Edició de «Funció trigonomètrica»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 9: Llínea 9:
 
[[Archiu:Identidades trigonométricas fundamentales.gif|thumb|310px|Identitats trigonomètriques fonamentals.]]
 
[[Archiu:Identidades trigonométricas fundamentales.gif|thumb|310px|Identitats trigonomètriques fonamentals.]]
  
Les funcions trigonomètriques es definixen comunment com el cocient entre dos costats d'un [[triàngul rectàngul]] associat als seus ànguls. Les funcions trigonomètriques són funcions els valors de les quals són extensions del concepte de raó trigonomètrica en un triàngul rectàngul traçat en una [[circumferència unitària]] (de ràdio unitat). Definicions més modernes les descriuen com a séries infinites o com la solució de certes equacions diferencials, permetent la seua extensió a valors positius i negatius, e inclús a número complex.  
+
Les funcions trigonomètriques es definixen comunament com el cocient entre dos costats d'un [[triàngul rectàngul]] associat als seus ànguls. Les funcions trigonomètriques són funcions els valors de les quals són extensions del concepte de raó trigonomètrica en un triàngul rectàngul traçat en una [[circumferència unitària]] (de ràdio unitat). Definicions més modernes les descriuen com a séries infinites o com la solució de certes equacions diferencials, permetent la seua extensió a valors positius i negatius, i fins i tot a número complex.  
  
 
Existixen sis funcions trigonomètriques bàsiques. Les últimes quatre, es definixen en relació de les dos primeres funcions, encara que es poden definir geomètricament o per mig de les seues relacions. Algunes funcions varen ser comunes antigament, i apareixen en les primeres taules, pero no s'utilisen actualment ; per eixemple el [[versen]] (1 − cos θ) i la [[exsecant]] (sec θ − 1).
 
Existixen sis funcions trigonomètriques bàsiques. Les últimes quatre, es definixen en relació de les dos primeres funcions, encara que es poden definir geomètricament o per mig de les seues relacions. Algunes funcions varen ser comunes antigament, i apareixen en les primeres taules, pero no s'utilisen actualment ; per eixemple el [[versen]] (1 − cos θ) i la [[exsecant]] (sec θ − 1).
  
=== Definicions respecte d'un triàngul rectàngul ===
 
[[Archiu:Trigono a10.svg|right|220px]]
 
Per a definir les raons trigonomètriques de l'àngul: <math> \alpha </math>, del vèrtiç ''A'', es partix d'un [[triàngul rectàngul]] arbitrari que conté a este àngul. El nom dels costats d'este triàngul rectàngul que s'usarà en els successiu serà:
 
* La [[hipotenusa]] (''h'') és el costat opost a l'àngul recte, o costat de major llongitut del triàngul rectàngul.
 
* El [[Catet|catet opost]] (''a'') és el costat opost a l'àngul <math> \alpha </math>.
 
* El [[Catet|catet adjacent]] (''b'') és el costat adjacent a l'àngul <math> \alpha </math>.
 
  
Tots els triànguls considerats es troben en el Pla Euclidiano, per lo que la suma dels seus ànguls interns és igual a π [[radien]]és (o 180°). En conseqüència, en qualsevol triàngul rectàngul els ànguls no rectos es troben entre 0 i π/2 radians. Les definicions que es donen a continuació definixen estrictament les funcions trigonomètriques per a ànguls dins d'eixe ranc:
 
  
1) El '''sen''' d'un àngul és la relació entre la llongitut del catet opost i la llongitut de l'hipotenusa:
+
 
{{equació|
+
 
<math>\sen \alpha = \frac {{ \color{ForestGreen}\textrm{opost}}} {{ \color{Red}\textrm{hipotenusa}}} = \frac {a} {h}</math>
+
 
||left}}
+
 
El valor d'esta relació no depén del tamany del triàngul rectàngul que elegim, sempre que tinga el mateix àngul <math> \alpha </math> , en cuyo caso es tracta de triànguls semblants.
+
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
<references/>
+
{{llistaref|2}}
 
 
 
=== Bibliografia ===
 
=== Bibliografia ===
 
* Spiegel, M. & Abellanas, L.: "''Fórmulas y tablas de matemática aplicada''", Ed. McGraw-Hill, 1988. ISBN 84-7615-197-7.
 
* Spiegel, M. & Abellanas, L.: "''Fórmulas y tablas de matemática aplicada''", Ed. McGraw-Hill, 1988. ISBN 84-7615-197-7.
Llínea 38: Llínea 30:
 
* [http://web.archive.org/web/http://www.touchmathematics.org/topics/trigonometry Ferramenta didàctica per a explicar les funcions trigonomètriques]
 
* [http://web.archive.org/web/http://www.touchmathematics.org/topics/trigonometry Ferramenta didàctica per a explicar les funcions trigonomètriques]
  
[[Categoria:Matemàtiques]]
 
 
[[Categoria:Trigonometria|Funció trigonomètrica]]
 
[[Categoria:Trigonometria|Funció trigonomètrica]]
 
[[Categoria:Funcions trigonomètriques| ]]
 
[[Categoria:Funcions trigonomètriques| ]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: