Edició de «Fausti Barberà»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - † [[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i polític [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ([[1910]]) es considera el primer cos | + | '''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - † [[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i polític [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ([[1910]]) es considera el primer cos teoric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | |||
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare. | Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare. | ||
Llínea 30: | Llínea 29: | ||
[[Archiu:Deregiona.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]] | [[Archiu:Deregiona.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]] | ||
− | El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ( | + | El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (1910) està considerat com el primer cos teòric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista Lo Rat Penat. |
− | El doctor Barberà coneixia de primera | + | El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats. |
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el [[sigle XX]]: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una série de qüestions que hui en dia, són del tot actuals. | En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el [[sigle XX]]: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una série de qüestions que hui en dia, són del tot actuals. | ||
Llínea 42: | Llínea 41: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
− | Al marge de la seua producció mèdica, es poden destacar els llibres sobre | + | Al marge de la seua producció mèdica, es poden destacar els llibres sobre tematica valenciana: |
* ''Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]'' ([[1902]]). | * ''Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]'' ([[1902]]). | ||
Llínea 61: | Llínea 60: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
− | + | {{Cita|Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar|Faustí Barberà ([[1902]])}} | |
− | |||
− | {{Cita|Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar| | ||
− | {{Cita|Qui a la Senyera estima a Valencia estima.|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ( | + | {{Cita|Qui a la Senyera estima a Valencia estima.|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ([[1902]]), per Faustí Barberà}} |
− | {{Cita|Conste que no pretenc apartar el castella de les persones i els usos que li siguen propis, pero entenc que els valencians-valencianes devem mirar ab preferencia la llengua nostra|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ( | + | {{Cita|Conste que no pretenc apartar el castella de les persones i els usos que li siguen propis, pero entenc que els valencians-valencianes devem mirar ab preferencia la llengua nostra|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ([[1902]]), per Faustí Barberà}} |
{{Cita|c.- Fausti Barberà i Martí: Fausti Barberà (1850-1924) important figura de la medicina, el seu camp professional, sera l'iniciador del nacionalisme valencià ya que es podria calificar com el seu primer teoric. El seu pensament explanat en la conferencia (1902), despres publicacio (1910) De regionalisme y valentinicultura, supon les primeres bases programatiques i l'argumentari que havia d'haver valgut per a sustentar un valencianisme conscient i conseqüent. Tampoc tingue mes que el resó del moment i de l'epoca, o el de les individualitats que beveren en les seues fonts i anaren construint el seu compromis patriotic. No faltà qui el desacredità i l'apartà de l'entitat des de la que fon capaç de fer public el seu pensament, Lo Rat Penat; aço possibilità que cofundara i arribara a presidir [[Valencia Nova]], associacio en un carácter mes progressiste i sense pors a fer politica valencianista. Pareix que l'historia es repetixca i ara com ahir els sectors conservadors, quan no reaccionaris, immersos en la centenaria institucio ratpenatista, han impossibilitat qualsevol alvanç progressiste i de construccio nacional.| ''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}} | {{Cita|c.- Fausti Barberà i Martí: Fausti Barberà (1850-1924) important figura de la medicina, el seu camp professional, sera l'iniciador del nacionalisme valencià ya que es podria calificar com el seu primer teoric. El seu pensament explanat en la conferencia (1902), despres publicacio (1910) De regionalisme y valentinicultura, supon les primeres bases programatiques i l'argumentari que havia d'haver valgut per a sustentar un valencianisme conscient i conseqüent. Tampoc tingue mes que el resó del moment i de l'epoca, o el de les individualitats que beveren en les seues fonts i anaren construint el seu compromis patriotic. No faltà qui el desacredità i l'apartà de l'entitat des de la que fon capaç de fer public el seu pensament, Lo Rat Penat; aço possibilità que cofundara i arribara a presidir [[Valencia Nova]], associacio en un carácter mes progressiste i sense pors a fer politica valencianista. Pareix que l'historia es repetixca i ara com ahir els sectors conservadors, quan no reaccionaris, immersos en la centenaria institucio ratpenatista, han impossibilitat qualsevol alvanç progressiste i de construccio nacional.| ''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}} |