Edició de «Gramàtica de la lingua franca nova»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. Es sembla a la dels criolls de les llengües romàniques com l'haitià i el chabacà.
 
La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. Es sembla a la dels criolls de les llengües romàniques com l'haitià i el chabacà.
 
== Alfabet i pronunciació ==
 
=== Alfabet ===
 
L'elefen utilisa l'alfabet més conegut del món: el [[llatí]].
 
* Minúscules
 
** a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
 
* Mayúscules
 
** A B C D E F G H I J L M N O P R S T U V X Z
 
 
Les lletres «K», «Q», «W» i «Y» no apareixen en els noms comuns. S'utilisen per a conservar la forma original dels noms propis, aixina com dels noms escrits en llengües estrangeres.
 
 
En unes cent paraules internacionals d'orige no romànic, podem escriure «W» en lloc d'«U», i «Y» en lloc d'«I», per a presentar una ortografia més fàcil de reconéixer: ioga/yoga, piniin/pinyin, sueter/sweter, ueb/web. Ademés d'estos casos, usem «K», «Q», «W» i «Y» solament per a conservar les formes originals de noms propis i de paraules estrangeres.
 
 
La lletra «H» no és comuna, pero es pot trobar en noms tècnics i culturals.
 
 
=== Mayúscules ===
 
La mayúscula s'utilisa al principi de l'oració, aixina com en els noms propis. Quan un nom propi està format per vàries paraules, cada una d'elles escomença en mayúscula, menys les paraules com la o de:
 
* Persones reals o imaginàries, aixina com animals personificats i coses
 
** Maria, San Paulo, Barack Obama, Seniora Braun, Jan de Hartog, Oscar de la Renta, Mickey Mouse
 
* Organisacions; per eixemple: societats i associacions
 
** Ikea, Nasiones Unida, Organiza Mundal de Sania
 
* Territoris polítics; per eixemple: nacions, estats i ciutats
 
** Frans, Atina, Site de New York, Statos Unida de America
 
* Llocs geogràfics; per eixemple: rius, oceans, llacs, montanyes
 
** la Alpes, Rio Amazon, Mar Atlantica
 
* Lletres de l'alfabet
 
** E, N
 
 
Pero, per als títuls de les obres d'art, aixina com de les obres lliteràries, tan solament du mayúscula la primera paraula (aixina com els noms propis, si els conté):
 
* Un sonia de un note de mediaestate – Somi d'una nit d'estiu
 
* La frates Karamazov – Els germans Karamazov
 
* Tocata e fuga en D minor – Tocata i fuga en re menor
 
 
Algunes voltes, com en els anuncis, les mayúscules s'usen per a EMFATISAR paraules o frases sanceres.
 
 
L'elefen utilisa minúscules a on algunes llengües utilisarien mayúscules:
 
* Dies de la semana
 
** lundi, jovedi – dilluns, dijous
 
* Mesos
 
** marto, novembre – març, novembre
 
* Dies festius
 
** natal, ramadan, pascua – Nadal, Ramadà, Pasqua
 
* Sigles
 
** la sentenio dudes-un – el sigle XXI
 
* Llengües i pobles
 
** catalan, xines – el català, el chinenc
 
* Abreujaments
 
** lfn, pf
 
 
=== Noms de les lletres ===
 
Les següents sílabes són els noms de les lletres en el discurs, per eixemple, quan es lletreja una paraula:
 
* a be ce de e ef ge hax i je ka el em en o pe qua er es te u ve wa ex ya ze
 
 
Els seus noms es poden posar en plural: as, bes, efes.
 
 
En escriure, un pot presentar la lletra tal com, en mayúscula o afegint -s per al plural:
 
* La parola “matematica” ave tre As, du Ms (pronunciada emes), e un E. – La paraula «matemàtica» té tres as, dos emes i una e.
 
  
 
== Frases ==
 
== Frases ==
La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un [[verp]] i en els modificadors, tals com a [[adverbis]] o grups preposicionals.
+
La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un verp i en els modificadors, tals com a adverbis o grups preposicionals.
  
 
=== Subjecte i objecte ===
 
=== Subjecte i objecte ===
Llínea 68: Llínea 11:
 
* La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verp).
 
* La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verp).
  
En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verp al començ de la frase. En estos casos, l'objecte deu estar seguit d'una coma, i un pronom per a l'objecte que és usat despuix del verp:
+
En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verp al començ de la frase. En estos casos, l'objecte deu estar seguit d'una menge, i un pronom per a l'objecte que és usat despuix del verp:
 
* La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m'agraden ells.
 
* La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m'agraden ells.
  
Llínea 82: Llínea 25:
 
=== Preposicions ===
 
=== Preposicions ===
 
Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.
 
Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.
* La om ia cade tra sua seja. – L'home (subjecte) … va caure (verp) … per la seua cadira grup preposicional).
 
* En la note, la stelas apare. – En la nit, (grup preposicional) … les estreles (subjecte) … apareixen (verp).
 
 
* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).
 
* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).
* Tu no aspeta como tua foto. – Tu (subjecte) … no aparentes (verp) … com en la teua foto (grup preposicional).
 
