Edició de «Erwin Schrödinger»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
=== Carrera === | === Carrera === | ||
− | En l'any [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austríac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En l'any [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[ | + | En l'any [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austríac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En l'any [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]). |
Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la nomenada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en l'any [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]]. | Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la nomenada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en l'any [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]]. |