Edició de «Història d'Itàlia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
L''''història d'Itàlia''' és una de les més importants de tota [[Europa]] i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la [[cultura occidental]] i l'[[història d'Europa]], ha vixcut bona part dels principals acontenyiments històrics del món occidental i universal. | L''''història d'Itàlia''' és una de les més importants de tota [[Europa]] i de tot lo món. Íntimament lligada a la de la [[cultura occidental]] i l'[[història d'Europa]], ha vixcut bona part dels principals acontenyiments històrics del món occidental i universal. | ||
| − | Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí|bizantins]] i [[Imperi carolingi|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà. Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]]. | + | Hereua de múltiples [[cultura]]s antigues com la dels [[etrusc]]s i [[llatins]] i receptora de la [[colonisació grega]] i [[Cartago|cartaginesa]], va vore nàixer el [[Imperi romà]], llegador de gran part de la cultura occidental i un dels majors de la [[història]]. Despuix de la caiguda del [[Imperi romà|Imperi]], [[Itàlia]] va sofrir una série d'invasions germanes alternades en intents [[Imperi bizantí|bizantins]] i [[Imperi carolingi|francs]] de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà.<ref>Història I, Les civilisacions del vell continent.</ref> Roma, sèu del papat i font de llegitimitat imperial fon en eixos temps un foc que va atraure a figures com [[Justinià I]] i [[Carlomagno]]. |
Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions. | Durant la [[Edat Mija]] Itàlia es convertiria en un mosaic de ciutats-estat que lluitaven entre sí per a conseguir l'hegemonia sobre el restant, en freqüents intervencions de les potències circumdants i de l'[[Iglésia Catòlica]]. La seua privilegiada situació geogràfica va fer que fora clau en el [[comerç]] europeu i va favorir [[repúbliques marítimes]] conectades en l'història europea. La lluita entre el poder temporal imperial, que incloïa a Itàlia, i l'espiritual papal, que tenia la seua sèu en Roma, va tindre en Itàlia especials repercussions. | ||