Edició de «Història d'Espanya»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Introducció == | == Introducció == | ||
− | Els primers humans varen arribar al territori de l'actual [[Espanya]] fa 1 200 000 anys. Durant els milenaris següents el territori va ser invadit i colonisat per [[celtes]] (encara que es barreja la possibilitat que estes es tractaren d'un poble autòcton de la Península), [[fenicis]], [[cartaginesos]], [[Grècia|grecs]] i cap al [[anys 200 a. C.|200 a. C.]] atrets per [[Tartessos]] la major part de la Península va començar a formar part del [[Imperi romà]]. | + | Els primers humans varen arribar al territori de l'actual [[Espanya]] fa 1 200 000 anys. Durant els milenaris següents el territori va ser invadit i colonisat per [[celtes]] (encara que es barreja la possibilitat que estes es tractaren d'un poble autòcton de la Península), [[fenicis]], [[cartaginesos]], [[Grècia|grecs]] i cap al [[anys 200 a. C.|200 a. C.]] atrets per [[Tartessos]] la major part de la Península va començar a formar part del [[Imperi romà]]. Després de la caiguda de Roma, es va establir el [[Regne visigot]]. Este regne es va iniciar en el [[sigle V]] i es va mantindre fins a començaments del [[sigle VIII]]. L'any [[711]] es va produir la primera [[Conquesta musulmana de la península ibèrica|conquista musulmana]] des del [[Nort d'Àfrica]]; en pocs anys el [[Islam]] dominava gran part de la [[Península Ibèrica]]. Durant els 750 anys següents, es varen establir [[Taifa|regnes moros]] independents, encara que l'àrea dominada pels musulmans era coneguda en el nom global de [[al-Àndalus]]. Mentres gran part del restant de [[Europa]] permaneixeria en la [[Edat Fosca]], al-Àndalus floria cultural, científica i artísticament. |
− | De manera simultànea es va produir la [[Reconquista]], per la qual els primers regnes cristians del que s'acabaria convertint a Espanya varen buscar arrebatar el territori als musulmans. Començada aproximadament en | + | De manera simultànea es va produir la [[Reconquista]], per la qual els primers regnes cristians del que s'acabaria convertint a Espanya varen buscar arrebatar el territori als musulmans. Començada aproximadament en [[722]] en la rebelió de [[Don Pelayo]] i partint des del Nort, va avançar durant els sigles VIII a [[sigle XV|XV]] culminant en la [[conquista de Granada]] en [[1492]]. Durant este periodo els regnes i principats cristians es varen desenrollar notablement; gradualment en un procés de concentració, l'unió dels dos més importants, [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne d'Aragó|Aragó]], pel matrimoni en [[1469]] dels Reis Catòlics ([[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]]) possibilitaria la formació del [[Regne d'Espanya]]<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6058.htm] De Covandonga a la reconquista</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/12589.htm] reconquista española</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/13.htm] reconquista</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/5327.htm] reyes catòlicos</ref>. |
En [[1492]] els [[Reis Catòlics]] varen finançar el proyecte de l'explorador [[Cristóbal Colom]] de buscar una nova ruta comercial en [[Àsia]] a través del [[oceà Atlàntic]]. La seua arribada al [[Nou Món]] i la conseqüent [[conquista d'Amèrica]] varen portar a la creació del [[Imperi espanyol]]. Durant els següents sigles Espanya es va alçar com a actor central dels assunts europeus i mundials. Durant els [[sigle XVI|sigles XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] tindria lloc també l'época d'apogeu de la cultura espanyola coneguda com [[Sigle d'Or]]. No obstant això, durant este periodo es produïx també l'expulsió dels judeus i musulmans (en 1492) i s'establix la [[Inquisició]], que posteriorment fruirà d'un gran poder<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6546.htm] descubrimiento de américa</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/videos/534.htm] españa, auge y ocaso español</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6529.htm] la inquisición</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/1903.htm] siglo de oro español</ref>. | En [[1492]] els [[Reis Catòlics]] varen finançar el proyecte de l'explorador [[Cristóbal Colom]] de buscar una nova ruta comercial en [[Àsia]] a través del [[oceà Atlàntic]]. La seua arribada al [[Nou Món]] i la conseqüent [[conquista d'Amèrica]] varen portar a la creació del [[Imperi espanyol]]. Durant els següents sigles Espanya es va alçar com a actor central dels assunts europeus i mundials. Durant els [[sigle XVI|sigles XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] tindria lloc també l'época d'apogeu de la cultura espanyola coneguda com [[Sigle d'Or]]. No obstant això, durant este periodo es produïx també l'expulsió dels judeus i musulmans (en 1492) i s'establix la [[Inquisició]], que posteriorment fruirà d'un gran poder<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6546.htm] descubrimiento de américa</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/videos/534.htm] españa, auge y ocaso español</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6529.htm] la inquisición</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/1903.htm] siglo de oro español</ref>. | ||
