]], [[Bielorrússia]], [[Sèrbia]] i [[Kasajistà]] |
|parlants= 41 millons | |parlants= 41 millons | ||
|parlantsnatius= | |parlantsnatius= | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|mapa= | |mapa= | ||
}} | }} | ||
| − | L''''ucranià' | + | L''''ucranià''' украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma bielorrus|bielorrus]]. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del [[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, el ucranià parlat es sembla més al vocabulari [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus". |
| − | + | El idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en [[Ucrània]] (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que predomina. En [[Kiev]] es parlen abdós llengües, un canvi notable des de el passat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recorrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la llengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] el ucranià està casi absent. | |
| − | Pot esperar-se un aument | + | Pot esperar-se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària del ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació a el seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de política incentives per part del estat. |
== Alfabet == | == Alfabet == | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
== Grups de variants == | == Grups de variants == | ||
| − | [[ | + | [[Image:Map of Ukrainian dialects.png|thumb|250px|Mapa de les variants i subgrups de l'ucranià ([[2005]]).]] |
* '''Grup septentrional''' | * '''Grup septentrional''' | ||
** '''Polesi''' | ** '''Polesi''' | ||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | * [[Ucrània]] | + | *[[Ucrània]] |
| − | * [[Llengües eslaves]] | + | *[[Llengües eslaves]] |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Llengües eslaves]] | [[Categoria:Llengües eslaves]] | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||