Edició de «Història de la física»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Diferències de la física elemental == | == Diferències de la física elemental == | ||
| − | En el [[sigle XVI]] [[Galileo Galilei|Galileu]] va ser pioner en l'us d'experiències per a validar les teories de la física. Es va interessar en el moviment dels [[astre]]s i dels [[cos|cossos]]. Utilisant instruments com el [[pla inclinat]], va descobrir la [[llei de la inèrcia]] de la [[dinàmica]], i en l'us d'un dels primers [[telescopi]] es va observar que [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] tenia [[satèlit natural |satèlits]] girant al seu voltant i les [[taques solars]] de [[Sol]]. Estes observacions demostraven el model heliocèntric de [[Nicolau Copèrnic]] i el fet que els cossos celests no són perfectes i immutables. En la mateixa | + | En el [[sigle XVI]] [[Galileo Galilei|Galileu]] va ser pioner en l'us d'experiències per a validar les teories de la física. Es va interessar en el moviment dels [[astre]]s i dels [[cos|cossos]]. Utilisant instruments com el [[pla inclinat]], va descobrir la [[llei de la inèrcia]] de la [[dinàmica]], i en l'us d'un dels primers [[telescopi]] es va observar que [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] tenia [[satèlit natural |satèlits]] girant al seu voltant i les [[taques solars]] de [[Sol]]. Estes observacions demostraven el model heliocèntric de [[Nicolau Copèrnic]] i el fet que els cossos celests no són perfectes i immutables. En la mateixa època, les observacions de [[Tycho Brahe]] i els càlculs de [[Johannes Kepler]] varen permetre establir les lleis que governen el moviment dels [[planeta|planetes]] al [[Sistema Solar]]. |
En l'any [[1687]] [[Isaac Newton|Newton]] va publicar els Principis Matemàtics de la Natura ([[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]), una obra en la qual es descriuen les lleis clàssiques de la dinàmica conegudes com: [[Lleis de Newton]], i la [[gravetat|llei de la gravitació universal de Newton]]. El primer grup de lleis permetia explicar la dinàmica dels cossos i fer prediccions del moviment i equilibri de cossos, la segona llei permetia demostrar les [[lleis de Kepler]] del moviment dels planetes i explicar la [[Gravetat|gravetat terrestre]] (d'açí el nom de '' gravetat universal ''). En esta época es va posar de manifest un dels principis bàsics de la física, les lleis de la física són les mateixes en qualsevol punt del [[Univers]]. El desenroll per Newton i [[Leibniz]] del [[càlcul matemàtic]] proporcionar les ferramentes matemàtiques per al desenroll de la física com a ciència capaç de fer prediccions. En esta época varen desenrollar els seus treballs físics com [[Robert Hooke]] i [[Christian Huygens]] estudiant les propietats bàsiques de la [[matèria]] i de la [[llum]]. | En l'any [[1687]] [[Isaac Newton|Newton]] va publicar els Principis Matemàtics de la Natura ([[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]), una obra en la qual es descriuen les lleis clàssiques de la dinàmica conegudes com: [[Lleis de Newton]], i la [[gravetat|llei de la gravitació universal de Newton]]. El primer grup de lleis permetia explicar la dinàmica dels cossos i fer prediccions del moviment i equilibri de cossos, la segona llei permetia demostrar les [[lleis de Kepler]] del moviment dels planetes i explicar la [[Gravetat|gravetat terrestre]] (d'açí el nom de '' gravetat universal ''). En esta época es va posar de manifest un dels principis bàsics de la física, les lleis de la física són les mateixes en qualsevol punt del [[Univers]]. El desenroll per Newton i [[Leibniz]] del [[càlcul matemàtic]] proporcionar les ferramentes matemàtiques per al desenroll de la física com a ciència capaç de fer prediccions. En esta época varen desenrollar els seus treballs físics com [[Robert Hooke]] i [[Christian Huygens]] estudiant les propietats bàsiques de la [[matèria]] i de la [[llum]]. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
El [[sigle XX]] va estar marcat pel desenroll de la física com ciència capaç de promoure el desenroll tecnològic. A principis d'este sigle els físics consideraven tindre una visió quasi completa de la naturalea. No obstant això pronte es varen produir dos revolucions conceptuals de gran calat: El desenroll de la [[teoria de la relativitat]] i el començament de la [[mecànica quàntica]]. | El [[sigle XX]] va estar marcat pel desenroll de la física com ciència capaç de promoure el desenroll tecnològic. A principis d'este sigle els físics consideraven tindre una visió quasi completa de la naturalea. No obstant això pronte es varen produir dos revolucions conceptuals de gran calat: El desenroll de la [[teoria de la relativitat]] i el començament de la [[mecànica quàntica]]. | ||
| − | En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat | + | En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat formula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton. |
En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] en l'any [[1932]]. | En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] en l'any [[1932]]. | ||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman|Feynman]], [[Julian Schwinger|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica. | La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman|Feynman]], [[Julian Schwinger|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica. | ||
| − | La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning|Yang]] i [[Robert Mills|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades. | + | La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning|Yang]] i [[Robert Mills|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades. |
== La física del sigle XXI == | == La física del sigle XXI == | ||
| − | La física seguix enfrontant-se a grans reptes, tant de caràcter pràctic com teòric, al començament del [[sigle XXI]]. L'estudi dels [[sistema complex|sistemes complexos]] dominats per sistemes d'equacions no llineals, tal com la [[meteorologia]] o les propietats quàntiques dels materials que han possibilitat el desenroll de nous materials en propietats sorprenents. A nivell teòric l'[[astrofísica]] oferix una visió del món en numeroses preguntes obertes en tots els seus fronts, des de la [[cosmologia]] fins a la [[formació planetaria]]. La física teòrica | + | La física seguix enfrontant-se a grans reptes, tant de caràcter pràctic com teòric, al començament del [[sigle XXI]]. L'estudi dels [[sistema complex|sistemes complexos]] dominats per sistemes d'equacions no llineals, tal com la [[meteorologia]] o les propietats quàntiques dels materials que han possibilitat el desenroll de nous materials en propietats sorprenents. A nivell teòric l'[[astrofísica]] oferix una visió del món en numeroses preguntes obertes en tots els seus fronts, des de la [[cosmologia]] fins a la [[formació planetaria]]. La física teòrica continua els seus intents de trobar una teoria física capaç d'unificar totes les forces en un únic formulisme en el que seria una [[teoria del tot]]. Entre les teories candidates hem de citar la [[teoria de supercordes]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||