Edició de «Gaucho»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Gaucho1868b.jpg|right|thumb|<center>Gaucho argentí en l'any [[1868]]</center>]]
+
[[Image:Malambo.jpg|right|thumb|Gauchos ballant el "Malambo"]]
 +
 
 +
El gaucho (gaucho en castellà) es un terme d'us general per a descriure als residents de parts d'Argentina, d'Uruguai i de la regio sur de Brasil (estat del Rio Grande do Sul).
  
'''Gaucho''' (gaucho en castellà) és un terme d'us general per a descriure als residents de parts d'[[Argentina]], d'[[Uruguai]] i de la regió sur de [[Brasil]] (estat del Rio Grande do Sul).
 
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
  
Provablement el vocable [[quichua]] huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als òrfens.
+
Probablement el vocable [[quichua]] huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens.
 
 
També existix l’hipòtesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en [[àrap]] significa arreador d’animals.
 
  
La denominació s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indígenes), encara que sense sentit racial sino ètnic ya que també foren gauchos els fills dels immigrants [[Europa|europeus]], els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida.
+
Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en àrap significa arreador d’animals.
  
== Àmbit ==
+
La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida.
L’ambient del gaucho fon la planura que s’estén des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argentí i sur de Tarija ([[Bolívia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho).
 
  
[[File:Gauchos.jpg  |right|thumb|<center>Gauchos ballant</center>]]
+
L’ambient del gaucho fon la planura que s’exten des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d’[[Argentina]], les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija ([[Bolivia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho).
  
El procés evolutiu del gaucho i l'us d'eixa paraula se desenrollà sense solució de continuïtat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de [[1810]], es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despuix es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït número. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la característica suficientment fort per a cridar l'atenció.
+
[[Image:Jinetes gauchos.jpg|right|thumb|Gauchos del noroest argenti]]
  
Hàbils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea física, la seua altivea, el seu caràcter reservat i melancòlic.
+
El proces evolutiu del gaucho i l’us d'eixa paraula se desenrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de 1810, es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio.
  
Casi totes les faenes eren realisades a [[cavall]], animal que va constituir el seu millor companyó i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del [[cavall]] el seu millor instrument.
+
Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic.
  
Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l'independència, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L'audàcia, l'habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, varen fer d’ells uns excelents soldats.
+
Casi totes les faenes eren realisades a cavall, animal que va constituir son millor companyo i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument.
  
Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l'Alt Perúa les órdens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[José de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]].
+
Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l’independencia, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, van fer d’ells uns excelents soldats.
  
En el nort del país atres hòmens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la [[Guerra Gaucha]].
+
Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[José de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]].
  
== Activitats tradicionals ==
+
En el nort del país atres homens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la [[Guerra Gaucha]].
  
  
 
[[Categoria:Cultura]]
 
[[Categoria:Cultura]]
 
[[Categoria:Cultura Argentina]]
 
[[Categoria:Cultura Argentina]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!