Edició de «Hugonot»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Utilisat al començament com un terme despectiu, l'orige del nom és incert. Es creu que deriva del nom personal de Besançon Hugues, el líder del "Partit Confederat" de [[Ginebra]], en combinació en la corrupció de la paraula germànica per "conspirador" o "confederat": ''edgenosse''. El partit d'Hugues va ser nomenat "els confederats", ya que favorien l'aliança de la ciutat-estat de [[Ginebra]] en la Confederació [[Suïssa]]. D'acort en esta teoria, el terme hugonot va ser utilisat per a referir-se als conspiradors francesos (membres de l'Iglésia Reformada), en l'intenció de relacionar el moviment protestant en les polítiques impopulars. | Utilisat al començament com un terme despectiu, l'orige del nom és incert. Es creu que deriva del nom personal de Besançon Hugues, el líder del "Partit Confederat" de [[Ginebra]], en combinació en la corrupció de la paraula germànica per "conspirador" o "confederat": ''edgenosse''. El partit d'Hugues va ser nomenat "els confederats", ya que favorien l'aliança de la ciutat-estat de [[Ginebra]] en la Confederació [[Suïssa]]. D'acort en esta teoria, el terme hugonot va ser utilisat per a referir-se als conspiradors francesos (membres de l'Iglésia Reformada), en l'intenció de relacionar el moviment protestant en les polítiques impopulars. | ||
− | Una atra teoria sugerix que hugonot és la combinació d'una paraula dels dialectes del [[neerlandés]] i de l'[[ | + | Una atra teoria sugerix que hugonot és la combinació d'una paraula dels dialectes del [[neerlandés]] i de l'[[alemany]]. En la regió flamenca de [[França]] els estudiants protestants de la [[Bíblia]] que es reunien en cases per a estudiar en secret eren nomenats ''Huis Genooten'', "companyers de casa", encara que a les fronteres suïssa i alemanya eren nomenats ''Eid Genossen'', "companyers de pacte", ya que estaven units per mijà d'un pacte d'amistat. El terme "huguenot" n'era la versió (adaptació) francesa sovint utilisada despectivament, i d'esta se'n deriva la catalana "hugonot". |
== Història == | == Història == | ||
− | Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que | + | Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que només la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots varen ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, varen creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos. |
== Guerres de Religió == | == Guerres de Religió == | ||
− | Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. | + | Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es varen referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers. |
− | Les [[Guerres de Religió]] en França varen | + | Les [[Guerres de Religió]] en França varen començar en la massacre en Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es varen transformar en un moviment polític, despuix d'això. Els predicadors protestants varen agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es varen aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París. |
Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots varen ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia en l'any [[1573]], pero a l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves iglésies protestants en àrees controlades per catòlics. | Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots varen ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia en l'any [[1573]], pero a l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves iglésies protestants en àrees controlades per catòlics. | ||
== Exili == | == Exili == | ||
− | [[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. | + | [[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. Després d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) varen fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir en les 13 colònies nort-americanes, especialment en l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar en l'any [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, en [[1789]]. |
[[Categoria:Història de França]] | [[Categoria:Història de França]] | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] |