  
 
=== Proposicions ===
 
=== Proposicions ===
Algunes frases contenen també proposicions, que són com chicotetes frases en l'interior de la frase principal (proposicions subordinades). Poden modificar als sintagmes nominals, els sintagmes verbals o l'oració principal:
+
Algunes frases contenen també proposicions, que són com menudes frases en l'interior de la frase principal (proposicions subordinades). Poden modificar als sintagmes nominals, els sintagmes verbals o l'oració principal:
 
* La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – L'home que viu ací es va anar a París.
 
* La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – L'home que viu ací es va anar a París.
 
* El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Visitarà en juliol, quan faça bo.
 
* El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Visitarà en juliol, quan faça bo.
Llínea 181: Llínea 121:
 
A voltes un sustantiu s'utilisa per a simbolisar un membre qualsevol de la seua classe. En este cas, poc importa si s'utilisa l'o un, o si el sustantiu es troba en singular o en plural.
 
A voltes un sustantiu s'utilisa per a simbolisar un membre qualsevol de la seua classe. En este cas, poc importa si s'utilisa l'o un, o si el sustantiu es troba en singular o en plural.
 
* La arpa es un strumento musical. – L'arpa és un instrument musical.
 
* La arpa es un strumento musical. – L'arpa és un instrument musical.
* Un arpa es un strumento musical. – Una arpa és un instrument musical.
+
* Un arpa es un strumento musical. – Un arpa és un instrument musical.
 
* Arpas es strumentos musical. – Les arpes són instruments musicals.
 
* Arpas es strumentos musical. – Les arpes són instruments musicals.
  
Llínea 240: Llínea 180:
  
 
* S'ha mencionat ya la cosa:
 
* S'ha mencionat ya la cosa:
** Me ia compra un casa. La casa es peti. – Vaig comprar una casa. La casa és chicoteta.
+
** Me ia compra un casa. La casa es peti. – Vaig comprar una casa. La casa és menuda.
 
* L'interlocutor pot fàcilment endevinar que la cosa existix:
 
* L'interlocutor pot fàcilment endevinar que la cosa existix:
 
** Me ia compra un casa. La cosina es grande. – Vaig comprar una casa. La cuina és gran.
 
** Me ia compra un casa. La cosina es grande. – Vaig comprar una casa. La cuina és gran.
Llínea 272: Llínea 212:
 
* Esta frase conteni sinco parolas. – Esta frase conté cinc paraules.
 
* Esta frase conteni sinco parolas. – Esta frase conté cinc paraules.
  
Acel significa “aquell/aquella/aquells/aquelles”. Es sembla a la, pero designa una cosa lluntana de l'interlocutor o, a lo manco, més alluntada que la que representa esta:​
+
Acel significa “aquell/aquella/aquells/aquelles”. S'assembla a la, pero designa una cosa lluntana de l'interlocutor o, a lo manco, més alluntada que la que representa esta:​
 
* Acel xico regarda acel xicas. – Aquell chic mira a aquelles chiques.
 
* Acel xico regarda acel xicas. – Aquell chic mira a aquelles chiques.
 
* Atenta denova en acel modo. – Intenta-ho de nou d'aquella forma.
 
* Atenta denova en acel modo. – Intenta-ho de nou d'aquella forma.
Llínea 285: Llínea 225:
 
* Cual animal es acel? – ¿Quin animal és aquell?
 
* Cual animal es acel? – ¿Quin animal és aquell?
 
* Cual vejetales es la plu bon? – ¿Qué vegetals són els millors?
 
* Cual vejetales es la plu bon? – ¿Qué vegetals són els millors?
* Tu veni de cual pais? – ¿De quin país vens?
+
* Tu veni de cual pais? – ¿De quin país véns?
 
* Cual pinta tu prefere? – ¿Quina pintura preferixes?
 
* Cual pinta tu prefere? – ¿Quina pintura preferixes?
  
Llínea 313: Llínea 253:
 
Alga indica que no s'especifica l'identitat de lo expressat pel sustantiu:
 
Alga indica que no s'especifica l'identitat de lo expressat pel sustantiu:
  
Alga significa “una certa cantitat/una miqueta de” o “alguna cosa”, i indica una cantitat no especificada de les que s'expressa pel sustantiu. A sovint es dona a entendre que la cantitat no especificada és relativament chicoteta – de lo contrari es diria multe – pero no massa chicoteta que seria poca:
+
Alga significa “una certa cantitat/una miqueta de” o “alguna cosa”, i indica una cantitat no especificada de les que s'expressa pel sustantiu. A sovint es dona a entendre que la cantitat no especificada és relativament menuda – de lo contrari es diria multe – pero no massa menuda que seria poca:
 
* Me ia leje acel en alga libro. – Lo leí en un libro (cualquiera).
 
* Me ia leje acel en alga libro. – Lo leí en un libro (cualquiera).
 
* Cisa me va reveni a alga dia. – Puedo volver algún día.
 