− | L'imperi colonial, els últims restos del qual Espanya va mantindre baix el seu control fins a finals del [[sigle XIX]], incloïa [[Amèrica del Sur]] (en l'excepció de la [[Imperi portugués|zona baix domini portugués]]), grans zones | + | L'imperi colonial, els últims restos del qual Espanya va mantindre baix el seu control fins a finals del [[sigle XIX]], incloïa [[Amèrica del Sur]] (en l'excepció de la [[Imperi portugués|zona baix domini portugués]]), grans zones de [[Amèrica del Nort]] en divers grau d'influència o control, les illes [[Filipines]] a Àsia, aixina com enclavaments de diversa importància en les costes en [[Àfrica]]. Incloïa ademés numeroses possessions en Europa (els [[Països Baixos espanyols]], el [[Ducat de Milà]], el [[Regne de Nàpols]] o el propi [[Regne de Portugal]] fins a 1640), la majoria d'elles perdudes despuix de la [[pau d'Utrecht]] de 1713<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/2584.htm] proceso emancipador</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7129.htm] guerra de cuba</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7130.htm] la independencia de filipinas</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/videos/110.htm] paz de utrech</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6641.htm] rebelión de los reinos</ref>. |
Espanya va mantindre durant este periodo diversos enfrontaments en els seus veïns de l'Europa continental, especialment en [[Anglaterra]] (incloent el fracàs de la coneguda com [[Armada Invencible]]) i [[França]]. En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] en 1700, la [[casa d'Àustria]] es va extinguir per deixar pas a la dels [[Borbó]] despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. Espanya va anar perdent progressivament la seua preponderància militar i despuix de successives fallides el país va reduir gradualment el seu poder; a la fi del [[sigle XVIII]] ya s'havia convertit en una potència de segon orde<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/1792.htm] enfrentamiento anglo-español</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6654.htm] españa y francia</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6656.htm] auge francés, ocaso español</ref> | Espanya va mantindre durant este periodo diversos enfrontaments en els seus veïns de l'Europa continental, especialment en [[Anglaterra]] (incloent el fracàs de la coneguda com [[Armada Invencible]]) i [[França]]. En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] en 1700, la [[casa d'Àustria]] es va extinguir per deixar pas a la dels [[Borbó]] despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. Espanya va anar perdent progressivament la seua preponderància militar i despuix de successives fallides el país va reduir gradualment el seu poder; a la fi del [[sigle XVIII]] ya s'havia convertit en una potència de segon orde<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/1792.htm] enfrentamiento anglo-español</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6654.htm] españa y francia</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6656.htm] auge francés, ocaso español</ref> | ||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
[[Image:El_Tres_de_Mayo,_by_Francisco_de_Goya,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|thumb|''[[El tres de maig de 1808 en Madrit]]'', pintura de [[Francisco de Goya|Goya]], mostrant els fusilaments de la resistència espanyola a les mans de les tropes de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]].]] | [[Image:El_Tres_de_Mayo,_by_Francisco_de_Goya,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|thumb|''[[El tres de maig de 1808 en Madrit]]'', pintura de [[Francisco de Goya|Goya]], mostrant els fusilaments de la resistència espanyola a les mans de les tropes de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]].]] | ||
