Edició de «Guerra dels cents anys»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | La '''guerra dels cent anys''' representa el periodo d'enfrontaments que sostingueren [[França]] i [[Anglaterra]] durant la nomenada Baixa Edat mija. | |
− | + | Com qualsevol conflicte les causes son variades i a vegades confuses pero en este cas te dos protagonistes clau per a entendre la situació de tensió que se fon creant entre les dos potencies europees: per un costat el rei [[Felip IV]] en [[França]] i per atre [[Eduart I]] en [[Anglaterra]]. Abdos intentaren incrementar el seu domini real i especialment realisar maniobres diplomatiques i despres intervencions armades en espais pròxims (els [[Països Baixos]] en el cas dels francesos, [[Gales]] i [[Escocia]] en els britanics). | |
− | |||
− | |||
− | Com | ||
== Causes == | == Causes == | ||
− | Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en | + | Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en 1290, tingue una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en 1297. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir les seues drets com sobira pels feus de [[Normandia]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingue com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i el germa del monarca frances en la cridada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats. |
− | Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] | + | Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despres de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despres se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germà de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada a el seu marit i acabà en el rei angles vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys. |
− | En este panorama de tensió i el benefici que podia supondre per als ingresos de la noblea el començament d'un conflicte, en | + | En este panorama de tensió i el benefici que podia supondre per als ingresos de la noblea el començament d'un conflicte, en 1337 donara començament la denominada '''Guerra dels Cent Anys'''. |
== Primera etapa == | == Primera etapa == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | En | + | En la primera etapa, que dura fins 1360, [[Eduart III]] se sent pressionat pels francesos des d'[[Escocia]] per lo que decidix reclamar el titul de rei de Franci com hereu de la seu tio Carles IV, buscant un clima d'inestabilitat en [[Flandes]]. Se produi una important batalla naval en Sluys que supuso la primera derrota francesa i la destrucció de la seua flota, pero mes sanguinosa encara fon la sucesió en el ducat de [[Bretanya]], lloc estrategic entre abdos països, i a on [[Anglaterra]] torna a donar un dur colp en la presa del port de Brest. |
− | + | En 1346 el rei angles desembarà en [[Normandia]] acompanyat d'uns quinze mil homens en l'intenció d'arribar fins [[Paris]]. Abans se feren en la ciutat de [[Calais]], lo que facilitava el trafic de tot tipo de mercancies des de Dover. La situació era cada vegada mes favorable per als anglesos, fins i tot en [[Escocia]] el rei [[Davit II]] havia segut presoner, pero la pesta negra aplaçà un temps les intencions angleses, fins que el primogenit del rei, el Princep Negre tornà a la carrega i se anexionà [[Burdeus]], [[Toulouse]], [[Poitiers]], mentres el nou rei frances [[Joan II]] fon capturat i traslladat a la [[Torre de Londres]]. Esta primera etapa conclou en l'[[acort de Bretigny]], en el que se cedix una gran part de [[França]] ad [[Anglaterra]]: [[Aquitania]], [[Normandia]], [[Maine]], [[Turena]] i [[Anjou]] i tres millons de corones d'or per a lliberar al rei. Aixo si, Eduart III renuncià a les seues drets sobre la corona francesa. | |
[[Categoria: Història]] | [[Categoria: Història]] | ||
− | |||
− |