Edició de «Història de l'idioma gallec»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
En comparació a la lírica, la prosa lliterària migeval en gallec és escassa i tardana. És necessari tindre en conte que els centres culturals de l'época eren els [[monasteri]]s i escoles monacals, a on imperava l'us del [[llatí eclesiàstic]]. Aixina i tot, a partir de finals del [[sigle XIII]], i més significativament en els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]], els temes lliteraris de major difusió en Europa són arreplegats en llengua gallega. Varis eixemples són els relats del nomenat “cicle bretó”, al voltant de la figura llegendària del [[rei Arturo]], els texts referents a l'història i destrucció de [[Troya]], com la “Historia Troyana” i la “Crónica Troyana”, i els “Miragres de Santiago”, conjunts de relats que conten des de la destrucció de [[Jerusalem]] fins a la miraculosa intervenció del [[apòstol]] [[Santiago el Major|Santiago]] el Major en diferents situacions. També cal incloure atres texts en prosa que són traduccions o versions d'atres llengües en elaboració pròpia com la “Cronica Xeral Galega”, “General Estoria”, “Crónica Galega de 1404” i “Crónica de Santa María de Iria.” | En comparació a la lírica, la prosa lliterària migeval en gallec és escassa i tardana. És necessari tindre en conte que els centres culturals de l'época eren els [[monasteri]]s i escoles monacals, a on imperava l'us del [[llatí eclesiàstic]]. Aixina i tot, a partir de finals del [[sigle XIII]], i més significativament en els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]], els temes lliteraris de major difusió en Europa són arreplegats en llengua gallega. Varis eixemples són els relats del nomenat “cicle bretó”, al voltant de la figura llegendària del [[rei Arturo]], els texts referents a l'història i destrucció de [[Troya]], com la “Historia Troyana” i la “Crónica Troyana”, i els “Miragres de Santiago”, conjunts de relats que conten des de la destrucció de [[Jerusalem]] fins a la miraculosa intervenció del [[apòstol]] [[Santiago el Major|Santiago]] el Major en diferents situacions. També cal incloure atres texts en prosa que són traduccions o versions d'atres llengües en elaboració pròpia com la “Cronica Xeral Galega”, “General Estoria”, “Crónica Galega de 1404” i “Crónica de Santa María de Iria.” | ||
− | [[Categoria:Història d'idiomes| | + | [[Categoria:Història d'idiomes|Gallego]] |
[[Categoria:Història de Galícia]] | [[Categoria:Història de Galícia]] | ||
[[Categoria:Idioma gallec]] | [[Categoria:Idioma gallec]] |