Edició de «Francisco Javier Goerlich Lleó»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - [[Valéncia]], [[25 de març]] de [[1972]]) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de [[Valéncia]], tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des del [[1922]]) i arquitecte major (entre [[1931]] i [[1956]]). | |
| − | '''Francisco Javier Goerlich Lleó''' ([[Valéncia]], [[29 de novembre]] de [[1886]] - | ||
| − | Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en Valéncia, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última | + | Fill del cònsul de l'[[Imperi Austro-hongarés]] en [[Valéncia]], es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en [[Madrit]] i [[Barcelona]], obtenint el títul d'arquitecte en esta última l'any [[1914]]. Després d'eixercir la professió lliure en [[Valéncia]], [[Osca]] i les [[Illes Balears]] va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]] ([[1924]]) i el [[1931]] va promocionar a arquitecte major de l'[[Ajuntament]]. |
| − | Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de | + | Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts ([[1925]]), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de València, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç. |
| − | + | En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran quantitat de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client. | |
| − | En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran | ||
Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda. | Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda. | ||
| − | Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les | + | Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre altres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors. |
Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]]. | Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 15: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| − | + | ||
* '''Edifici ''Oltra''''' Valéncia, cantonada del carrer Cotanda en la [[Plaça de l'Ajuntament]], ([[1927]]). | * '''Edifici ''Oltra''''' Valéncia, cantonada del carrer Cotanda en la [[Plaça de l'Ajuntament]], ([[1927]]). | ||
| Llínea 28: | Llínea 26: | ||
* '''Edifici ''Valls''''' Valéncia, carrer Reina 56, cantonada carrers Teatre de la Marina 18 i Dr. Lluch ([[1935]]) | * '''Edifici ''Valls''''' Valéncia, carrer Reina 56, cantonada carrers Teatre de la Marina 18 i Dr. Lluch ([[1935]]) | ||
| − | * '''[[Edifici Roig Vives|Edifici ''Roig Vives'']] ''' Valéncia, carrer Xàtiva, 4 ([[1940]]). | + | * '''[[Edifici Roig Vives|Edifici ''Roig Vives'']]''' Valéncia, carrer Xàtiva, 4 ([[1940]]). |
* '''Edifici ''Campos/Calvet''''' Valéncia, Avinguda [[Maria Cristina]], 7 (1935-[[1941]]) | * '''Edifici ''Campos/Calvet''''' Valéncia, Avinguda [[Maria Cristina]], 7 (1935-[[1941]]) | ||
| − | * '''[[Colege Major Lluís Vives]] ''', Valéncia [[Avinguda Blasco Ibáñez]], 21 (1935-1941). | + | * '''[[Colege Major Lluís Vives]]''', Valéncia [[Avinguda Blasco Ibáñez]], 21 (1935-1941). |
* '''Edifici ''Patuel/Longàs''''', Valéncia carrer Russafa, 28 (1941). | * '''Edifici ''Patuel/Longàs''''', Valéncia carrer Russafa, 28 (1941). | ||
| − | * '''[[Edifici Martí Cortina|Edifici ''Martí Cortina'']] ''', Valéncia [[Avinguda de l'Oest]], 35 ([[1942]]). | + | * '''[[Edifici Martí Cortina|Edifici ''Martí Cortina'']]''', Valéncia [[Avinguda de l'Oest]], 35 ([[1942]]). |
* '''Monument als Caiguts''' , reproducció de la desapareguda Porta del [[Palau del Real|Real]] ([[1944]]-[[1946]]). | * '''Monument als Caiguts''' , reproducció de la desapareguda Porta del [[Palau del Real|Real]] ([[1944]]-[[1946]]). | ||
| Llínea 43: | Llínea 41: | ||
==Bibliografia== | ==Bibliografia== | ||
| − | *Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. | + | *Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. València. Caixa d'Aforros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X |
| − | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Arquitectes valencians]] | [[Categoria:Arquitectes valencians]] | ||