Edició de «Giuseppe Arcimboldo»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''Giuseppe Arcimboldo''', (també escrit '''Arcimboldi'''; [[Milà]] [[1527]] - íbidem; [[11 de juliol]] de [[1593]]), fon un [[Pintura artística|pintor]] [[Itàlia]]no, conegut sobretot per les seues representacions [[Manierismo|manieristas]] del rostre humà a partir de flors, fruites, plantes, animals o objectes; açò és, pintava representacions d'estos objectes en el llenç, colocats de tal manera que tot el conjunt tenia una semblança recognoscible en el subjecte retratat. | |
− | + | == Biografia == | |
+ | Arcimboldo va nàixer en [[Milà]] en 1527, fill de Biagio, un pintor que va treballar per a la construcció de l'escola de pintors en la [[catedral de Milán|catedral]].<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref>Li van encarregar a Arcimboldo disenys per a vidrieres, a partir de 1549, incloent la ''Històries de Santa Caterina d'Alexandria'' en la catedral. En [[1556]] va treballar en Giuseppe Meda en [[Pintura al fresco|frescos]] per a la [[catedral de Monza]]. En 1558, va pintar el cartó per a un gran tapís de la Dormició de la Mare de Deu, que fins al dia de hui penja en la catedral de Com.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref> | ||
− | + | [[Archiu:Arcimboldovertemnus.jpeg|thumb|180px|left|''Vertumnus'', un [[retrat]] de [[Rodolf II]]. Actualment en el Castillo de Skokloster, Suècia.]] | |
− | |||
− | Va estar al servici dels Habsburg entre els anys [[1560]] i [[1587]]. Se | + | Va estar al servici dels Habsburg entre els anys [[1560]] i [[1587]]. Se suposa que va treballar també en la Itàlia meridional i que va tindre un taller propi i deixebles en [[Roma]]. |
− | En | + | En [[1562]] es va convertir en retratiste de tall de [[Maximilià II]] en la cort [[Habsburg]] de [[Praga]]. Fon també el decorador de tall i disenyador de trages. El rei August de Saxònia, que va visitar Viena en 1570 i 1573, va vore l'obra d'Arcimboldo i li va encarregar una còpia dels seus ''Quatre estacions'' que incorporara els seus propis símbols monàrquics. |
− | + | A Praga va treballar també per a [[Rodolf II]] (emperador des de 1576 fins a 1612) en la seua cort de [[Praga]] i se li considera el «[[Leonardo dóna Vinci]]» de la cort bohèmia, disenyador d'aparells hidràulics miraculosos (un poc com el seu coetani en la cort espanyola [[Juanelo Turriano]]) i d'instruments musicals fantàstics: en este sentit pot dir-se que va treballar per a l'emperador Rodolf II «reemplaçant» la figura del vell Juanelo, els invents de la qual, experiments diversos i aparells mecànics van impressionar el jove Rodolfo durant la seua estada en la cort del seu tio, el rei espanyol [[Felip II d'España|Felipe II]]. | |
− | La seua obra convencional, consistent en pintures tradicionals del gènero religiós, ha caigut en l'oblit. No ocorre | + | La seua obra convencional, consistent en pintures tradicionals del gènero religiós, ha caigut en l'oblit. No ocorre el mateix en els seus «capritos» [[Alegoría|alegóricos]], quadros en què les [[Bodegón|naturalezas mortes]], els conjunts de flors, fruites, mariscos o peixos, creguen figures simbòliques. En efecte, estos retrats pre-[[surrealismo|surrealistas]] de caps humans fets de verdures, fruites i arrels, van ser molt admirats pels seus contemporanis i encara hui susciten fascinació. Els crítics d'art estan debatent actualment si estes pintures eren capritoses o el producte d'una ment trastornada.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref> |
− | Arcimboldo va morir | + | Arcimboldo va morir a Milà. |
== Llegat == | == Llegat == | ||