− | La [[França]] de [[Napoleó]] invadix la Península; mesos despuix, el [[Alçament del 2 de maig|2 de maig de 1808]], es va iniciar la revolta popular que desembocaria en la [[Guerra de la Independència espanyola]], clau per a la concepció mateixa de la nació. Durant la guerra i despuix de l'expulsió dels francesos en 1814, Espanya va sofrir la [[Guerres d'independència hispanoamericanes|progressiva desintegració de la majoria del seu imperi americà]]. El sigle va continuar caracterisant-se en la metròpolis per la inestabilitat política i la licitació entre lliberals, republicans i partidaris del [[Antic Règim]]. Entre | + | La [[França]] de [[Napoleó]] invadix la Península; mesos despuix, el [[Alçament del 2 de maig|2 de maig de 1808]], es va iniciar la revolta popular que desembocaria en la [[Guerra de la Independència espanyola]], clau per a la concepció mateixa de la nació. Durant la guerra i despuix de l'expulsió dels francesos en 1814, Espanya va sofrir la [[Guerres d'independència hispanoamericanes|progressiva desintegració de la majoria del seu imperi americà]]. El sigle va continuar caracterisant-se en la metròpolis per la inestabilitat política i la licitació entre lliberals, republicans i partidaris del [[Antic Règim]]. Entre [[1873]] i [[1874]] va tindre lloc la [[I República d'Espanya|I República]]. L'arribada de la [[Revolució industrial]] al final del sigle va elevar el nivell de vida d'una [[classe mijana]] que començava a ampliar-se en alguns núcleus principals; no obstant això la [[Guerra hispà-nort-americà]] de [[1898]] (coneguda com el ''Desastre del 98''), en la pèrdua de la majoria dels restos de l'imperi, va supondre un profunt choc en la societat espanyola<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6894.htm] ocupación francesa</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/2584.htm] proceso emancipador</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7018.htm] primera república</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/2747.htm] guerra del 98</ref>. |
− | Mentres el nivell de vida creixia (en part per la neutralitat espanyola en la [[Primera Guerra Mundial]]) i la integració en el restant d'Europa progressava, la inestabilitat política marcava el primer terç del [[sigle XX]]. | + | Mentres el nivell de vida creixia (en part per la neutralitat espanyola en la [[Primera Guerra Mundial]]) i la integració en el restant d'Europa progressava, la inestabilitat política marcava el primer terç del [[sigle XX]]. Després de la eixida del país de [[Alfonso XIII d'Espanya|Alfonso XIII]], en [[1931]] es proclamaria la [[II República Espanyola|II República]], que acabaria en [[1936]] en un [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|cop d'estat militar]] i la subsegüent [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]], que se saldaria en [[1939]] en la victòria del bando acaudillat pel [[General Franco]]. Des de llavors el país es va sumergir en la [[dictadura franquista]], que es va mantindre fins a la mort del dictador en [[1975]]<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7143.htm] españa y la primera guerra mundial</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7177.htm] la segunda república</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7223.htm] la guerra civil</ref>. |
− | Espanya va ser oficialment neutral durant la [[Segona Guerra Mundial]]; a les décades de [[posguerra]], marcades per la pobrea i la repressió política, va seguir un important creiximent econòmic durant les décades dels 60 i els 70, en un país que permaneixeria cultural i políticament reprimit. | + | Espanya va ser oficialment neutral durant la [[Segona Guerra Mundial]]; a les décades de [[posguerra]], marcades per la pobrea i la repressió política, va seguir un important creiximent econòmic durant les décades dels 60 i els 70, en un país que permaneixeria cultural i políticament reprimit. Després de la mort de Franco i l'aprovació de la [[Constitució de 1978]], en el transcurs de la coneguda com [[Transició Espanyola|Transició]] va començar una transformació gradual del país cap a la consolidació de l'actual [[Democràcia lliberal|democràcia]] (el Cap de la qual d'Estat és el rei [[Juan Carles I]]), en un desenroll econòmic paralel que l'ha colocat de nou entre els països més desenrollats del món (Espanya va ser el [[Anex:Països per PIB (nominal)|12º país del món per PIB en 2010]] segons el FMI)<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7386.htm] franco y la segunda guerra mundial</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7418.htm] economía de los años 60</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7451.htm] transición española</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7466.htm] el consenso constitucional</ref>. |
