Edició de «Francisco Lliso i Genovés»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
Bona part de les seues obres foren editades pel propi autor i unes atres en colaboració en el Circul Catòlic de [[Torrent]] o en [[Unio Valenciana]].
 
Bona part de les seues obres foren editades pel propi autor i unes atres en colaboració en el Circul Catòlic de [[Torrent]] o en [[Unio Valenciana]].
 
{{Cita|En 1814, el català [[Bonaventura Carles Aribau|B.C. Aribau]] que escriu en llatí, castellà i català, és autor de la 'Pàtria, Trobes', en llengua catalana. Es pot dir que, fins que apareix esta publicació, els autors catalans anteriors han escrit en provençal.|Fco. Lliso Genovés}}
 
  
 
== Obres ==
 
== Obres ==
Llínea 34: Llínea 32:
  
 
{{Cita|''En Francia, en la Edad Media, existen las lenguas del sur, lenguas d'oc, y algunas de ellas se introducen en tierras españolas. Posteriormente estas lenguas, en Francia, fueron arrinconadas por la norteña lengua francesa, declarada 'lengua nacional'. Con la Revolución Francesa fueron rehabilitadas pero este gesto quedó, finalmente, como algo testimonial. En Aragón las diferentes modalidades, según comarcas, de la lengua aragonesa van desapareciendo por la presión de la lengua castellana. Aunque si observamos los estatutos de Torre del Compte, siglo XVI, encontramos en redacción: libre, establiments, estatuts, loch, comte, fets, ordenats, jurats, prhomes, consell, dit, ab, cridas, capellans, homes, ligallo,...''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) per [[Francisco Lliso i Genovés]]}}  
 
{{Cita|''En Francia, en la Edad Media, existen las lenguas del sur, lenguas d'oc, y algunas de ellas se introducen en tierras españolas. Posteriormente estas lenguas, en Francia, fueron arrinconadas por la norteña lengua francesa, declarada 'lengua nacional'. Con la Revolución Francesa fueron rehabilitadas pero este gesto quedó, finalmente, como algo testimonial. En Aragón las diferentes modalidades, según comarcas, de la lengua aragonesa van desapareciendo por la presión de la lengua castellana. Aunque si observamos los estatutos de Torre del Compte, siglo XVI, encontramos en redacción: libre, establiments, estatuts, loch, comte, fets, ordenats, jurats, prhomes, consell, dit, ab, cridas, capellans, homes, ligallo,...''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) per [[Francisco Lliso i Genovés]]}}  
 
{{Cita|''En 1137, el rey Ramiro de Aragón compromete a su hija Petronila como futura esposa de Ramón Berenguer IV, Conde de Barcelona. En 1149 Ramón Berenguer conquista Fraga, Mequinenza, Lérida... El reino de Aragón, unido ya al Condado de Barcelona, fue avanzando y en el tratado de Tudilén, en 1151, quedó pactado que Valencia, algún día, correspondería a Aragón por conquista. Se crea el Marquesado de Lérida, autónomo e independiente con respecto a Barcelona y Aragón. Los representantes leridanos acudían indistintamente a las dos Cortes, pero en todos los aspectos estaban más integrados en Aragón. [...] Lérida era un concejo aragonés.''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) per [[Francisco Lliso i Genovés]]}}
 
  
 
* Extracte de l'entrevista (en castellà) que el periodiste P. Gosalvez li feu al professor [[Lleopolt Peñarroja]] en motiu de la doble tesis doctoral -filològica i històrica- que havia acabat de presentar que apareix en el llibre ''Antes y después de la reconquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) de Francisco Lliso i Genovés.:
 
* Extracte de l'entrevista (en castellà) que el periodiste P. Gosalvez li feu al professor [[Lleopolt Peñarroja]] en motiu de la doble tesis doctoral -filològica i històrica- que havia acabat de presentar que apareix en el llibre ''Antes y después de la reconquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) de Francisco Lliso i Genovés.:

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: