Edició de «Gramàtica de la lingua franca nova»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. Es sembla a la dels criolls de les llengües romàniques com l'haitià i el chabacà. | La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. Es sembla a la dels criolls de les llengües romàniques com l'haitià i el chabacà. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Frases == | == Frases == | ||
− | La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un | + | La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un verp i en els modificadors, tals com a adverbis o grups preposicionals. |
=== Subjecte i objecte === | === Subjecte i objecte === | ||
Llínea 68: | Llínea 11: | ||
* La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verp). | * La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verp). | ||
− | En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verp al començ de la frase. En estos casos, l'objecte deu estar seguit d'una | + | En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verp al començ de la frase. En estos casos, l'objecte deu estar seguit d'una menge, i un pronom per a l'objecte que és usat despuix del verp: |
* La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m'agraden ells. | * La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m'agraden ells. | ||
Llínea 82: | Llínea 25: | ||
=== Preposicions === | === Preposicions === | ||
Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase. | Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase. | ||
− | |||
− | |||
* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte). | * Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte). | ||
− | |||
=== Proposicions === | === Proposicions === | ||
− | Algunes frases contenen també proposicions, que són com | + | Algunes frases contenen també proposicions, que són com menudes frases en l'interior de la frase principal (proposicions subordinades). Poden modificar als sintagmes nominals, els sintagmes verbals o l'oració principal: |
* La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – L'home que viu ací es va anar a París. | * La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – L'home que viu ací es va anar a París. | ||
* El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Visitarà en juliol, quan faça bo. | * El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Visitarà en juliol, quan faça bo. | ||
Llínea 181: | Llínea 121: | ||
A voltes un sustantiu s'utilisa per a simbolisar un membre qualsevol de la seua classe. En este cas, poc importa si s'utilisa l'o un, o si el sustantiu es troba en singular o en plural. | A voltes un sustantiu s'utilisa per a simbolisar un membre qualsevol de la seua classe. En este cas, poc importa si s'utilisa l'o un, o si el sustantiu es troba en singular o en plural. | ||
* La arpa es un strumento musical. – L'arpa és un instrument musical. | * La arpa es un strumento musical. – L'arpa és un instrument musical. | ||
− | * Un arpa es un strumento musical. – | + | * Un arpa es un strumento musical. – Un arpa és un instrument musical. |
* Arpas es strumentos musical. – Les arpes són instruments musicals. | * Arpas es strumentos musical. – Les arpes són instruments musicals. | ||
Llínea 240: | Llínea 180: | ||
* S'ha mencionat ya la cosa: | * S'ha mencionat ya la cosa: | ||
− | ** Me ia compra un casa. La casa es peti. – Vaig comprar una casa. La casa és | + | ** Me ia compra un casa. La casa es peti. – Vaig comprar una casa. La casa és menuda. |
* L'interlocutor pot fàcilment endevinar que la cosa existix: | * L'interlocutor pot fàcilment endevinar que la cosa existix: | ||
** Me ia compra un casa. La cosina es grande. – Vaig comprar una casa. La cuina és gran. | ** Me ia compra un casa. La cosina es grande. – Vaig comprar una casa. La cuina és gran. | ||
Llínea 272: | Llínea 212: | ||
* Esta frase conteni sinco parolas. – Esta frase conté cinc paraules. | * Esta frase conteni sinco parolas. – Esta frase conté cinc paraules. | ||
− | Acel significa “aquell/aquella/aquells/aquelles”. | + | Acel significa “aquell/aquella/aquells/aquelles”. S'assembla a la, pero designa una cosa lluntana de l'interlocutor o, a lo manco, més alluntada que la que representa esta: |
* Acel xico regarda acel xicas. – Aquell chic mira a aquelles chiques. | * Acel xico regarda acel xicas. – Aquell chic mira a aquelles chiques. | ||
* Atenta denova en acel modo. – Intenta-ho de nou d'aquella forma. | * Atenta denova en acel modo. – Intenta-ho de nou d'aquella forma. | ||
Llínea 285: | Llínea 225: | ||
* Cual animal es acel? – ¿Quin animal és aquell? | * Cual animal es acel? – ¿Quin animal és aquell? | ||
* Cual vejetales es la plu bon? – ¿Qué vegetals són els millors? | * Cual vejetales es la plu bon? – ¿Qué vegetals són els millors? | ||
− | * Tu veni de cual pais? – ¿De quin país | + | * Tu veni de cual pais? – ¿De quin país véns? |