− | Espanya va ingressar en la [[Comunitat Econòmica Europea]] (actual [[Unió Europea|UE]]) en [[1986]] baix el govern [[PSOE|socialista]] de [[Felipe González]]. Es varen organisar la [[Copa Mundial de Fútbol de 1982]] i els [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Jocs Olímpics]] de [[Barcelona]] en [[1992]]. En [[2002]], baix el [[Partit Popular d'Espanya|govern conservador]] de [[José María Aznar]] s'adoptava el [[euro]] com a moneda oficial. En [[2005]], en els socialistes [[José Luis Rodríguez Zapatero]] en el poder, Espanya es va convertir en la tercera nació del món a permetre el [[Matrimoni homosexual a Espanya|matrimoni i dret d'adopció a les parelles del mateix sexe]]. En | + | Espanya va ingressar en la [[Comunitat Econòmica Europea]] (actual [[Unió Europea|UE]]) en [[1986]] baix el govern [[PSOE|socialista]] de [[Felipe González]]. Es varen organisar la [[Copa Mundial de Fútbol de 1982]] i els [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Jocs Olímpics]] de [[Barcelona]] en [[1992]]. En [[2002]], baix el [[Partit Popular d'Espanya|govern conservador]] de [[José María Aznar]] s'adoptava el [[euro]] com a moneda oficial. En [[2005]], en els socialistes [[José Luis Rodríguez Zapatero]] en el poder, Espanya es va convertir en la tercera nació del món a permetre el [[Matrimoni homosexual a Espanya|matrimoni i dret d'adopció a les parelles del mateix sexe]]. En [[2011]] els conservadors varen tornar a obtindre el poder, consagrat [[Mariano Rajoy]] com [[president del govern d'Espanya]]<ref>[http://www.lavozdegalicia.es/hemeroteca/2003/12/19/2265795.shtml] españa 1986</ref> <ref>[http://elpais.com/diario/1986/10/18/deportes/529974012_850215.html] barcelona consigue los juegos olímpicos</ref> <ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-14-03-2004/abc/Nacional/el-psoe-gana-las-elecciones-tras-la-matanza-de-madrid_962447337593.html] el psoe gana las elecciones</ref> <ref>[http://hemeroteca.abcdesevilla.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/2005/06/30/054.html] legalización de matrimonios del mismo sexo</ref> <ref>[http://www.bde.es/bde/es/secciones/eurosistema/uem/euro/] banco de españa</ref> <ref>[http://www.elmundo.es/elecciones/elecciones-generales/] elecciones generales 2011</ref>. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Edat Antiga == | == Edat Antiga == | ||
Llínea 51: | Llínea 34: | ||
Les [[colónies gregues]] es varen instalar més al nort, en [[Akra Leuké]] ([[Alacant]]), ''[[Hemeroskopion]]'' ([[Denia]]), ''[[Emporion]]'' ([[Ampuries]]) i ''[[Ciutadella de Roses|Rhodes]]'' ([[Roses (Girona)|Roses]]). El seu contacte en els [[iber]]s els va fer donar les primeres referències escrites d'estos pobles. Les mateixes fonts gregues senyalen que els navegants grecs havien establit contactes en el "regne" de [[Tartessos]] i en el seu "rei" [[Argantoni]], que els hauria donat suficient [[argent]] com per a construir muralles contra els atacs perses. Tals contactes no varen fructificar, precisament pel domini fenici d'esta ruta, i no ha pogut constatar-se arqueològicament la presència grega en la costa mediterrànea de [[Màlaga]], en una colónia que hauria portat el nom de ''[[Mainake]]''. | Les [[colónies gregues]] es varen instalar més al nort, en [[Akra Leuké]] ([[Alacant]]), ''[[Hemeroskopion]]'' ([[Denia]]), ''[[Emporion]]'' ([[Ampuries]]) i ''[[Ciutadella de Roses|Rhodes]]'' ([[Roses (Girona)|Roses]]). El seu contacte en els [[iber]]s els va fer donar les primeres referències escrites d'estos pobles. Les mateixes fonts gregues senyalen que els navegants grecs havien establit contactes en el "regne" de [[Tartessos]] i en el seu "rei" [[Argantoni]], que els hauria donat suficient [[argent]] com per a construir muralles contra els atacs perses. Tals contactes no varen fructificar, precisament pel domini fenici d'esta ruta, i no ha pogut constatar-se arqueològicament la presència grega en la costa mediterrànea de [[Màlaga]], en una colónia que hauria portat el nom de ''[[Mainake]]''. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Referències == | == Referències == | ||
Llínea 71: | Llínea 40: | ||
</div> | </div> | ||
− | == | + | == Vínculs externs == |
* [http://www.cervantesvirtual.com/portal/constituciones/pais.formato?pais=Espanya&indice=constituciones Texts de les constitucions i lleis fonamentals d'Espanya] | * [http://www.cervantesvirtual.com/portal/constituciones/pais.formato?pais=Espanya&indice=constituciones Texts de les constitucions i lleis fonamentals d'Espanya] | ||
* [http://www.ucm.es/info/hcontemp/leoc/historia%20spain.htm ''Historia de España''], pàgina web de Luis Enrique Otero Carvajal, Professor Titular d'Història Contemporània de l'Universitat Complutense de Madrid, 2008. [Consulta: 29-3-2010] | * [http://www.ucm.es/info/hcontemp/leoc/historia%20spain.htm ''Historia de España''], pàgina web de Luis Enrique Otero Carvajal, Professor Titular d'Història Contemporània de l'Universitat Complutense de Madrid, 2008. [Consulta: 29-3-2010] | ||
* [http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/ ''Memoria de España''.] Sèrie documental coordinada per [[Fernando García de Cortázar]], catedràtic d'Història Contemporània de l'[[Universitat de Deusto]]. Consultat el 22 de juliol de 2012. | * [http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/ ''Memoria de España''.] Sèrie documental coordinada per [[Fernando García de Cortázar]], catedràtic d'Història Contemporània de l'[[Universitat de Deusto]]. Consultat el 22 de juliol de 2012. | ||
− | + | {{Història d'Europa}} | |
[[Categoria:Història d'Espanya| ]] | [[Categoria:Història d'Espanya| ]] |