* Cisa me va reveni a alga dia. – Puedo volver algún día.
Llínea 337: Llínea 277:
  
 
=== Possessius ===
 
=== Possessius ===
Els adjectius possessius són mea, tua, nosa, i vosa:
+
Els adjectius possessius són mea, tua, nosa, y vosa:
 
* Mea gato ia come un mus. – El meu gat es va menjar una rata.
 
* Mea gato ia come un mus. – El meu gat es va menjar una rata.
* Me gusta multe tua dansa. – M'agrada molt el teu ball.
+
* Me gusta multe tua dansa. – MM'agrada molt el teu ball.
 
* Nosa ecipo va gania la premio. – El nostre equip guanyarà el premi.
 
* Nosa ecipo va gania la premio. – El nostre equip guanyarà el premi.
  
Llínea 384: Llínea 324:
 
* Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).
 
* Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).
 
* El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)
 
* El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)
* Compare: Me pote leje alga parolas. — Soc capaç de llegir unes quantes paraules (un número chicotet).
+
* Compare: Me pote leje alga parolas. — Soc capaç de llegir unes quantes paraules (un número menut).
  
 
Plu significa «més». Indica una cantitat major de lo referenciat pel sustantiu, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La plu significa «la majoria», la cantitat més gran:
 
Plu significa «més». Indica una cantitat major de lo referenciat pel sustantiu, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La plu significa «la majoria», la cantitat més gran:
 
* Tu ave plu libros ca me. – Vosté té més llibres que yo.
 
* Tu ave plu libros ca me. – Vosté té més llibres que yo.
* La plu linguas es bela. – La majoria de les llengües són belles.
+
* La plu linguas es bela. – La majoria de les llengües és bella.
 
* Plu pan es en la cosina. – Hi ha més pa en la cuina.
 
* Plu pan es en la cosina. – Hi ha més pa en la cuina.
 
* La plu fango es repulsante. – La majoria del fanc és repugnant.
 
* La plu fango es repulsante. – La majoria del fanc és repugnant.
  
Min és lo contrari de plu, i significa «menys», indica una cantitat més chicoteta, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La min significa «la minoria», la menor cantitat:
+
Min és lo contrari de plu, i significa «menys», indica una cantitat més menuda, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La min significa «la minoria», la menor cantitat:
 
* Me desira min vejetales ca el. – Vullc menys verdura que ella.
 
* Me desira min vejetales ca el. – Vullc menys verdura que ella.
 
* Tu ia leje la min libros de cualcun ci me conose. – De tots els que conec, has llegit menys llibres.
 
* Tu ia leje la min libros de cualcun ci me conose. – De tots els que conec, has llegit menys llibres.
Llínea 429: Llínea 369:
 
Els determinants seguixen este orde:
 
Els determinants seguixen este orde:
 
* Els predeterminants tota i ambos, quan apareixen, es coloquen davant de tots els demés.
 
* Els predeterminants tota i ambos, quan apareixen, es coloquen davant de tots els demés.
* Despuix vénen els artículs, els demostratius, els interrogatius, determinants de selecció, o els possessius. Normalment, hi ha solament un d'estos determinants en un sintagma nominal.
+
* Després vénen els artículs, els demostratius, els interrogatius, determinants de selecció, o els possessius. Normalment, hi ha solament un d'estos determinants en un sintagma nominal.
* A continuació, es poden trobar quantitatius o determinants de similitut. Un determinant de similitut mai és la primera paraula d'un grup nominal contable singular. Sempre va precedit d'un atre determinant, o de dos, si un d'ells és un predeterminant (per eixemple ''tota la otra libro'').
+
* A continuació, es poden trobar quantitatius o determinants de similitut. Un determinant de similitut mai és la primera paraula d'un grup nominal contable singular. Sempre va precedit d'un atre determinant, o de dos, si un d'ells és un *predeterminante (per eixemple ''tota la otra libro'').
* Els adjectius bon i mal, a pesar de que no són determinants, per lo general es coloquen davant del sustantiu i despuix de tots els determinants.
+
* ls adjectius bon i mal, a pesar de que no són determinants, per lo general es coloquen davant del sustantiu i despuix de tots els determinants.
  
 
Per eixemple:
 
Per eixemple:
Llínea 437: Llínea 377:
 
* Un otra problem es la manca de aira fresca asi. – Un atre problema és la falta d'aire fresc ací.
 
* Un otra problem es la manca de aira fresca asi. – Un atre problema és la falta d'aire fresc ací.
 
* Nos no ia tradui ancora acel otra cuatro frases. – Encara no hem traduït aquelles quatre frases.
 
* Nos no ia tradui ancora acel otra cuatro frases. – Encara no hem traduït aquelles quatre frases.
* Tota la omes ia vade a la costa. – Tots els hòmens varen anar a la costa.
+
* Tota la omes ia vade a la costa. – Tots els hòmens varen ser a la costa.
  
 
== Pronoms ==
 
== Pronoms ==
Llínea 461: Llínea 401:
  
 
L'elefen normalment no distinguix entre “ell” i “ella”. Les formes elo (“ell”) i ela (“ella”) són rares, pero es poden usar per a evitar la repetició excessiva dels noms de les persones quan es parla d'un home i una dòna en el mateix context.
 
