Edició de «Festa de la Rosa»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | La | + | La Festa de la Rosa és un festeig instaurat en l'any 1928, quan l'[[Ajuntament de Castelló]] va decidir integrar la costum d'eixir a rondar en el més de maig en els actes commemoratius de la [[Mare de Deu del Lledó]], en el que tots els grups musicals tenien que iniciar les seues serenates baix del balcó de l'Ajuntament. |
Baix la denominació de Festa de la Rosa, numerosos grups d'aficionats a la cançó de serenata es reunixen el primer [[dissabte]] del més de [[maig]] per a oferir lo millor de sí mateixos davant un jurat. | Baix la denominació de Festa de la Rosa, numerosos grups d'aficionats a la cançó de serenata es reunixen el primer [[dissabte]] del més de [[maig]] per a oferir lo millor de sí mateixos davant un jurat. | ||
− | Estan en disputa la Rosa d'Or i la Rosa d'Argent. Mils de persones assistixen a les actuacions (dos cançons per cada grup) dels grups participants i dels colaboradors, aquells que en una reconeguda trayectòria no volen deixar de recolzar el certamen, el més antic de quants es celebren en | + | Estan en disputa la Rosa d'Or i la Rosa d'Argent. Mils de persones assistixen a les actuacions (dos cançons per cada grup) dels grups participants i dels colaboradors, aquells que en una reconeguda trayectòria no volen deixar de recolzar el certamen, el més antic de quants es celebren en Castelló, ya que hi ha constància del mateix des de principis del [[sigle XX]]. A lo llarc de les matinades de tots els dissabtes de maig, Castelló s'ompli de romàntiques cançons que encara s'interpreten com sempre, és dir, a peu del balcó, encara que el balcó estiga a dèu pisos d'altura. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |