Edició de «Espanyol argentí»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[ | + | L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[Uruguay]] . Està fortament influenciat per l'[[italià]] , degut a la forta immigració italiana del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]] . |
| − | + | ==PRONUNCIACIÓ== | |
| − | == | + | La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació estandart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ". |
| − | La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació | + | La "Y" en Argentina i Uruguay es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH"). |
| − | La "Y" en Argentina i | ||
La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit". | La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit". | ||
També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià. | També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià. | ||
| − | + | ==GRAMÀTICA== | |
| − | == | + | ===PRONOMS=== |
| − | |||
| − | == | ||
El vosotros no s'utilisa, reemplaçat per ustedes conjugant-se aixina (en la tercera persona del plural). Del mateix modo, el tu és casi sempre reemplaçat pel vos. | El vosotros no s'utilisa, reemplaçat per ustedes conjugant-se aixina (en la tercera persona del plural). Del mateix modo, el tu és casi sempre reemplaçat pel vos. | ||
Eixemple | Eixemple | ||
| Llínea 23: | Llínea 20: | ||
Es para vos Es para ti | Es para vos Es para ti | ||
Voy con vos Voy contigo | Voy con vos Voy contigo | ||
| + | ==PRESENT== | ||
| − | + | La majoria dels canvis relatius a la conjugació de la segona persona singular, especialment diftoncs que tenen una forta tendència adesaparéixer. Per eixemple, no es diu “¿puedes tu?”, se diu “¿vos podés?”. L'accent tònic se mou en l'ultima sílaba. | |
| − | La majoria dels canvis relatius a la conjugació de la segona persona singular, especialment diftoncs que tenen una forta tendència | + | ==IMPERATIU== |
| − | + | En l'imperatiu, ya que hi ha canvis en la segona persona del singular. L'émfasis principal està en l'ultima sílaba. Se diu mirálloc de mira. Ademés, casi tots els verps irregulars son diferents de l'espanyol d'Espanya. Per eixemple: | |
| − | En l'imperatiu, ya que hi ha canvis en la segona persona del singular. L'émfasis principal està en l'ultima sílaba. Se diu mirálloc de mira. Ademés, casi tots els verps irregulars | ||
Espanya Argentina/ Uruguai | Espanya Argentina/ Uruguai | ||
| Llínea 37: | Llínea 34: | ||
Di Decí | Di Decí | ||
Ven Vení | Ven Vení | ||
| + | ==PASSAT, FUTUR== | ||
| + | El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per a el futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment. | ||
| − | == | + | ==VOCABULARI== |
| − | + | Moltes paraules amprades en Argentina i Uruguay no existixen en el vocabulari utilisat en Espanya. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules son generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulariactual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro. | |
| + | Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'usd'agarrar, prendre i terminar. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | == | + | ==EXTENSIO TOTAL DEL DIALECTE I VARIANTS== |
| − | |||
| − | En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes. | + | L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt mes de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de radi i televisió en [[Buenos Aires]], a que els estandarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser mes culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc. En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes. |
| − | |||
| − | [[Categoria:Llengües]] | + | ==Referències==[[Categoria:Llengües]][[Categoria:Llingüística]][[Categoria:Llengües romàniques]] |
| − | [[Categoria:Llingüística]] | ||
| − | [[Categoria:Llengües romàniques]] | ||