L'elefen normalment no distinguix entre “ell” i “ella”. Les formes elo (“ell”) i ela (“ella”) són rares, pero es poden usar per a evitar la repetició excessiva dels noms de les persones quan es parla d'un home i una dòna en el mateix context.
* Do es Joana? El es en la jardin. – ¿A on està Joana? Ella està en el jardí.
+
* Do es Joana? El es en la jardin. – ¿On està Joana? Ella està en el jardí.
* Do es mea come de matina? Lo es en la cosina. – ¿A on està el meu desdejuni? Està en la cuina.
+
* Do es mea come de matina? Lo es en la cosina. – ¿On està el meu desdejuni? Està en la cuina.
  
 
Un pronom personal pot tindre a continuació una proposició relativa. Si el sentit està clar, es pot suprimir el pronom, deixant al pronom relatiu una doble funció:
 
Un pronom personal pot tindre a continuació una proposició relativa. Si el sentit està clar, es pot suprimir el pronom, deixant al pronom relatiu una doble funció:
Llínea 479: Llínea 419:
  
 
Els pronoms possessius («el meu», «el teu», etc.) són els determinants possessius («el meu», «el teu», etc.), precedits per la:
 
Els pronoms possessius («el meu», «el teu», etc.) són els determinants possessius («el meu», «el teu», etc.), precedits per la:
* Me ia trova mea libros, ma tu no ia trova la tuas. – Vaig trobar els meus llibres; pero tu no vares trobar els teus.
+
* Me ia trova mea libros, ma tu no ia trova la tuas. – Vaig trobar els meus llibres; pero vós no vares trobar els teus.
 
* Lo es ance plu grande ca la mea. – També és més gran que el meu.
 
* Lo es ance plu grande ca la mea. – També és més gran que el meu.
* No toca acel jueta! Lo no es la tua. – ¡No toques eixe joguet! No és teu.
+
* No toca acel jueta! Lo no es la tua. – ¡No tocs eixe joguet! No és teu.
  
 
=== Pronoms determinants ===
 
=== Pronoms determinants ===
Aixina com es pot amprar un adjectiu com a substantiu, es pot convertir la major part de determinants en pronoms. Els pronoms esta, acel i una atra formen sempre el plural afegint -s. Alguns atres pronoms també poden afegir -s si açò clarifica el significat:
 
* tota, totas – tot, tota, tots, totes
 
* ambos – abdós (els dos)
 
* esta, estas – est, esta, estos, estes
 
* acel, aceles – aquell, aquella, aquells, aquelles
 
* cualce – qualsevol, qualssevol
 
* cada – cada u, cada una
 
* alga – algun, alguna, alguns, algunes
 
* cual – quin, quins, quines
 
* multe – molt
 
* poca – poc
 
* plu – més
 
* la plu – la majoria, la major part
 
* min – menys
 
* la min – la minoria, la menor part
 
* un/la otra, (la) otras – un atre, una atra, uns atres, unes atres
 
* la mesma, la mesmas – el mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes
 
* un tal, tales – un d'eixos, un d'ells, un aixina
 
 
Eixemples:
 
* Estas aspeta bela! – ¡Estos tenen bona pinta!
 
* Prende cualce. – Pren un (qualsevol, no importa quin).
 
* Me no vole judi, car me gusta egal cada. – No vullc prendre partit, perque m'agraden per igual.
 
* Me vole grasia cada de esta persones. – Vullc donar les gràcies a cada una d'estes persones.
 
* Alga(s) pensa ancora ce la mundo es plata. – Alguns pensen encara que la Terra és plana.
 
* Tu ia versa mal la vino. Alga es sur la table. – Has servit mal el vi. Alguna cosa s'ha derramat en la taula.
 
* Multe(s) de nos es programores. – Molts de nosatres som programadors.
 
* Me no ia regarda multe(s) de acel filmas. – No he vist moltes d'eixes películes.
 
* Me reconose poca(s) de la persones en la fola. –  Reconec poques persones entre la multitut.
 
* Plu va ariva pronto. – Pronte aplegaran més.
 
* Alga parolas es clar, ma on no pote leje fasil la plu. – Algunes paraules són clares; pero la major part no és fàcil llegir-les.
 
* Tu ave min ca me. – Tens menys que yo.
 
* Me vole bonveni tota(s) de vos. – Vullc donar la benvinguda a tots vostés.
 
* Me ia compra sinco libros nova, ma me ia lasa tota(s) en la bus. – He comprat cinc llibres nous; pero els he deixat tots en l'autobús.
 
* Ambos de la enfantes jua felis. – Abdós chiquets juguen alegrement.
 
 
Els números poden utilisar-se com a pronoms per a indicar els grups d'un tamany determinat. Eixos pronoms no prenen generalment la -s del plural i no necessiten determinant:
 
* Tre de mea amis va ariva a esta sera. – Tres dels meus amics venen esta vesprada.
 
* Cuanto pizas tu ia come? – ¿Quantes pizzes has menjat?
 
* Cuatro! – ¡Quatre!
 
