Edició de «Hispània visigoda»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Fíbula aquiliforme (M.A.N. Madrid) 01.jpg|225px|thumb|[[Fíbula aquiliforme visigótica de Alovera]] feta en [[bronze]] i [[pasta vítrea]] del | + | [[Image:Fíbula aquiliforme (M.A.N. Madrid) 01.jpg|225px|thumb|[[Fíbula aquiliforme visigótica de Alovera]] feta en [[bronze]] i [[pasta vítrea]] del segle VI, procedent d'[[Alovera]] ([[Guadalajara (Espanya)|Guadalajara]]). Realisada per mig de la tècnica del alveolado o paredat (''[[cloisonné]]''). [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]].]] |
| − | La '''Hispània visigoda''' és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del [[poble visigot]] en la [[Península Ibèrica]], entre intervinguts del [[ | + | La '''Hispània visigoda''' és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del [[poble visigot]] en la [[Península Ibèrica]], entre intervinguts del [[segle V]] i començaments del [[segle VIII]]. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
{{VT|Invasions germàniques en la Península Ibèrica|Regne visigot de Tolosa}} | {{VT|Invasions germàniques en la Península Ibèrica|Regne visigot de Tolosa}} | ||
| − | Des del [[ | + | Des del [[segle III]] al [[Segle V|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, així com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les muntanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta|Braccara]]. |
El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats: | El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats: | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
{{cita|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}} | {{cita|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}} | ||
| − | No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no | + | No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no només lo que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític<ref>Ripoll, G., y Velázquez, I., ''La Hispania visigoda'', Historia 16, Madrid, 1995, pág. 9, ISBN 84-7679-283-2.</ref>. |
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| − | |||
[[Categoria:Història d'Espanya| ]] | [[Categoria:Història d'Espanya| ]] | ||