Edició de «Ferrari»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:2013 Ferrari 458 Spider (73530347).jpeg|thumb|250px|Emblema de Ferrari]]
+
[[Image:Ferrari_logo.jpg|thumb|250px|Emblema de Ferrari]]
'''Ferrari''' és un fabricant d'automovils superdeportius en seu en [[Maranello]] ([[Italia]]). Fon fundada en l'any [[1929]] per [[Enzo Ferrari]] com [[Scuderia Ferrari]], construint automovils de competició i més tart, en l'any [[1947]], també passà a fabricar autos deportius.
+
'''Ferrari''' és un fabricant d'automovils superdeportius en seu en [[Maranello]] ([[Italia]]). Fon fundada en l'any [[1929]] per [[Enzo Ferrari]] com [[Scuderia Ferrari]], construint automovils de competicio i més tart, en l'any [[1947]], també passà a fabricar autos deportius.
  
Originalment, la Scuderia Ferrari patrocinava a pilots i automovils d'[[Alfa Romeo]] i [[Fiat]]. La companyia començà a produir automovils en série en l'any 1947. Se convertí en '''Ferrari S.A'''. quan en l'any [[1969]] [[Fiat Group]] entrà a ser part del Consell d'Administració i se feu accioniste de l'empresa. Actualment el principal accioniste es Fiat Group, en el 90%, un 5% de les accions ha segut comprat, en l'any [[2005]], per una companyia dels EAU, i el restant pertany a [[Piero Ferrari]], fill d'Enzo. La companyia te la seua seu en Maranello, prop de Bolonia i Modena, Italia. En l'any 2005 Ferarri vengué 5409 unitats, en una pujada de vendes del 8,7%, i en una facturacio de 1500 millons d'euros.
+
Originalment, la Scuderia Ferrari patrocinava a pilots i automovils d'[[Alfa Romeo]] i [[Fiat]] La companyia començà a produir automovils en serie en l'any 1947. Se converti en '''Ferrari S.A'''. quan en l'any [[1969]] [[Fiat Group]] entrà a ser part del Consell d'Administracio i se feu accioniste de l'empresa. Actualment el principal accioniste es Fiat Group, en el 90%, un 5% de les accions ha segut comprat, en l'any [[2005]], per una companyia dels EAU, i el restant pertany a [[Piero Ferrari]], fill d'Enzo. La companyia te la seua seu en Maranello, prop de Bolonia i Modena, Italia. En l'any 2005 Ferarri vengué 5409 unitats, en una pujada de vendes del 8,7%, i en una facturacio de 1500 millons d'euros.
  
En l'any [[2007]] Ferrari produí 6525 automovils en la seua fàbrica de Maranello. Esta sifra representà un 12,1% més que la de l'any [[2006]].
+
En l'any [[2007]] Ferrari produí 6525 automovils en la seua fabrica de Maranello. Esta sifra representà un 12,1% més que la de l'any [[2006]].
 
 
== Història ==
 
== Història ==
 
<big>'''1929-1946'''</big>
 
<big>'''1929-1946'''</big>
  
El fundador d'esta marca, Enzo Ferrari, mai pensà en produir automovils de carrer quan, en l'any [[1929]], formà la Scuderia Ferrari, per a patrocinar a pilots aficionats de Modena. Ferrari entrenà a varis pilots i competi en èxit en autos Alfa Romeo fins a l'any [[1938]], quan fon oficialment contractat per Alfa com cap del seu departament de carreres.
+
El fundador d'esta marca, Enzo Ferrari, mai pensà en produir automovils de carrer quan, enl'any [[1929]], formà la Scuderia Ferrari, per a patrocinar a pilots aficionats de Modena. Ferrari entrenà a varis pilots i competi en èxit en autos Alfa Romeo fins a l'any [[1938]], quan fon oficialment contractat per Alfa com cap del seu departament de carreres.
  
En l'any [[1940]], despuix de enterar-se dels plans de la companyia per a absorbir la seua volguda Scuderia i prendre control del seu treball en la competicio, abandonà Alfa. Donat que tenia prohibit per contracte competir durant varis anys, la Scuderia se converti breument en [[Auto Avio Construzione Ferrari]], que aparentment fabricava maquinaria i accessoris per a avions. Durant este periodo en el que no podia competir, Ferrari de fet produi un auto de carreres, el Tipo 815, sent este el primer auto realment de Ferrari, pero degut a la [[Segona Guerra Mundial]] competi molt poc. En l'any [[1943]] la fabrica Ferrari se traslladà a Maranello, a on ha permaneixcut des de llavors. Fon bombardejada en [[1944]] i reconstruïda en [[1946]] per a poder produir autos de carrer.
+
En l'any [[1940]], despuix de enterar-se dels plans de la companyia per a absorbir la seua volguda Scuderia i prendre control del seu treball en la competicio, abandonà Alfa. Donat que tenia prohibit per contracte competir durant varis anys, la Scuderia se converti breument en [[Auto Avio Construzione Ferrari]], que aparentment fabricava maquinaria i accessoris per a avions. Durant este periodo en el que no podia competir, Ferrari de fet produi un auto de carreres, el Tipo 815, sent este el primer auto realment de Ferrari, pero degut a la [[Segona Guerra Mundial]] competi molt poc. En l'any [[1943]] la fabrica Ferrari se traslladà a Maranello, a on ha permaneixcut des de llavors. Fon bombardejada en [[1944]] i reconstruida en [[1946]] per a poder produir autos de carrer.
  
