Edició de «Gabriel Miró»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
| moviment = | | moviment = | ||
| primeres_obres = | | primeres_obres = | ||
− | | obres_magnes = ''El yayo del rei'' | + | | obres_magnes = ''El yayo del rei'' |
+ | '' | ||
| influències = | | influències = | ||
| influenciat = | | influenciat = | ||
Llínea 24: | Llínea 25: | ||
| premis = | | premis = | ||
| lloc web = | | lloc web = | ||
− | | | + | | signatura = |
| notes a peu = Monument a Gabriel Miró, Alacant | | notes a peu = Monument a Gabriel Miró, Alacant | ||
}} | }} | ||
− | '''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – | + | '''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – † [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]), escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre | + | Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li varen concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll de la esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure als seus pares a traslladar-ho a l'Institut d'[[Alacant]], i despuix va anar en la seua família a [[Ciutat Real]], com reflectirà en la seua novela ''Chiquet i gran''; allí va acabar el [[bachillerat]]. En l'octubre de [[1895]] va començar a estudiar [[Dret]] en l'[[Universitat de Valéncia]] i en l'[[Universitat de Granada]], a on se va llicenciar en [[1900]]. Fracassat en dos convocatòries d'oposicions a la Judicatura, va ocupar càrrecs modests en l'[[Ajuntament]] d'[[Alacant]] i en el seu [[Diputació Provincial d'Alacant|Diputació provincial]], vivint en l'apartat barri de Benalúa. |
− | En | + | En [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en [[Alacant]], del matrimoni varen nàixer les seues filles Olympia ([[1902]]) i Clemència ([[1905]]). En [[1908]] va guanyar el primer premi de novela organisat per ''El Conte Semanal'', adquirint ràpidament gran fama de narrador i estiliste: en eixe mateix any li donen un homenage diversos escritors, entre ells [[Valle Inclán]], [[Pio Baroja]] i [[Felipe Trigo]]; també en eixe any mor son pare. Colabora en molts diaris i revistes espanyoles i americanes, entre elles ''L'Heraldo'', ''Els Dilluns l'Imparcial'', ''ABC'' i ''El Sol'' de Madrit, i ''Cares i Caretes'' i ''La nació'' de [[Buenos Aires]]. |
− | En | + | En [[1911]] li varen nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de [[1914]] va caminar empleat en la [[Diputació de Barcelona]], a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre [[1914]] i [[1920]] va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a [[Madrit]] al ser nomenat en [[1920]] funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en [[1921]] era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En [[1925]] va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en [[1927]] és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical. |
L'infància i joventut de '''Gabriel Miró''' en un ambient catòlic i tradicionaliste varen modelar profundament Gabriel com a home melancòlic i introvertit; era un cristià essencial i pur de sentiments, pero la seua experiència formativa en els jesuïtes ho va convertir en anticlerical a la manera de "Clarí". Home senzill, humil i bondadós, '''Gabriel Miró''' va tindre un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflexa en les seues obres, de temps lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castiços, [[arcaisme]]s i [[sinestèsia|sinestèsies]]. Entre els seus escassos amics va tindre al compositor [[Óscar Esplá]] i a l'escritor [[José Martínez Ruiz]], "Azorín", que era de la seua mateixa terra, valencià. | L'infància i joventut de '''Gabriel Miró''' en un ambient catòlic i tradicionaliste varen modelar profundament Gabriel com a home melancòlic i introvertit; era un cristià essencial i pur de sentiments, pero la seua experiència formativa en els jesuïtes ho va convertir en anticlerical a la manera de "Clarí". Home senzill, humil i bondadós, '''Gabriel Miró''' va tindre un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflexa en les seues obres, de temps lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castiços, [[arcaisme]]s i [[sinestèsia|sinestèsies]]. Entre els seus escassos amics va tindre al compositor [[Óscar Esplá]] i a l'escritor [[José Martínez Ruiz]], "Azorín", que era de la seua mateixa terra, valencià. | ||
Llínea 42: | Llínea 43: | ||
La major part de la crítica considera que l'etapa de madurea lliterària de '''Gabriel Miró''' s'inicia en ''[[Les cireres del cementeri]] '' ([[1910]]), la trama de les quals desenrolla el tràgic amor de l'hipersensible jove Félix Valdivia per una dona major (Beatriz) i presenta —En una atmòsfera de voluptuositat i d'intimisme líric— Els temes de l'erotisme, la malaltia i la mort. | La major part de la crítica considera que l'etapa de madurea lliterària de '''Gabriel Miró''' s'inicia en ''[[Les cireres del cementeri]] '' ([[1910]]), la trama de les quals desenrolla el tràgic amor de l'hipersensible jove Félix Valdivia per una dona major (Beatriz) i presenta —En una atmòsfera de voluptuositat i d'intimisme líric— Els temes de l'erotisme, la malaltia i la mort. | ||
− | En | + | En [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]] '', novela en que se relata l'història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps. |
− | Un any despuix apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]] '' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de | + | Un any despuix apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]] '' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]] '', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[alter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]] '' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]] '' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor. |
− | En | + | En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]] '', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]] '', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]] '' ([[1926]]). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos. |
[[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles llíriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen | [[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles llíriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen | ||
Llínea 52: | Llínea 53: | ||
#La tècnica del [[fragmentarisme]], | #La tècnica del [[fragmentarisme]], | ||
#La utilisació de la [[elipsis]] i | #La utilisació de la [[elipsis]] i | ||
− | # | + | #La estructuració del relat en escenes disperses, unides a través de la [[reflexió]] i la [[Memòria|rememoració]]. |
La temporalitat constituïx el ''tema essencial'' de l'obra de l'autor alacantí, qui incorpora el passat a un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el Recort. Com, abans que ell, fera [[Azorín]]. | La temporalitat constituïx el ''tema essencial'' de l'obra de l'autor alacantí, qui incorpora el passat a un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el Recort. Com, abans que ell, fera [[Azorín]]. | ||
Llínea 63: | Llínea 64: | ||
== Bibliografia de l'autor == | == Bibliografia de l'autor == | ||
− | Es varen editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; | + | Es varen editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; a [[Madrit]], [[1931]], pels "Amics de Gabriel Miró" i a [[Madrit]], [[1942]], en un sol volum, per Biblioteca nova. |
*''La dona d'Ojeda'', [[1901]]. | *''La dona d'Ojeda'', [[1901]]. | ||
Llínea 98: | Llínea 99: | ||
*[http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=2376&cat=biografiasuelta artícul sobre Gabriel Miró en l'enciclopèdia GER] | *[http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=2376&cat=biografiasuelta artícul sobre Gabriel Miró en l'enciclopèdia GER] | ||
− | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Alacantins]] | [[Categoria:Alacantins]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]] | [[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]] | ||
− | [[Categoria:Escritors en | + | [[Categoria:Escritors en espanyol]] |
[[Categoria:Generació del 98]] | [[Categoria:Generació del 98]] | ||
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]] | [[Categoria:Novelistes d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Universitat de Valéncia]] | [[Categoria:Universitat de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Generació de 1914]] | [[Categoria:Generació de 1914]] |