* La cuatro de nos va come en junta. – Anem a menjar els quatre junts.
 
* Un de mea gatos manca. – Em falta un dels meus gats.
 
* La tre ia abita en la mesma aparte. – Els tres viuen en el mateix pis.
 
 
Per a indicar els múltiples imprecisos de números com sento, mil o milion, s'afig la -s de plural:
 
* On ia ave miles de persones a la conserta. – Hi havia mils de persones en el concert.
 
* A cada anio, miliones migra a otra paises. –  Cada any, millons emigren a atres països.
 
* On ia vacui miles de plu persones de locas inondada par la deluvias. – S'han evacuat a mils de persones de llocs inundats per la pluja.
 
* On pote fatura plu sentos per servi. – Es poden demanar alguns centenars més per a servir-los.
 
 
No es pot transformar l'en pronom. Es deu usar el, lo i los:
 
* La casa de mea padre es plu grande ca lo de mea frate. – La casa del meu pare és més gran que la del meu germà.
 
* Lo es ance plu grande ce lo cual me intende compra. – És més gran que la que tinc intenció de comprar.
 
 
No es pot utilisar no com a pronom, pero es pot utilisar nun i no cosa. El número zero pot també utilisar-se com a pronom.
 
 
L'expressió idiomàtica la un la otra (o lunlotra) significa «un/una l'atra» / «els uns/unes les atres ». Posseïx variants com la un o la otra (l'u o l'atre, etc.), la un pos la otra (o pos lunlotra, «l'un despuix de l'atre», etc.) aixina com la un sur la otra (o sur lunlotra, «l'un sobre l'atre», etc.):
 
* La xicos colpa la un la otra / lunlotra. – Els chics es colpegen els uns als atres.
 
* Me pila mea crepes la un sur la otra / sur lunlotra. – Apile les meues tortetes, els uns sobre els atres.
 
 
En algunes frases, a un pronom li seguix un verp, per lo que cap el malentés d'un determinant seguit d'un verp reutilisat com a substantiu. Per eixemple, fòra de context, no es pot estar segur de que acel veni de Italia significa «l'acció d'aplegar d'Itàlia» o «aquell que ve d'Itàlia». En la majoria dels casos, el context fa que el significat siga evident. No obstant, els principiants i els que volen evitar qualsevol risc d'ambigüitat, poden agregar un simple sustantiu – com person o cosa – despuix del determinant en lloc de convertir-ho en un pronom:
 
* Acel cosa veni de Italia. – Eixa cosa ve d'Itàlia.
 
* Recorda ce alga persones (o algas) abita en sua auto. – Recorda que algunes persones viuen en els seus coches.
 
 
En alguns casos, es vol deixar clar que el sustantiu verbal no és un verp. En paraules com a alga, multe, i poca, es pot afegir d'entre el determinant i el sustantiu; el determinant es convertix llavors en un pronom, pero el sustantiu no es convertix en un verp. En els determinants com esta i acel, es pot agregar la davant del determinant:
 
* La profesor ia demanda alga de atende. – El professor va demanar una miqueta d'atenció.
 
* Multe de labora pote es evitada. – Es pot evitar una gran cantitat de treball.
 
* La esta deside no es un bon resulta. – Esta decisió no és un bon resultat.
 
 
 
=== Preguntes ===
 
=== Preguntes ===
L'elefen té dos pronoms, que servixen per a fer preguntes:
 
* cual? – «¿quin?» (= cual cosa?) o «¿qué?»
 
* ci? – «¿quí?» (= cual person?)
 
 
Ci solament és pronom, i no pot usar-se com a determinant.
 
 
Cual és principalment un determinant, pero també s'usa a sovint com a pronom, si s'accepta el menut risc de que expressions tals com ''cual veni de Italia'' puguen ser malinterpretades.
 
 
Eixemples:
 
* Cual tu gusta? – ¿Quin t'agrada?
 
* Cual tu prefere, la rojas o la verdes? – ¿Quins preferixes: les roges o les verdes?
 
* Ci vole es un milionor? – ¿Quí vol ser millonari?
 
* Tu vade a la sinema con ci? – ¿En quí vas al cine?
 
* Cual es en la caxa? – ¿Qué hi ha en la caixa?
 
* Vos prefere cual? – ¿Qué és lo que preferixes?
 
 
També s'usa ci i cual en preguntes indirectes.
 
 
 
=== Pronoms relatius ===
 
=== Pronoms relatius ===
Cual i ci funcionen també com a pronoms relatius, introduint una proposició relativa:
 
* cual – que
 
* ci – qui (= la person cual…)
 
 
El pronom relatiu per a una persona o un animal és ci. El pronom relatiu per a una cosa és cual:
 
* Esta es la fem de ci me ia compra mea auto. – Esta és la dòna a la qual vaig comprar el meu coche.
 
* La fem de ci me ia oblida sua nom es denova a la porte. – La dòna de qui em vaig oblidar el seu nom està de nou en la porta.
 
* A, vide la patetas ci segue sua madre! – ¡Ah, mira els ànetets que seguixen a la seua mare!
 
