Edició de «Guerra de les corrents»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
L'[[electricitat]] era la paraula màgica a finals del [[sigle XIX|s. XIX]]. Des de les tentatives inicials de [[Benjamin Franklin]] o [[Michael Faraday]] fins a la tecnologia del [[telégraf]], les aplicacions per a l'[[electricitat]] creixien contínuament.
+
L'[[electricitat]] era la paraula màgica a finals del [[segle XIX|s. XIX]]. Des de les tentatives inicials de [[Benjamin Franklin]] o [[Michael Faraday]] fins a la tecnologia del [[telégraf]], les aplicacions per a l'[[electricitat]] creixien contínuament.
  
Despuix de l'Exposició Mundial de París en l'any [[1881]] i de la presentació de la llum de [[Thomas Alva Edison]], els nous sistemes d'allumenat elèctrics es varen convertir en l'assoliment tecnològic més important del món. L'electricitat podia substituir el vapor per a fer funcionar els motors. Era una segona [[revolució industrial]] i, en ciutats europees i americanes, les centrals elèctriques es multiplicaven basades en el disseny de [[Pearl Street]], la central
+
Després de l'Exposició Mundial de París en l'any [[1881]] i de la presentació de la llum de [[Thomas Alva Edison]], els nous sistemes d'allumenat elèctrics es varen convertir en l'assoliment tecnològic més important del món. L'electricitat podia substituir el vapor per a fer funcionar els motors. Era una segona [[revolució industrial]] i, en ciutats europees i americanes, les centrals elèctriques es multiplicaven basades en el disseny de [[Pearl Street]], la central
 
que [[Thomas Alva Edison]] va establir en [[1882]] a [[Nova York]]. Va ser la primera instalació per a la producció elèctrica comercial del món i encara que era una planta enorme per a la seua época, podia produir i distribuir electricitat fins a tan sols com 330 [[Hectàrea|ha]] de Manhattan.
 
que [[Thomas Alva Edison]] va establir en [[1882]] a [[Nova York]]. Va ser la primera instalació per a la producció elèctrica comercial del món i encara que era una planta enorme per a la seua época, podia produir i distribuir electricitat fins a tan sols com 330 [[Hectàrea|ha]] de Manhattan.
  
Llínea 10: Llínea 10:
  
 
=== Corrent continu i corrent alterna ===
 
=== Corrent continu i corrent alterna ===
El sistema d'Edison, que utilisava el [[corrent continu]] (CC), era poc adequat per a respondre a estes noves demandes. El problema del transport era encara més difícil, ya que la transmissió interurbana de grans cantitats de CC a 110 volts era molt costosa i patia enormes pèrdues per dissipació en forma de calor.
+
El sistema d'Edison, que utilisava el [[corrent continu]] (CC), era poc adequat per a respondre a estes noves demandes. El problema del transport era encara més difícil, ya que la transmissió interurbana de grans quantitats de CC a 110 volts era molt costosa i patia enormes pèrdues per dissipació en forma de calor.
  
 
En [[1886]], [[George Westinghouse]], un ric [[empresari]] pero un nouvingut en el negoci elèctric, va fundar [[Westinghouse Electric]] per a competir en [[General Electric]] d'Edison. El sistema de la primera es va basar en els descobriments i les patents de [[Nikola Tesla]], qui va creure apassionadament en la superioritat de la [[corrent alterna]] (CA). El seu argument es basava en que les pèrdues en la transmissió d'[[electricitat]] depenen del voltage: a més gran [[voltage]], menors pèrdues. I a diferència del CC, el voltage del CA es pot elevar en un [[transformador]] per a ser transportat llargues distàncies en poques pèrdues en forma de calor. Llavors, abans de proveir energia als clients, el voltage es pot reduir a nivells segurs i econòmics.
 
En [[1886]], [[George Westinghouse]], un ric [[empresari]] pero un nouvingut en el negoci elèctric, va fundar [[Westinghouse Electric]] per a competir en [[General Electric]] d'Edison. El sistema de la primera es va basar en els descobriments i les patents de [[Nikola Tesla]], qui va creure apassionadament en la superioritat de la [[corrent alterna]] (CA). El seu argument es basava en que les pèrdues en la transmissió d'[[electricitat]] depenen del voltage: a més gran [[voltage]], menors pèrdues. I a diferència del CC, el voltage del CA es pot elevar en un [[transformador]] per a ser transportat llargues distàncies en poques pèrdues en forma de calor. Llavors, abans de proveir energia als clients, el voltage es pot reduir a nivells segurs i econòmics.
  
 
=== Tesla en contra d'Edison ===
 
=== Tesla en contra d'Edison ===
 +
[[Archiu: Topsy.ogg|thumb|Electrocutant un elefant (Electrocuting an Elephant), 1903]]
 
Edison estava commogut per l'aparició de la tecnologia de Tesla, que amenaçava els seus interessos en un camp que ell mateix havia creat.  
 
Edison estava commogut per l'aparició de la tecnologia de Tesla, que amenaçava els seus interessos en un camp que ell mateix havia creat.  
  
[[Thomas Alva Edison]] i [[George Westinghouse]] es varen enfrontar en una batalla de relacions públiques-que els diaris varen denominar "la guerra de les corrents" - per a determinar quin sistema es convertiria en la tecnologia dominant. Edison va inventar una cadira elèctrica de CA i va electrocutar gossos, gats i fins a un elefant per demostrar que la corrent alterna era perillós. Topsy l'elefant va passar a la immortalitat en un vídeo filmat en [[1903]].
+
[[Thomas Alva Edison]] i [[George Westinghouse]] es van enfrontar en una batalla de relacions públiques-que els diaris varen denominar "la guerra de les corrents" - per a determinar quin sistema es convertiria en la tecnologia dominant. Edison va inventar una cadira elèctrica de CA i va electrocutar gossos, gats i fins a un elefant per demostrar que la corrent alterna era perillós. Topsy l'elefant va passar a la immortalitat en un vídeo filmat en [[1903]].
 
Per a neutralisar esta iniciativa, Tesla es va expondre a una CA que va travessar el seu cos sense causar cap dany. Davant d'esta prova, Edison res va poder fer i el seu prestigi va quedar momentàneament erosionat.
 
Per a neutralisar esta iniciativa, Tesla es va expondre a una CA que va travessar el seu cos sense causar cap dany. Davant d'esta prova, Edison res va poder fer i el seu prestigi va quedar momentàneament erosionat.
  
Llínea 24: Llínea 25:
 
Més tart, la [[Niagara Falls Power Company]] va encarregar a Westinghouse el desenrolla del seu sistema de transmissió. Va ser el final de la "guerra de les corrents" i la CA acabaria imponent-se en tot lo món.  
 
Més tart, la [[Niagara Falls Power Company]] va encarregar a Westinghouse el desenrolla del seu sistema de transmissió. Va ser el final de la "guerra de les corrents" i la CA acabaria imponent-se en tot lo món.  
  
== Vore també ==
+
== Vejau també ==
 
* [[Corrent continu d'alta tensió]]
 
* [[Corrent continu d'alta tensió]]
  
 
[[Categoria:Cultura dels Estats Units]]
 
[[Categoria:Cultura dels Estats Units]]
 
[[Categoria:Electricitat]]
 
[[Categoria:Electricitat]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!