* Cual pinta tu prefere? – ¿Quina pintura preferixes? | * Cual pinta tu prefere? – ¿Quina pintura preferixes? | ||
Llínea 313: | Llínea 253: | ||
Alga indica que no s'especifica l'identitat de lo expressat pel sustantiu: | Alga indica que no s'especifica l'identitat de lo expressat pel sustantiu: | ||
− | Alga significa “una certa cantitat/una miqueta de” o “alguna cosa”, i indica una cantitat no especificada de les que s'expressa pel sustantiu. A sovint es dona a entendre que la cantitat no especificada és relativament | + | Alga significa “una certa cantitat/una miqueta de” o “alguna cosa”, i indica una cantitat no especificada de les que s'expressa pel sustantiu. A sovint es dona a entendre que la cantitat no especificada és relativament menuda – de lo contrari es diria multe – pero no massa menuda que seria poca: |
* Me ia leje acel en alga libro. – Lo leí en un libro (cualquiera). | * Me ia leje acel en alga libro. – Lo leí en un libro (cualquiera). | ||
* Cisa me va reveni a alga dia. – Puedo volver algún día. | * Cisa me va reveni a alga dia. – Puedo volver algún día. | ||
Llínea 337: | Llínea 277: | ||
=== Possessius === | === Possessius === | ||
− | Els adjectius possessius són mea, tua, nosa, | + | Els adjectius possessius són mea, tua, nosa, y vosa: |
* Mea gato ia come un mus. – El meu gat es va menjar una rata. | * Mea gato ia come un mus. – El meu gat es va menjar una rata. | ||
− | * Me gusta multe tua dansa. – | + | * Me gusta multe tua dansa. – MM'agrada molt el teu ball. |
* Nosa ecipo va gania la premio. – El nostre equip guanyarà el premi. | * Nosa ecipo va gania la premio. – El nostre equip guanyarà el premi. | ||
Llínea 384: | Llínea 324: | ||
* Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes). | * Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes). | ||
* El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta) | * El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta) | ||
− | * Compare: Me pote leje alga parolas. — Soc capaç de llegir unes quantes paraules (un número | + | * Compare: Me pote leje alga parolas. — Soc capaç de llegir unes quantes paraules (un número menut). |
Plu significa «més». Indica una cantitat major de lo referenciat pel sustantiu, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La plu significa «la majoria», la cantitat més gran: | Plu significa «més». Indica una cantitat major de lo referenciat pel sustantiu, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La plu significa «la majoria», la cantitat més gran: | ||
* Tu ave plu libros ca me. – Vosté té més llibres que yo. | * Tu ave plu libros ca me. – Vosté té més llibres que yo. | ||
− | * La plu linguas es bela. – La majoria de les llengües | + | * La plu linguas es bela. – La majoria de les llengües és bella. |
* Plu pan es en la cosina. – Hi ha més pa en la cuina. | * Plu pan es en la cosina. – Hi ha més pa en la cuina. | ||
* La plu fango es repulsante. – La majoria del fanc és repugnant. | * La plu fango es repulsante. – La majoria del fanc és repugnant. | ||
− | Min és lo contrari de plu, i significa «menys», indica una cantitat més | + | Min és lo contrari de plu, i significa «menys», indica una cantitat més menuda, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La min significa «la minoria», la menor cantitat: |
* Me desira min vejetales ca el. – Vullc menys verdura que ella. | * Me desira min vejetales ca el. – Vullc menys verdura que ella. | ||
* Tu ia leje la min libros de cualcun ci me conose. – De tots els que conec, has llegit menys llibres. | * Tu ia leje la min libros de cualcun ci me conose. – De tots els que conec, has llegit menys llibres. | ||
Llínea 429: | Llínea 369: | ||
Els determinants seguixen este orde: | Els determinants seguixen este orde: | ||
* Els predeterminants tota i ambos, quan apareixen, es coloquen davant de tots els demés. | * Els predeterminants tota i ambos, quan apareixen, es coloquen davant de tots els demés. | ||
− | * | + | * Després vénen els artículs, els demostratius, els interrogatius, determinants de selecció, o els possessius. Normalment, hi ha solament un d'estos determinants en un sintagma nominal. |
− | * A continuació, es poden trobar quantitatius o determinants de similitut. Un determinant de similitut mai és la primera paraula d'un grup nominal contable singular. Sempre va precedit d'un atre determinant, o de dos, si un d'ells és un | + | * A continuació, es poden trobar quantitatius o determinants de similitut. Un determinant de similitut mai és la primera paraula d'un grup nominal contable singular. Sempre va precedit d'un atre determinant, o de dos, si un d'ells és un *predeterminante (per eixemple ''tota la otra libro''). |
− | * | + | * ls adjectius bon i mal, a pesar de que no són determinants, per lo general es coloquen davant del sustantiu i despuix de tots els determinants. |
Per eixemple: | Per eixemple: | ||
Llínea 437: | Llínea 377: | ||
