Edició de «Francisco Lliso i Genovés»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Bona part de les seues obres foren editades pel propi autor i unes atres en colaboració en el Circul Catòlic de [[Torrent]] o en [[Unio Valenciana]]. | Bona part de les seues obres foren editades pel propi autor i unes atres en colaboració en el Circul Catòlic de [[Torrent]] o en [[Unio Valenciana]]. | ||
− | |||
− | |||
== Obres == | == Obres == | ||
Llínea 34: | Llínea 32: | ||
{{Cita|''En Francia, en la Edad Media, existen las lenguas del sur, lenguas d'oc, y algunas de ellas se introducen en tierras españolas. Posteriormente estas lenguas, en Francia, fueron arrinconadas por la norteña lengua francesa, declarada 'lengua nacional'. Con la Revolución Francesa fueron rehabilitadas pero este gesto quedó, finalmente, como algo testimonial. En Aragón las diferentes modalidades, según comarcas, de la lengua aragonesa van desapareciendo por la presión de la lengua castellana. Aunque si observamos los estatutos de Torre del Compte, siglo XVI, encontramos en redacción: libre, establiments, estatuts, loch, comte, fets, ordenats, jurats, prhomes, consell, dit, ab, cridas, capellans, homes, ligallo,...''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) per [[Francisco Lliso i Genovés]]}} | {{Cita|''En Francia, en la Edad Media, existen las lenguas del sur, lenguas d'oc, y algunas de ellas se introducen en tierras españolas. Posteriormente estas lenguas, en Francia, fueron arrinconadas por la norteña lengua francesa, declarada 'lengua nacional'. Con la Revolución Francesa fueron rehabilitadas pero este gesto quedó, finalmente, como algo testimonial. En Aragón las diferentes modalidades, según comarcas, de la lengua aragonesa van desapareciendo por la presión de la lengua castellana. Aunque si observamos los estatutos de Torre del Compte, siglo XVI, encontramos en redacción: libre, establiments, estatuts, loch, comte, fets, ordenats, jurats, prhomes, consell, dit, ab, cridas, capellans, homes, ligallo,...''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) per [[Francisco Lliso i Genovés]]}} | ||
− | |||
− | |||
* Extracte de l'entrevista (en castellà) que el periodiste P. Gosalvez li feu al professor [[Lleopolt Peñarroja]] en motiu de la doble tesis doctoral -filològica i històrica- que havia acabat de presentar que apareix en el llibre ''Antes y después de la reconquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) de Francisco Lliso i Genovés.: | * Extracte de l'entrevista (en castellà) que el periodiste P. Gosalvez li feu al professor [[Lleopolt Peñarroja]] en motiu de la doble tesis doctoral -filològica i històrica- que havia acabat de presentar que apareix en el llibre ''Antes y después de la reconquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) de Francisco Lliso i Genovés.: |