* La libro cual me leje es tro longa. – El llibre que lligc és massa llarc.
 
* La casa en cual nos abita es tro peti. – La casa en que vivim és massa menuda.
 
* La superstisios – me gusta esta parola! – cual me ia investiga es riable. – Les supersticións – m'agrada eixa paraula –, sobre les que vaig investigar, són ridícules.
 
* El esperia un sonia cual el teme. – Ella experimenta un somi que tem.
 
* ''Compara:'' El esperia un sonia ce el teme. – Ella experimenta un somi (en el qual) té por.
 
 
En algunes oracions de relatiu, la frase principal omet el sustantiu al que la frase es referixca. El propi pronom relatiu apareix en el lloc del sustantiu. En tals casos, per a evitar confusions, es pot utilisar lo cual en lloc de cual i el ci en lloc de ci:
 
* Acel es lo cual me ia comprende. Me ia comprende acel informa. - Això és lo que vaig entendre. Vaig entendre aquell informe.
 
* Me comprende lo sur cual on ia instrui me. On ia instrui me sur alga cosa, e me comprende lo. - Entenc això sobre la qual cosa se'm va instruir. Se'm va instruir sobre una cosa, i ho comprenc.
 
* Me no recorda (el) ci me ia vide. Me ia vide el, ma me no recorda el. - No recort a ella a qui ya vaig vore. La vaig vore, pero no la recorde.
 
* Me no recorda (el) a ci me ia parla. Me ia parla a el, ma me no recorda el. - No recort a ell, a qui li vaig parlar. Li vaig parlar a ell, pero no li recorde.
 
 
 
=== Atres pronoms ===
 
=== Atres pronoms ===
Hi ha quatre pronoms especials per a indicar a les persones. Solament s'usen en singular:
 
* algun – «algun», «algú» (= alga un, alga person)
 
* cualcun – «qualsevol», «qualsevol persona» (= cualce un, cualce person)
 
* cadun – «cada u», «cada qui» (= cada un, cada person)
 
* nun – ningú (= no un, no person)
 
 
Eixemples:
 
* Algun entre nos es la asasinor. – Algú entre nosatres és l'assessí.
 
* Dise acel broma a cualcun, e el va rie. – Conta eixe succeït a qualsevol persona i riurà.
 
* Cadun debe reseta un premio. – Cada u deu rebre un premi.
 
* Me senta en la atrio per un ora, e nun ia parla a me. – Em sent en la sala durant una hora i ningú em dirigix la paraula.
 
 
Els corresponents de algun, cualcun, cadun i nun per a les coses són alga cosa («alguna cosa»), cualce cosa («qualsevol/a»), cada cosa (ídem) i no cosa («res»).
 
 
Normalment, els pronoms no són modificables per determinants o adjectius, pero poden ser modificats per grups preposicionals:
 
* Nos en la sindicato esije plu diretos. – Reivindiquem més drets en el sindicat.
 
* Tota de la lenio es danada. – Tota la fusta està estropejada.
 
* La plu de esta linguas es difisil. – La major part d'eixes llengües són difícils.
 
  
 
== Adjectius ==
 
== Adjectius ==
Llínea 638: Llínea 453:
  
 
=== Comparació ===
 
=== Comparació ===
Es formen els adjectius de comparació afegint els adverbis plu («més») i min («menys»). «Que» és ca en elefen:
 
* La cosina es plu calda ca la jardin. – La cuina és més calorosa que el jardí.
 
* Esta leto es min comfortosa ca me ia previde. –  Este llit és menys confortable de lo que pensava.
 
 
Es formen els adjectius superlatius afegint els adverbis la plu («el més») i la min («el menys»):
 
* La sol es la ojeto la plu calda en la sistem solal. –  El Sol és l'astre més calent del sistema solar.
 
* El ia ave un fia la plu bela en la mundo. – Ell tenia una filla, la més bella del món.
 
 
Es pot combinar un ordinal en la construcció superlativa:
 
* Vega es la stela sinco la plu briliante en la sielo de note. – Vega és la quinta estrela més lluenta en el firmament.
 
* El ia deveni la om tre de la plu ricas en la mundo. – Es va convertir en el tercer home més ric del món.
 
 
Els comparatius d'igualtat es formen en la combinació tan… como… («tan… com…»):
 
* La arbor ia es tan alta como un casa. – L'arbre és tan gran com una casa.
 
 
 
=== Adjectius com a substantius ===
 
=== Adjectius com a substantius ===
Es pot transformar un adjectiu en un sustantiu el sentit del qual és un ser que posseïx la qualitat d'eixe adjectiu. El sustantiu resultant seguix les regles habituals dels sustantius: pren la -s del plural, depén de determinants i pot ser modificat per adjectius:
 
* Esta anelo es perfeta sirculo. Lo es un sirculo perfeta. – Este anell és perfectament circular. És un círcul perfecte.
 
* Marilyn es un blonde, e seniores prefere blondes. – Marilyn és rossa i els hòmens les preferixen rosses.
 
