Edició de «Esmeralda»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Cartier 3526707735 f4583fda9a.jpg|thumb|300px|right|<center>Colgant en esmeraldes</center>]]
+
[[Image:Esmeralda.jpg|thumb|300px|right|<center>Esmeralda.</center>]]
  
−
L''''esmeralda''' o '''esmaragda''' és una varietat del mineral denominat [[berili]] que junt en este, conté [[crom]] i [[vanadi]], que li donen el seu característic [[color]] [[vert]] i una [[durea]] que s'acosta a 8 en la [[escala de Mohs]].  
+
L''''esmeralda''' o '''esmaragda''' és una varietat del mineral denominat [[beril]] que junt en este, conté [[crom]] i [[vanadi]], que li donen el seu característic [[color]] [[vert]] i una [[durea]] que s'acosta a 8 en la [[escala de Mohs]]. Este mineral és un ciclosilicat, i el seu [[pes específic]] oscila entre 2,65 i 2,90. És un [[silicat]]  de [[berili]]  i [[alumini]]  en [[crom]] en fòrmula química Be<sub>3</sub>al<sub>2</sub>(SiO<sub>3</sub>)<sub>6</sub>.
  
−
== Característiques ==
+
És una [[pedra preciosa]] molt valorada a causa de la seua rarea, puix des de l'antiguetat es van descobrir pedres precioses de color vert com la [[malaquita]], pero l'esmaragda és l'única [[Cristal|cristalina]]. El seu nom, possiblement [[Persia|persa]], significa [[pedra]] vert i el seu vert és tan especial que, en el seu honor, se li denomina [[verda esmaragda]].
  
−
Este mineral és un ciclosilicat, i el seu [[pes específic]] oscila entre 2,65 i 2,90. És un [[silicat]] de [[berili]] i [[alumini]] en [[crom]] en fòrmula química Be<sub>3</sub>al<sub>2</sub>(SiO<sub>3</sub>)<sub>6</sub>.
+
Es troba en gran quantitat en [[Colòmbia]] ([[Muzo]], Borbur, Otanche i [[Quípama]]) i [[Brasil]], també en menor grau en [[Zàmbia]], on els [[jaciment]]s són menys voluminosos pero de major calitat. El major productor de esmaragdes en el món és [[Colòmbia]] seguit per [[Brasil]].
  
−
És una [[pedra preciosa]] molt valorada a causa de la seua rarea, puix des de l'antiguetat es varen descobrir pedres precioses de color vert com la [[malaquita]], pero l'esmeralda és l'única [[Cristal|cristalina]]. El seu nom, possiblement [[Persia|persa]], significa [[pedra]] vert i el seu vert és tan especial que, en el seu honor, se li denomina [[verda esmaragda]].
+
En el desert oriental profunt d'[[Egipte]], no molt llunt del [[Mar Roig]], hi ha unes mines que possiblement van ser explotades fa 3.500 anys. Molts anys despuix del descobriment de les esmeraldes, [[Cleopatra VII|Cleopatra]] va arribar a posseir eixes mines, puix sentia una especial fascinació per estes pedres. {{cita requerida}}
  
−
Es troba en gran cantitat en [[Colòmbia]] ([[Muzo]], Borbur, Otanche i [[Quípama]]) i [[Brasil]], també en menor grau en [[Zàmbia]], a on els [[jaciment]]s són menys voluminosos pero de major calitat. El major productor d'esmeraldes en el món és [[Colòmbia]] seguit per [[Brasil]].
+
En l'atre [[hemisferi]], de moltes mines de [[Brasil]] s'extrauen grans quantitats d'[[aiguamarina]], un atra pedra preciosa (encara que de menor valor comercial que l'esmaragda) el nom de la qual prové del paregut de la seua coloració en la del mar. A pesar de les seues diferències en el preu, l'esmaragda i l'aiguamarina tenen molt en comú: estan fetes del mateix [[mineral]]. La diferència en colors és causada per les impurees que li donen a cada una d'elles el seu color característic.
  
−
En el desert oriental profunt d'[[Egipte]], no molt llunt del [[Mar Roig]], hi ha unes mines que possiblement varen ser explotades fa 3.500 anys. Molts anys despuix del descobriment de les esmeraldes, [[Cleopatra VII|Cleopatra]] va arribar a posseir eixes mines, puix sentia una especial fascinació per estes pedres.
+
Tant l'esmaragda com l'aiguamarina estan formades per un mineral nomenat ''[[beril]] '', que és [[incolor]] quan es troba pur. És una chicoteta quantitat de [[crom]] lo que li dona a l'esmeralda el seu intens color [[vert]], mentres que el [[ferro]] s'encarrega de donar-li els seus llaugers matisos blavosos a l'aiguamarina. No obstant, l'incolor [[beril]] pot ser també "vestit" en atres colors: Depenent del seu [[càrrega elèctrica]], les impurees de [[manganés]] en [[beril]] poden arribar a produir gemes de color de rosa o roges. I la presència de [[ferro]] en el [[beril]] no sols produïx aiguamarines, sino que algunes vegades s'obté una varietat de berili pintada en un groc intens.
  
−
En l'atre [[hemisferi]], de moltes mines de [[Brasil]] s'extrauen grans cantitats d'[[aiguamarina]], un atra pedra preciosa (encara que de menor valor comercial que l'esmeralda) el nom de la qual prové del paregut de la seua coloració en la del mar. A pesar de les seues diferències en el preu, l'esmeralda i l'aiguamarina tenen molt en comú: estan fetes del mateix [[mineral]]. La diferència en colors és causada per les impurees que li donen a cada una d'elles el seu color característic.
+
Mereix una menció especial l'esmaragda ''trapiche '', que es troba en algunes mines de [[Colòmbia]], per la seua estranya forma d'estrela a causa del creiximent del vidre en unes quantes direccions.
−
 
 
−
Tant l'esmeralda com l'aiguamarina estan formades per un mineral nomenat ''[[berili]] '', que és [[incolor]] quan es troba pur. És una chicoteta cantitat de [[crom]] lo que li dona a l'esmeralda el seu intens color [[vert]], mentres que el [[ferro]] s'encarrega de donar-li els seus llaugers matisos blavosos a l'aiguamarina. No obstant, l'incolor [[berili]] pot ser també "vestit" en atres colors: Depenent del seu [[càrrega elèctrica]], les impurees de [[manganés]] en [[beril]] poden arribar a produir gemes de color de rosa o roges. I la presència de [[ferro]] en el [[berili]] no sols produïx aiguamarines, sino que algunes vegades s'obté una varietat de berili pintada en un groc intens.
 
−
 
 
−
Mereix una menció especial l'esmeralda ''trapiche '', que es troba en algunes mines de [[Colòmbia]], per la seua estranya forma d'estrela a causa del creiximent del vidre en unes quantes direccions.
 
  
 
== Coloració dels minerals ==
 
== Coloració dels minerals ==
−
[[File:5 Emeralds from Colombia.JPG|thumb|250px|Esmeraldes de [[Colòmbia]]]]
 
  
 
Per la seua coloració, els minerals poden classificar-se com:
 
Per la seua coloració, els minerals poden classificar-se com:
  
−
* ''Alocromátics''. Els minerals que, com el [[berili]], són capaços d'adoptar més d'una coloració, reben el nom de [[alocromátic]]s (que significa algo aixina com "pintats per atres".) Estos minerals deuen el seu color a chicotetes cantitats d'impurees, que són usualment metals: [[ferro]], [[crom]], [[coure]], [[vanadi]] i [[manganés]]. Hi ha certs minerals alocromátics que poden posseir pràcticament cada color imaginable, i inclús poden albergar a molts colors en un sol [[vidre]].
+
* ''Alocromátics''. Els minerals que, com el [[beril]], són capaços d'adoptar més d'una coloració, reben el nom de [[alocromátic]]s (que significa algo aixina com "pintats per atres".) Estos minerals deuen el seu color a chicotetes quantitats d'impurees, que són usualment metals: [[ferro]], [[crom]], [[coure]], [[vanadi]] i [[manganés]]. Hi ha certs minerals alocromátics que poden posseir pràcticament cada color imaginable, i inclús poden albergar a molts colors en un sol [[vidre]].
−
* ''Idiocromátics''. D'atra banda, els [[minerals idiocromátics]] (terme que més o menys significa "auto-pintats") són sempre del mateix color. Esta classe de minerals també deuen el seu color a certs elements. En este cas, no obstant, eixos elements constituïxen una part essencial de la composició dels minerals en si. De manera que no poden ser considerats com a impurees. Molts minerals metàlics són idiocromátics. Els seus colors solen variar llaugerament a causa de la presència de chicotetes cantitats d'atres metals. El [[or]], per eixemple, és menys groc quan es mescla en un poc de [[plata]], i més rosat quan és mesclat junt en [[coure]].
+
* ''Idiocromátics''. D'atra banda, els [[minerals idiocromátics]] (terme que més o menys significa "auto-pintats") són sempre del mateix color. Esta classe de minerals també deuen el seu color a certs elements. En este cas, no obstant, eixos elements constituïxen una part essencial de la composició dels minerals en si. De manera que no poden ser considerats com a impurees. Molts minerals metàlics són idiocromátics. Els seus colors solen variar llaugerament a causa de la presència de chicotetes quantitats d'atres metals. El [[or]], per eixemple, és menys groc quan es mescla en un poc de [[plata]], i més rosat quan és mesclat junt en [[coure]].
 
* ''Pseudocromàtics''. Existix encara un tercer tipos de minerals que reben el nom de [[minerals pseudocromàtics]] (o "de color fals"), la coloració del qual prové de l'estructura física del [[vidre]]. Un dels [[minerals pseudocromàtics]] més coneguts és el [[ópal]], el qual està format per capes microscòpiques d'esferes de [[sílice]]. Açò ocasiona que, al passar a través d'un [[ópal]], la llum se separe en els colors que la componen, més o menys de la mateixa manera com ocorre quan es reflectix en una capa de [[oli]] sobre el [[aigua]].
 
* ''Pseudocromàtics''. Existix encara un tercer tipos de minerals que reben el nom de [[minerals pseudocromàtics]] (o "de color fals"), la coloració del qual prové de l'estructura física del [[vidre]]. Un dels [[minerals pseudocromàtics]] més coneguts és el [[ópal]], el qual està format per capes microscòpiques d'esferes de [[sílice]]. Açò ocasiona que, al passar a través d'un [[ópal]], la llum se separe en els colors que la componen, més o menys de la mateixa manera com ocorre quan es reflectix en una capa de [[oli]] sobre el [[aigua]].
  
 
Aixina les coses, un metal com el [[ferro]] pot pertànyer tant als [[minerals alocromátics]] com als [[minerals idiocromátics]]. En el primer cas és considerat com una impurea, mentres que en el segon forma part intrínseca del mineral pintat.
 
Aixina les coses, un metal com el [[ferro]] pot pertànyer tant als [[minerals alocromátics]] com als [[minerals idiocromátics]]. En el primer cas és considerat com una impurea, mentres que en el segon forma part intrínseca del mineral pintat.
  
−
El color d'alguns minerals pot canviar, ya siga de manera natural o en un poc de la nostra ajuda. Baixos nivells de [[radiació]] (que es troben a sovint en la naturalea) poden contribuir a enfosquir alguns minerals incolors. Els mateixos berils de color groc verdós són ara tractats en calor per a donar-los una coloració més blavosa.
+
El color d'alguns minerals pot canviar, ya siga de manera natural o en un poc de la nostra ajuda. Baixos nivells de [[radiació]] (que es troben sovint en la naturalea) poden contribuir a enfosquir alguns minerals incolors. Els mateixos berils de color groc verdós són ara tractats en calor per a donar-los una coloració més blavosa.
  
 
Sense cap dubte, estes manipulacions modernes podrien haver-los estalviat molts patiments a aquells hòmens, els que treballaven incansablement dia i nit en les mines d'[[Egipte]] per a complaure a [[Cleopatra]]. Encara que el número més gran de mines d'esmeraldes es troba en el departament de [[Boyacá]], [[Colòmbia]].
 
Sense cap dubte, estes manipulacions modernes podrien haver-los estalviat molts patiments a aquells hòmens, els que treballaven incansablement dia i nit en les mines d'[[Egipte]] per a complaure a [[Cleopatra]]. Encara que el número més gran de mines d'esmeraldes es troba en el departament de [[Boyacá]], [[Colòmbia]].
  
 
== Esmeraldes famoses ==
 
== Esmeraldes famoses ==
−
* [[Esmaragda Gachalá]]: Una esmaragda de 858 [[quilat]]s. Fon trobada en l'any  [[1967]] en la mina Vega de Sant Joan en el municipi de Gachalá del departament de Cundinamarca, [[Colòmbia]].  
+
* [[Esmaragda Gachalá]]: Una esmaragda de 858 [[quilat]]s. Fon trobada en [[1967]] en la mina Vega de Sant Joan en el municipi de Gachalá del departament de Cundinamarca, [[Colòmbia]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Rubí]]
 
* [[Rubí]]
 
* [[Citrí]]
 
* [[Citrí]]
−
 
−
== Referències ==
 
−
* «Emerald: Emerald mineral information and data.». www.mindat.org
 
−
* Hurlbut, Cornelius S. Jr. and Kammerling, Robert C. (1991) Gemology, John Wiley & Sons, New York, p. 203, ISBN 0-471-52667-3
 
−
* Revista Diners. «Carranza muestra su esmeralda, la más grande del mundo». Consultado el 17 de mayo de 2011. «Las dos llevan ocho años guardadas en la caja de seguridad de un banco, en el centro de Bogotá »
 
−
 
−
== Bibliografia ==
 
−
* Calvo, Miguel. ''Emerald ans associated minerals from a Franqueira'', Pontevedra, Spain (en [[anglés]])
 
−
* Diccionario universal de mitología ó de la fábula, B. G. P., 1835
 
−
* «Emerald Quality Factors». GIA.edu. Gemological Institute of America
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{Commonscat|Emeralds}}
 
−
 
 
* [http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/minerals/emerald.html Fotografies d'esmaragdes famoses]
 
* [http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/minerals/emerald.html Fotografies d'esmaragdes famoses]
 
* [http://riie.com.ar/?a=31599 Esmaragda, pedra preciosa de tons verts, procedència, característiques, orige]
 
* [http://riie.com.ar/?a=31599 Esmaragda, pedra preciosa de tons verts, procedència, característiques, orige]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Esmeralda»