Edició de «Gaucho»

Probablement el vocablo quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens.
Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocablo chaouch, que en arap significa arreador d’animals.

La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua clase de vida.

L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la [[Patagonia]] fins els confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija ([[Bolivia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho).

El proces evolutiu del gaucho i l’us de eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipus de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de 1810, es a dir ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hajan segut poques al principi. El tercer tipus - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" quins li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio.

Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic.
Casi totes les faenes eran realisades a cavall, animal que va constituïr son millor companyo i tota la seua riquea. El llançameno del llaç, la domada i el rodeig de facenda, les travesies, eran realisats per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument.

Quan el païs convocà a ses fills per a lluitar per l’indepencia, els gauchos ingresaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i l’enorm coneiximent del terreny, van fer d’ell un excelent soldat.
Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens de Belgrano o en San Martín en Chacabuco i Maipu.
En el nort del païs atres homens defenderen en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la [[Guerra Gaucha]].
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Gaucho1868b.jpg|right|thumb|<center>Gaucho argentí en l'any [[1868]]</center>]]
+Probablement el vocablo quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens.
+Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocablo chaouch, que en arap significa arreador d’animals.
-'''Gaucho''' (gaucho en castellà) és un terme d'us general per a descriure als residents de parts d'[[Argentina]], d'[[Uruguai]] i de la regió sur de [[Brasil]] (estat del Rio Grande do Sul).
+La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua clase de vida.
-== Etimologia ==
+L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la [[Patagonia]] fins els confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija ([[Bolivia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho).
-Provablement el vocable [[quichua]] huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als òrfens.
+El proces evolutiu del gaucho i l’us de eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipus de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de 1810, es a dir ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hajan segut poques al principi. El tercer tipus - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" quins li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio.
-També existix l’hipòtesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en [[àrap]] significa arreador d’animals.
+Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic.
+Casi totes les faenes eran realisades a cavall, animal que va constituïr son millor companyo i tota la seua riquea. El llançameno del llaç, la domada i el rodeig de facenda, les travesies, eran realisats per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument.
-La denominació s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indígenes), encara que sense sentit racial sino ètnic ya que també foren gauchos els fills dels immigrants [[Europa|europeus]], els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida.
+Quan el païs convocà a ses fills per a lluitar per l’indepencia, els gauchos ingresaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i l’enorm coneiximent del terreny, van fer d’ell un excelent soldat.
+Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens de Belgrano o en San Martín en Chacabuco i Maipu.
-== Àmbit ==
+En el nort del païs atres homens defenderen en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la [[Guerra Gaucha]].
-L’ambient del gaucho fon la planura que s’estén des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argentí i sur de Tarija ([[Bolívia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho).
-[[File:Gauchos.jpg  |right|thumb|<center>Gauchos ballant</center>]]
-El procés evolutiu del gaucho i l'us d'eixa paraula se desenrollà sense solució de continuïtat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de [[1810]], es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despuix es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït número. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la característica suficientment fort per a cridar l'atenció.
-Hàbils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea física, la seua altivea, el seu caràcter reservat i melancòlic.
-Casi totes les faenes eren realisades a [[cavall]], animal que va constituir el seu millor companyó i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del [[cavall]] el seu millor instrument.
-Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l'independència, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L'audàcia, l'habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, varen fer d’ells uns excelents soldats.
-Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l'Alt Perúa les órdens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[José de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]].
-En el nort del país atres hòmens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la [[Guerra Gaucha]].
-== Activitats tradicionals ==
-[[Categoria:Cultura]]
-[[Categoria:Cultura Argentina]]