  
 
== Adverbis ==
 
== Adverbis ==
Llínea 662: Llínea 459:
  
 
=== Posició ===
 
=== Posició ===
En elefen, els adverbis i els adjectius té la mateixa forma. La diferència es veu clarament en la posició: els adjectius seguixen als sustantius, els adverbis seguixen als verps i precedixen a atres paraules:
 
* La om ia studia atendosa la testo. – L'home va estudiar detenidament el text. (modificant al verp)
 
* Me ia veni asi en un tren riable lenta. – Vaig vindre ací en un tren ridículament llent. (modificant a l'adjectiu)
 
* La tren ia move asurda lenta. – El tren es va moure absurdament llent. (modificant a un atre adverbi)
 
* Me no oia multe bon tu. – No puc sentir-te molt be. («multe» modifica «bon», i «multe bon» modifica «oia»)
 
* Cuasi sento persones ia espeta sur la plataforma. – Casi un centenar de persones esperaven en el moll. (modificant a un quantificador)
 
* On ia escava un buco direta ante mea porte. – Varen cavar un forat just en front de la meua porta. (modificant a una preposició)
 
* Sola la manico es rompeda. – Solament el mànec està trencat. (modificant el sintagma nominal)
 
* Strana, el ia porta un balde de pexes. – Curiosament, ell duya una gaveta de peixos. (modificant una frase)
 
 
Un adverbi (o una frase adverbial) que modifica a un verp (o la frase sancera) també es pot colocar al principi de l'oració. I si no provoca confusió, un adverbi pot situar-se també despuix de l'objecte d'un verp o en el final de la frase:
 
* El dansa bon. – Ella balla be.
 
* Pronto el va cade. – Pronte caurà.
 
* Surprendente, el es un xico multe bon. – Sorprenentment, és un molt bon chic.
 
* Me no oia tu multe bon. – No puc sentir-te molt be.
 
* pero: Me leje felis la libro. – Leo el llibre feliçment.
 
 
En alguns casos, un adverbi davant d'un adjectiu pot estar unit per un guió per a aclarir el significat:
 
* la parolas nova-creada – les paraules recent creades
 
 
Es pot aclarir també un significat verbal dient en modo o a grau:
 
* La melodia es bela en modo surprendente. – La melodia és sorprenentment bona.
 
 
 
=== Comparació ===
 
=== Comparació ===
 
=== Adverbis primaris ===
 
=== Adverbis primaris ===
Llínea 706: Llínea 480:
 
L'elefen té 22 preposicions:  
 
L'elefen té 22 preposicions:  
 
a, ante, asta, ca, como, con, contra, de, en, entre, estra, longo, par, per, pos, sin, sirca, su, supra, sur, tra i ultra.
 
a, ante, asta, ca, como, con, contra, de, en, entre, estra, longo, par, per, pos, sin, sirca, su, supra, sur, tra i ultra.
 
=== a ===
 
A significa «en» (a voltes, es pot traduir com «a» en valencià). Presenta un lloc o un temps com un punt simple, o com un espai general o periodo, ignorant la seua estructura interna:
 
* Nos senta a la table. – Estem assentats a la taula.
 
* Me va encontra tu a la crus de vias. – Nos trobem en el creuament.
 
* La scala apoia a la mur. – L'escala està recolzada en el mur.
 
* Tua casa es a lado de mea casa. – La teua casa està al costat de la meua.
 
* El reposa a casa. – Està descansant en casa.
 
* Sudan es a sude de Misre. – Sudan està al sur d'Egipte.
 
* La barco es a mar. –  El barco està en la mar.
 
* El ia fini la labora a la comensa de la anio. – Ha acabat el treball al principi de l'any.
 
* A medianote, on va vide focos artal. – A mijanit, hi haurà fòcs artificials.
 
* Me debe parti a la ora des-ses. – Tinc que anar-me a les setze hores.
 
 
Per extensió en sentit figurat, a introduïx el punt de referència en una relació:
 
* Tu sta tro prosima a la borda. – Estàs parada massa prop de la vora.
 
* La forma de Italia es simil a un gama. – La forma d'Itàlia és similar a una cama.
 
* Esta pen parteni a me. – Esta ploma em pertany.
 
* Cual aveni si on no conforma a la regulas? – ¿Qué passa si un no s'ajusta a les regles?
 
* A la min tredes persones espeta. – A lo manco trenta persones estan esperant.
 
 
Ademés, a pot expressar el moviment cap a un punt. Açò inclou moviments metafòrics com les transferències als beneficiaris, i canvia a un estat nou:
 
* Me viaja a New York. – Estic viajant a Nova York.
 
* Pone tua libros a via. – Posa els teus llibres a distància.
 
* El leva sua oios a la sielo. – Alça els seus ulls al cel.
 
* El ia dona un oso a la can. – Li ha donat un os al gos.
 
* La sorsor ia cambia se a un capra. – El mac es va transformar en una cabra.
 
* La seja ia cade a pesos. – La cadira va caure en péntols.
 
* La xico ia ajunta sua nom a la lista. – El chic ha afegit el seu nom a la llista.
 
* Dise a me tua nom. – Digues-me el teu nom.
 