− | |||
− | Les seues obres poden trobar-se en el [[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches]] de [[Viena]], en el | + | Quan l'eixèrcit suec va invadir Praga en 1648, durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], van saquejar moltes pintures d'Arcimboldo que estaven en la colecció de Rodolf II. |
+ | |||
+ | Les seues obres poden trobar-se en el [[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches]] de [[Viena]], en el Castillo d'Ambras en [[Innsbruck]], el [[Louvre]] en [[París]], així com en uns quants museus de Suècia. A Itàlia, la seua obra està en [[Cremona]], [[Brescia]], i en la [[Galeria dels Uffizi]] de [[Florència]]. El Wadsworth Atheneum de [[Hartford, Connecticut|Hartford]], [[Connecticut]], el Museu d'Art de [[Denver, Roig]] i el Candie Museum en [[Guernsey]] també tenen pintures d'Arcimboldo. A Espanya, es troba un sol quadro d'Arcimboldo: ''La primavera'', d'un grup de les Quatre estacions ([[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran]], Madrid). | ||
− | Les estranyes obres d'Arcimboldo, especialment les seues | + | Les estranyes obres d'Arcimboldo, especialment les seues images múltiples, van ser redescobertes a principis del [[sigle XX]] per artistes [[surrealistes]] com [[Salvador Dalí]]. L'exposició «L'efecte Arcimboldo» que es va celebrar en el Palau Grassi de [[Venècia]] ([[1987]]) va incloure numerosos quadros de «doble sentit». La influència d'Arcimboldo pot vore's igualment en l'obra de [[Shigeo Fukuda]], [[István Orosz]], [[Octavio Ocampo]], i [[Sandro del Prete]], així com en películes de [[Jan Svankmajer]]. |
<br clear="all"> | <br clear="all"> | ||
== Obres destacades == | == Obres destacades == | ||
*Sèries de les ''estacions'' o dels ''Elements'' ([[1563]], [[1566]], [[Viena]], [[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches]] i [[Louvre]]). | *Sèries de les ''estacions'' o dels ''Elements'' ([[1563]], [[1566]], [[Viena]], [[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches]] i [[Louvre]]). | ||
− | **''primavera'', ([[1563]]), ''Estiu'' (1563), ''hivern'' ( | + | **''primavera'', ([[1563]]), ''Estiu'' (1563), ''hivern'' (1563), ''El foc'', ([[1566]]), ''L'aigua'' (1563-64), oli sobre taula, M. Kunsthistorisches, Viena; |
− | **''primavera'', ''Estiu'', '' | + | **''primavera'', ''Estiu'', ''tardor'' e ''hivern'', ([[1573]]), oli sobre taula, M. Louvre, París. |
*''primavera'', oli sobre taula, [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran]], [[Madrid]]; | *''primavera'', oli sobre taula, [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran]], [[Madrid]]; | ||
− | *''El bibliotecari'', ( | + | *''El bibliotecari'', (1566), oli sobre llenç, ''L'advocat'', (1566), oli sobre llenç, ''Retrat de Rodolf II en trage de Vertunno'' ([[1591]]), oli sobre taula, Castillo de Skokloster, Suècia |
*''L'olla de llegums''. | *''L'olla de llegums''. | ||
*''Retrat de l'emperador Rodolf II'' ([[1590]]). | *''Retrat de l'emperador Rodolf II'' ([[1590]]). | ||
Llínea 36: | Llínea 37: | ||
*''Carnet doní Rodolf II'', 148 dibuixos, Gabinet de dibuixos i estampes de la [[Galeria dels Uffizi]], [[Florència]]; | *''Carnet doní Rodolf II'', 148 dibuixos, Gabinet de dibuixos i estampes de la [[Galeria dels Uffizi]], [[Florència]]; | ||
*''Autoritratto cartaceo'' (''l'uomo doní lettere''), ([[1587]]), dibuix, Gabinet dels dibuixos i les estampes del Palau Rosso, [[Gènova]]. | *''Autoritratto cartaceo'' (''l'uomo doní lettere''), ([[1587]]), dibuix, Gabinet dels dibuixos i les estampes del Palau Rosso, [[Gènova]]. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |