Edició de «Félix de Azúa»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Félix de Azúa Comella és llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filosofia per l'[[Universitat de Barcelona]], en la tesis titulada ''Aspectes de l'estètica de Diderot: El doble model neoclàssic-romàntic'', dirigida per [[José María Valverde Pacheco]] i defesa en l'any [[1982]]. | Félix de Azúa Comella és llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filosofia per l'[[Universitat de Barcelona]], en la tesis titulada ''Aspectes de l'estètica de Diderot: El doble model neoclàssic-romàntic'', dirigida per [[José María Valverde Pacheco]] i defesa en l'any [[1982]]. | ||
| − | Iniciada ya la seua carrera lliterària, a principis dels | + | Iniciada ya la seua carrera lliterària, a principis dels anys setanta, com a conseqüència del tancament de les facultats universitàries a raïl dels successos de [[1969]], es va traslladar durant tres anys de [[Madrit]] a [[París]], a on va compaginar els seminaris universitaris en l'ambient de les tertúlies en el Barri Llatí, freqüentant la que duya [[Agustín García Calvo]] en el café La Boule d'Or, al que considera el seu mestre i la persona que el va dur a la [[Filosofia]]. |
En els anys huitanta va iniciar la docència universitària, primer en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de Zorroaga ([[Sant Sebastià]]), dependent de l'[[Universitat del País Vasc]], i despuix en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de l'[[Universitat Politècnica de Catalunya]], a on en [[1993]] va obtindre per concurs la plaça de catedràtic en l'àrea de coneiximent d'Estètica i Teoria de les Arts. Fon nomenat director de l'Institut Cervantes de París, càrrec en el que estigué entre [[1993]] i [[1995]] i del que dimití per diferències en les polítiques mantingudes en eixe moment pels responsables del Ministeri d'Assunts Exteriors. | En els anys huitanta va iniciar la docència universitària, primer en la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de Zorroaga ([[Sant Sebastià]]), dependent de l'[[Universitat del País Vasc]], i despuix en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de l'[[Universitat Politècnica de Catalunya]], a on en [[1993]] va obtindre per concurs la plaça de catedràtic en l'àrea de coneiximent d'Estètica i Teoria de les Arts. Fon nomenat director de l'Institut Cervantes de París, càrrec en el que estigué entre [[1993]] i [[1995]] i del que dimití per diferències en les polítiques mantingudes en eixe moment pels responsables del Ministeri d'Assunts Exteriors. | ||