* Un otra problem es la manca de aira fresca asi. – Un atre problema és la falta d'aire fresc ací. | * Un otra problem es la manca de aira fresca asi. – Un atre problema és la falta d'aire fresc ací. | ||
* Nos no ia tradui ancora acel otra cuatro frases. – Encara no hem traduït aquelles quatre frases. | * Nos no ia tradui ancora acel otra cuatro frases. – Encara no hem traduït aquelles quatre frases. | ||
− | * Tota la omes ia vade a la costa. – Tots els hòmens varen | + | * Tota la omes ia vade a la costa. – Tots els hòmens varen ser a la costa. |
== Pronoms == | == Pronoms == | ||
Llínea 461: | Llínea 401: | ||
L'elefen normalment no distinguix entre “ell” i “ella”. Les formes elo (“ell”) i ela (“ella”) són rares, pero es poden usar per a evitar la repetició excessiva dels noms de les persones quan es parla d'un home i una dòna en el mateix context. | L'elefen normalment no distinguix entre “ell” i “ella”. Les formes elo (“ell”) i ela (“ella”) són rares, pero es poden usar per a evitar la repetició excessiva dels noms de les persones quan es parla d'un home i una dòna en el mateix context. | ||
− | * Do es Joana? El es en la jardin. – | + | * Do es Joana? El es en la jardin. – ¿On està Joana? Ella està en el jardí. |
− | * Do es mea come de matina? Lo es en la cosina. – | + | * Do es mea come de matina? Lo es en la cosina. – ¿On està el meu desdejuni? Està en la cuina. |
Un pronom personal pot tindre a continuació una proposició relativa. Si el sentit està clar, es pot suprimir el pronom, deixant al pronom relatiu una doble funció: | Un pronom personal pot tindre a continuació una proposició relativa. Si el sentit està clar, es pot suprimir el pronom, deixant al pronom relatiu una doble funció: | ||
Llínea 479: | Llínea 419: | ||
Els pronoms possessius («el meu», «el teu», etc.) són els determinants possessius («el meu», «el teu», etc.), precedits per la: | Els pronoms possessius («el meu», «el teu», etc.) són els determinants possessius («el meu», «el teu», etc.), precedits per la: | ||
− | * Me ia trova mea libros, ma tu no ia trova la tuas. – Vaig trobar els meus llibres; pero | + | * Me ia trova mea libros, ma tu no ia trova la tuas. – Vaig trobar els meus llibres; pero vós no vares trobar els teus. |
* Lo es ance plu grande ca la mea. – També és més gran que el meu. | * Lo es ance plu grande ca la mea. – També és més gran que el meu. | ||
− | * No toca acel jueta! Lo no es la tua. – ¡No | + | * No toca acel jueta! Lo no es la tua. – ¡No tocs eixe joguet! No és teu. |
=== Pronoms determinants === | === Pronoms determinants === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Preguntes === | === Preguntes === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Pronoms relatius === | === Pronoms relatius === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Atres pronoms === | === Atres pronoms === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Adjectius == | == Adjectius == | ||
Llínea 638: | Llínea 453: | ||
=== Comparació === | === Comparació === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Adjectius com a substantius === | === Adjectius com a substantius === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
== Adverbis == | == Adverbis == | ||
Llínea 662: | Llínea 459: | ||
=== Posició === | === Posició === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Comparació === | === Comparació === | ||
=== Adverbis primaris === | === Adverbis primaris === | ||
Llínea 706: | Llínea 480: | ||
L'elefen té 22 preposicions: | L'elefen té 22 preposicions: | ||
a, ante, asta, ca, como, con, contra, de, en, entre, estra, longo, par, per, pos, sin, sirca, su, supra, sur, tra i ultra. | a, ante, asta, ca, como, con, contra, de, en, entre, estra, longo, par, per, pos, sin, sirca, su, supra, sur, tra i ultra. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Conjuncions == | == Conjuncions == | ||
Una conjunció és una paraula que unix dos proposicions. Hi ha dos tipos: coordinants i subordinants. | Una conjunció és una paraula que unix dos proposicions. Hi ha dos tipos: coordinants i subordinants. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Preguntes == | == Preguntes == | ||
Llínea 803: | Llínea 488: | ||
Ademés, les preguntes poden ser directes (“¿On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé lo que soc”). Les preguntes directes terminen en un signe d'interrogat (?). | Ademés, les preguntes poden ser directes (“¿On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé lo que soc”). Les preguntes directes terminen en un signe d'interrogat (?). | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Proposicions == | == Proposicions == | ||
Llínea 838: | Llínea 518: | ||
* flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea | * flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea | ||
* adere – adherir → autoaderente – autoadhesiu | * adere – adherir → autoaderente – autoadhesiu | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Abreviatures == | == Abreviatures == |