Edició de «G»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | La '''G''' és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de ''ge''. | |
− | La '''G''' | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
− | Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] | + | Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] /g/. Per [[ortografia|convenció ortogràfica]], se recorre al [[dígraf]] [[Gu (dígraf))|''gu'']] per a representar este fonema davant de ''e'' (''guerra'') i ''[[i]]'' (''guix''). També es recorre al [[dígraf]] ''gü'' en [[diéresis]] en la ''ü'', per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de ''e'' o de ''i'' (és dir, /''gwe''/ (''aigües''), /''gwi''/ (''pingüí''). |
− | Representa | + | Representa la [[africada postalveolar sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] davant de les lletres ''e'' (''gerro'') i ''i'' (''giner''). A final de paraula i en certes paraules compostes, pot representar el fonema prepalatal africat en paraules com ''desig'', ''mig'' i ''Elig'' i atres que contenen el dígraf [[Ig (dígraf)|''ig'']]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
=== S'escriu ge === | === S'escriu ge === | ||
* En sò de [g] (gat) | * En sò de [g] (gat) | ||
− | # Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, | + | # Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua. |
− | # Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, | + | # Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita. |
− | # Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan | + | # Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan es pronuncie: aigües, llingüístic. |
# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle. | # En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle. | ||
− | # Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, | + | # Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats. |
− | # Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga | + | # Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga. rec, no reg, pero regar. amarc, no amarg, pero amargar. sanc, no sang, pero sangonera. |
* En sò de [ʤ] (girar) | * En sò de [ʤ] (girar) | ||
− | # En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: | + | # En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner. |
− | # Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: | + | # Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic. |
− | # En el grup –IG– en mig de paraula davant de | + | # En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga. |
− | # En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger | + | # En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger. oreig, pero orejar. |
− | * No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge | + | * No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge. juge, no jutge. llenguage, no llenguatge. correja, no corretja. |
* En sò de [ʧ] (roig) | * En sò de [ʧ] (roig) | ||
− | # En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, | + | # En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia).# |
# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. | # En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. | ||
− | # En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar | + | # En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar es transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen. mig, mija. despaig, despachar. |
== Vore també== | == Vore també== | ||
*[[Alfabet valencià]] | *[[Alfabet valencià]] | ||
*[[Dígraf]] | *[[Dígraf]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] |