Edició de «Genoveva Torres»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Genoveva Torres Morales''', en l'actualitat '''Santa Genoveva Torres''', ([[Almenara]], [[3 de giner]] de [[1870]] - [[Saragossa]], [[5 de giner]] de [[1956]]) fon una religiosa [[Valencians|valenciana]]. Fundà l'Institut de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Àngels, per a ajudar a les dònes, fon beatificada pel Papa [[Joan Pau II]] el [[4 de maig]] de l'any [[2003]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | '''Genoveva Torres Morales''', en l'actualitat '''Santa Genoveva Torres''', ([[Almenara]], [[3 de giner]] de [[1870]] - | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Filla de José Torres i Vicenta Morales, naix el 3 de giner de l'any 1870 en la població d'Almenara, en la comarca de [[La Plana Baixa]]. Filla d'una família de llauradors, Genoveva fon la menor de sis germans. Son pare va faltar molt pronte i quatre dels seus germans també faltaren. Als huit anys, Genoveva veu com sa mare patix una greu enfermetat i també fallix. Es quedà orfena junt al seu germà José que tenia dihuit anys. Els dos intentaren seguir avant, Genoveva cuidant la casa i el germà treballant en l'horta o en els arrossars de jornaler, veent-se forçada a deixar els estudis. Va començar una vida de servici com a assistent de la llar i va reservar les nits per a dedicar-se a la llectura de llibres piadosos de la seua mare. Als tretze anys, se li va diagnosticar un tumor maligne en una cama, la qual va deure ser tallada a l'altura de la cuixa, en una operació sense anestèsia per a eliminar la cangrena. Des de llavors tindria que anar sempre en dos | + | Filla de José Torres i Vicenta Morales, naix el 3 de giner de l'any 1870 en la població d'Almenara, en la comarca de [[La Plana Baixa]]. Filla d'una família de llauradors, Genoveva fon la menor de sis germans. Son pare va faltar molt pronte i quatre dels seus germans també faltaren. Als huit anys, Genoveva veu com sa mare patix una greu enfermetat i també fallix. Es quedà orfena junt al seu germà José que tenia dihuit anys. Els dos intentaren seguir avant, Genoveva cuidant la casa i el germà treballant en l'horta o en els arrossars de jornaler, veent-se forçada a deixar els estudis. Va començar una vida de servici com a assistent de la llar i va reservar les nits per a dedicar-se a la llectura de llibres piadosos de la seua mare. Als tretze anys, se li va diagnosticar un tumor maligne en una cama, la qual va deure ser tallada a l'altura de la cuixa, en una operació sense anestèsia per a eliminar la cangrena. Des de llavors tindria que anar sempre en dos muletes. |
En l'any [[1885]] torna a caure malalta. El cos se li va omplir de llagues per lo que va tindre que ser asilada en la Casa de la Misericòrdia de [[Valéncia]], regentada per les Carmelites de la Caritat. Allí va completar la seua escassa cultura i profundisarà la seua formació espiritual. Despuix de nou anys allí, Carlos Ferrís, sacerdot jesuïta i Fundador de la Leproseria de Fontilles, va solicitar el seu ingrés com a religiosa en l'Orde carmelita pero la seua discapacitat fon considerada un obstàcul per a ser admesa. Des de llavors, Genoveva no intentaria demanar l'ingrés en cap atra congregació. | En l'any [[1885]] torna a caure malalta. El cos se li va omplir de llagues per lo que va tindre que ser asilada en la Casa de la Misericòrdia de [[Valéncia]], regentada per les Carmelites de la Caritat. Allí va completar la seua escassa cultura i profundisarà la seua formació espiritual. Despuix de nou anys allí, Carlos Ferrís, sacerdot jesuïta i Fundador de la Leproseria de Fontilles, va solicitar el seu ingrés com a religiosa en l'Orde carmelita pero la seua discapacitat fon considerada un obstàcul per a ser admesa. Des de llavors, Genoveva no intentaria demanar l'ingrés en cap atra congregació. | ||
| − | En | + | En [[1911]], unida a dos companyeres (Isabel i Ampar), va fundar la Societat Angélica. La missió seria oferir una nova llar a dònes soles, aportant la pensió que pogueren. El 2 de febrer de 1911 es va inaugurar la primera casa en Valéncia en quatre residents i Genoveva fon nomenada Directora de la Casa. Les fundacions s'estendrien ràpidament per [[Espanya]]. A partir de decembre de [[1912]] visten en hàbit característic i, en [[1915]], comencen a consagrar-se a Deu en vots privats. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | El 5 de decembre de [[1925]] es promulgava el Decret per el que la Societat Angélica es convertia en Institut religiós diocesà, i el 18 de decembre l'Arquebisbe de [[Saragossa]] rebia personalment la professió religiosa de Genoveva i de les seues 18 companyeres. Dos dies despuix és nomenada Mare General de l'Institut, en sèu en Saragossa. Serà Saragossa on instalen la Casa General i el Noviciat, en una hostaleria ubicada als peus de la [[Verge del Pilar]] i inaugurada en [[1941]]. A pesar de la seua coixera, la Mare Genoveva viajarà per les principals ciutats espanyoles fundant residències. | |
| − | + | En [[1931]], la Mare Genoveva comença la seua tasca com a mestra i guia espiritual del nou Institut Religiós, encara que primer la [[II República espanyola|República]] i despuix la [[Guerra Civil espanyola|Guerra]] fan que l'Orde perga diferents Cases en tot el país. Despuix de la guerra, la religiosa es convertix en la principal animadora per a recuperar les Cases perdudes durant el conflicte, i aixina, al poc temps ya estaven funcionant de nou les sis Cases de la Societat Angélica. | |
| − | + | A partir de l'any [[1950]], Genoveva comença a perdre facultats pero, per un atre costat, l'orde conseguix el 25 de març de [[1953]] la cessió per [[Roma]] del "Decretum Laudis" que tant desijava. Adquiria aixina la seua obra caràcter pontifici universal, passant a denominar-se des de llavors Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels. | |
| − | + | A principis de decembre de [[1955]], el seu estat de salut es va agravar i el dia 30 de decembre va sofrir un atac cervellvascular. Se li va administrar l'Unció de Malalts i a les nou del matí del 5 de giner de [[1956]], la religiosa va entrar en estat de coma, fallint en la Casa Generalicia de Saragossa. El poble va començar a invocar-la en el títul d'Ángel de la Soletat. Els restants mortals de Genoveva varen ser depositats en una cripta que es va construir baix l'altar major de la Casa Generalicia. | |
| − | + | Fon beatificada pel Papa Joan Pau II el 29 de giner de [[1995]] i canonisada el 4 de maig del [[2003]] en la Plaça de Colón de [[Madrit]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Genoveva_Torres_Morales Genoveva Torres en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Genoveva_Torres_Morales Genoveva Torres en Wikipedia] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||