* Me no va responde a acel demanda. – No vaig a respondre a eixa pregunta.
 
* Nos desira a tu un bon aniversario. – Et desigem un bon natalici.
 
* Tua idea pare asurda a me. – La teua idea em sembla absurda.
 
* Me pasea longo la strada, de un fini a la otra. – Passege a lo llarc del carrer, d'un extrem fins a l'atre.
 
* Tu irita me de tempo a tempo. – Tu em molestes de tant en tant.
 
* La note progresa a la lus prima. – La nit alvança cap al trenc d'alba.
 
* De lundi a jovedi es cuatro dias. – De dilluns a dijous hi ha quatre dies.
 
 
De fet, qualsevol preposició que indica una ubicació també pot indicar moviment cap a eixa ubicació. Per eixemple, en me pone mea libros en mea saco (“Pose els meus llibres en el meu bosso”), en, òbviament, implica el moviment “adins”. Quan es necessita un aclariment adicional, as pot colocar abans de la preposició per a aclarir el sentit de moviment cap a:
 
* Core a la casa. – Corre a la casa.
 
* Core en la casa. – Corre en la casa.
 
* Core a en la casa. – Corre dins la casa.
 
* La gato salta sur la table. – El gat bota en la taula.
 
* La gato salta a sur la table. – El gat bota sobre la taula.
 
 
Un us especial d'és davant una preposició, per a crear un adverbi. Si la preposició denota un lloc, la combinació sugerix el moviment en la direcció indicada. A ante i a pos també s'utilisen per a referir-se als temps anterior o posterior:
 
* La can core a ante. – El gos corre cap a avant.
 
* Tu pote pone tua saco a supra. – Pots posar el teu sac dalt.
 
* La sumerjor ia vade a su. – El buç s'ha sumergit.
 
* Vide a su. – Mira avall.
 
* Me ia visita esta vila a ante. – He visitat este poble abans.
 
* Nos pote reveni a pos. – Podem tornar despuix.
 
 
Un atre us especial d'a és afegir un complement a l'objecte en una oració. (En alguns casos, atres preposicions també es poden utilisar per a este propòsit.)
 
* El ia pinti sua casa a blanca. – Ha pintat la seua casa de blanc.
 
* Me va servi la gambas a/en fria. – Serviré les gambes fredes.
 
* Los ia eleje Maria a/per presidente. – Han elegit a María com a president.
 
 
El complement pot ser un infinitiu. Per es pot utilisar en lloc d'a, pero llavors el significat és que el subjecte del verp principal té l'intenció de realisar l'acció del verp infinitiu. A indica que el subjecte propon a l'objecte que ho faça:
 
* El comanda la soldatos a ataca la fortres. – S'ordena als soldats per a atacar la fortalea.
 
* Me va instrui vos a parla la lingua. – Vos ensenyaré a parlar la llengua.
 
 
=== ante ===
 
=== asta ===
 
=== ca ===
 
=== como ===
 
=== con ===
 
=== contra ===
 
=== de ===
 
=== en ===
 
=== entre ===
 
=== estra ===
 
=== longo ===
 
=== par ===
 
=== per ===
 
=== pos ===
 
=== sin ===
 
=== sirca ===
 
=== su ===
 
=== supra ===
 
=== sur ===
 
=== tra ===
 
=== ultra ===
 
  
 
== Conjuncions ==
 
== Conjuncions ==
 
Una conjunció és una paraula que unix dos proposicions. Hi ha dos tipos: coordinants i subordinants.
 
Una conjunció és una paraula que unix dos proposicions. Hi ha dos tipos: coordinants i subordinants.
 
=== Conjuncions coordinants ===
 
=== Conjuncions subordinants ===
 
=== Pronoms relatius ===
 
=== Adverbis interrogatius ===
 
=== Conjuncions especials ===
 
  
 
== Preguntes ==
 
== Preguntes ==
Llínea 803: Llínea 488:
  
 
Ademés, les preguntes poden ser directes (“¿On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé lo que soc”). Les preguntes directes terminen en un signe d'interrogat (?).
 
Ademés, les preguntes poden ser directes (“¿On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé lo que soc”). Les preguntes directes terminen en un signe d'interrogat (?).
 
=== Preguntes del tipo sí/no ===
 
=== Preguntes alternatives ===
 
=== Atres preguntes ===
 
=== Preguntes indirectes ===
 
  
 
== Proposicions ==
 
== Proposicions ==
Llínea 838: Llínea 518:
 
* flue – fluix →  autofluix  – reenviar automàticament a la llínea
 
* flue – fluix →  autofluix  – reenviar automàticament a la llínea
 
* adere – adherir  →  autoaderente – autoadhesiu
 
* adere – adherir  →  autoaderente – autoadhesiu
 
=== Sufixos ===
 
=== Sufixos que formen verps ===
 
=== Sufixos que formen adjectius ===
 
=== Sufixos que formen nomenes ===
 
=== Sufixos menys productius ===
 
=== Afixos tècnics ===
 
=== Noms composts ===
 
  
 
== Abreviatures ==
 
== Abreviatures ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!