 
<big>'''1946-actualitat'''</big>
 
<big>'''1946-actualitat'''</big>
Llínea 18: Llínea 17:
  
 
Els autos de carrer Ferrari, eren notables pel seu exquisit estil, elaborat per cases de disseny tals com [[Pininfarina]], son des de fa prou temps el complement definitiu per als jovens. A lo llarc dels anys, han treballat per a Ferrari atres cases de disseny de carrosseries, tals com [[Scaglietti]], [[Bertone]] i [[Vignale]]. Si be el seu tradicional color roig heretat dels models de carreres es caracteristic, també comercialisen automovils en diferents colors.
 
Els autos de carrer Ferrari, eren notables pel seu exquisit estil, elaborat per cases de disseny tals com [[Pininfarina]], son des de fa prou temps el complement definitiu per als jovens. A lo llarc dels anys, han treballat per a Ferrari atres cases de disseny de carrosseries, tals com [[Scaglietti]], [[Bertone]] i [[Vignale]]. Si be el seu tradicional color roig heretat dels models de carreres es caracteristic, també comercialisen automovils en diferents colors.
 
 
== Competició ==
 
== Competició ==
 
La verdadera passió de [[Enzo Ferrari]], a pesar de la seua extensa carrera en automovils de carrer, fon sempre la competicio automovilistica. La seua escuderia començà com patrocinadora independent per a pilots en diversos coches, pero pronte se converti en l'equip de la casa de [[Alfa Romeo]]. Enzo Ferrari, despuix de la seua marcha d'Alfa, començà a dissenyar i fabricar els seues propis coches; l'equip Ferrari aparegué per primera volta en un Gran Premi Europeu despuix de terminada la [[Segona Guerra Mundial]].
 
La verdadera passió de [[Enzo Ferrari]], a pesar de la seua extensa carrera en automovils de carrer, fon sempre la competicio automovilistica. La seua escuderia començà com patrocinadora independent per a pilots en diversos coches, pero pronte se converti en l'equip de la casa de [[Alfa Romeo]]. Enzo Ferrari, despuix de la seua marcha d'Alfa, començà a dissenyar i fabricar els seues propis coches; l'equip Ferrari aparegué per primera volta en un Gran Premi Europeu despuix de terminada la [[Segona Guerra Mundial]].
Llínea 32: Llínea 30:
 
====Scuderia Ferrari en atres competiciones====
 
====Scuderia Ferrari en atres competiciones====
  
Encara que en l'actualitat la Scuderia Ferrari només participe de forma oficial en Formula 1, durant decades ha participat en atres prestigioses competicions automovilistiques com les 24 Hores de Le Mans o la Mille Miglia, sent l'equip més llorejat de l'història dels circuits.
+
Encara que en l'actualitat la Scuderia Ferrari només participe de forma oficial en Formula 1, durant decades ha participat en atres prestigioses competicions automovilistiques com les 24 Hores de Le Mans o la Mille Miglia, sent l'equip mes llorejat de l'història dels circuits.
  
 
*Campeonato mundial de [[Sport prototipo]], 15 titulos de constructors: 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1967 i 1972.
 
*Campeonato mundial de [[Sport prototipo]], 15 titulos de constructors: 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1967 i 1972.
Llínea 53: Llínea 51:
 
*[[Ferrari Challenge]]: Challenge Europa, Challenge Italia i Challenge Nort Amèrica, son campeonats monomarca per a equips privats. Competixen en una versió per a circuit del Ferrari F430, el F430 Challenge, encara que ya han presentat el futur Ferrari 458 Challenge.
 
*[[Ferrari Challenge]]: Challenge Europa, Challenge Italia i Challenge Nort Amèrica, son campeonats monomarca per a equips privats. Competixen en una versió per a circuit del Ferrari F430, el F430 Challenge, encara que ya han presentat el futur Ferrari 458 Challenge.
  
*Programes XX: 599XX i FXX son dos programes de carreres en els que alguns adinerats clients de la companyia recorren els circuits més prestigiosos del món en dos vehículs preparats per a tal fi.
+
*Programes XX: 599XX i FXX son dos programes de carreres en els que alguns adinerats clients de la companyia recorren els circuits mes prestigiosos del món en dos vehículs preparats per a tal fi.
  
 
*Equips cliente per a GT: També prepara coches GT que oferix a equips privats i que participen en prestigioses competicions de GT. Actualment oferixen el F458 GT.
 
*Equips cliente per a GT: També prepara coches GT que oferix a equips privats i que participen en prestigioses competicions de GT. Actualment oferixen el F458 GT.
Llínea 77: Llínea 75:
 
El cavall encabritat es hui el símbol grafic de Ferrari.
 
El cavall encabritat es hui el símbol grafic de Ferrari.
  
== Referències ==
+
== Referencies ==
 
{{Traduït de|es|Ferrari}}
 
{{Traduït de|es|Ferrari}}
 
[[Categoria:Fabricants de vehículs]]
 
[[Categoria:Fabricants de vehículs]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: