Edició de «Equador»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
| image_bandera = Flag of Ecuador.svg | | image_bandera = Flag of Ecuador.svg | ||
| image_escut = Coat_of_arms_of_Ecuador.svg | | image_escut = Coat_of_arms_of_Ecuador.svg | ||
− | | image_escut_tamany = | + | | image_escut_tamany = 147px |
| image_mapa = Ecuador on the globe (South America centered).svg | | image_mapa = Ecuador on the globe (South America centered).svg | ||
| lema_nacional = La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo<br />([[Valencià]]: La Pau i el Benestar, la glòria i el triumf) | | lema_nacional = La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo<br />([[Valencià]]: La Pau i el Benestar, la glòria i el triumf) | ||
Llínea 26: | Llínea 26: | ||
| costes = 2237 km | | costes = 2237 km | ||
| població = 12.156.608 | | població = 12.156.608 | ||
− | | població_any = 2001 | + | | població_any = [[2001]] |
| població_lloc = 124è | | població_lloc = 124è | ||
| població_densitat = 47,4 | | població_densitat = 47,4 | ||
Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| prefix_radiofònic = HCA-HDZ | | prefix_radiofònic = HCA-HDZ | ||
| còdic_ISO = 218 / ECU / EC | | còdic_ISO = 218 / ECU / EC | ||
− | | membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Parlament Llatinoamericà|Parlatino]], [[Banc Interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Mundial|BM]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i | + | | membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Parlament Llatinoamericà|Parlatino]], [[Banc Interamericà de Desenroll|BID]], [[Banc Mundial|BM]], [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribeny|CELAC]], [[Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carib|SELA]], [[Interpol]], [[Fondo Llatinoamericà de Reserves|FLAR]], [[TORRA]], [[Amèrica del Sur i Paisos Àraps|ASPA]], , [[Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica - Tractat de Comerç dels Pobles|ALBA]], [[Corporació Andina de Foment|CAF]], [[MERCOSUR]], [[Organisació Llatinoamericana d'Energia|OLADE]], [[Unió de Nacions Suramericanes|UNASUR]], [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu|OPEP]], [[Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|OEI]], [[Grup de Riu]] |
|Ciutats importants: | |Ciutats importants: | ||
|División administrativa: | |División administrativa: | ||
}} | }} | ||
− | + | La '''República de l'Equador''' (en castellà i oficialment ''República del Ecuador'') és un estat de l'[[Amèrica del Sur]]. Llimita a l'oest en l'[[oceà Pacífic]], al nort en [[Colòmbia]] i a l'est i al sur en el [[Perú]]; també pertanyen a l'Equador les [[illes Galápagos]], situades uns 1.000 km a l'oest de la costa. | |
== Història == | == Història == | ||
− | El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser | + | El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el periodo de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'època prehistòrica podem destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aC), la cultura [[Chorrera]] (900 - 300 aC), la [[cultura de La Tolita]] (600 aC - 400 d.C.) i la cultura [[Cañari]] (400 -1532), entre atres. |
− | Poc abans de la | + | Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la ''cañari''. Pels voltants de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] començà la conquesta del territori equatorià, completada uns 30 anys despuix. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels [[Espanya|espanyols]], que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la [[Real Audiència de Quito]], dins del [[Virregnat del Perú]]. |
− | El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[ | + | El moviment d'independència s'inicià ya al final del [[segle XVIII]], en els escrits d'[[Eugenio Espejo]] i atres ilustrats. El primer ''grito'' d'independència es produí el [[10 d'agost]] de [[1809]] a Quito, pero no fon fins el [[24 de maig]] de [[1822]], despuix de la [[batalla del Pichincha]], quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i [[1830]] l'Equador quedà integrat a la [[Gran Colòmbia]]. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general [[Juan José Flores]] i els seus successors. Els darrers anys del [[segle XIX]] estan dominats per les grans figures antagòniques de [[Gabriel García Moreno]], conservador, i [[Eloy Alfaro]], progressista. |
− | El | + | El segle XX es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des del 1900) i per guerres periòdiques en el Perú ([[Guerra Equador-Perú|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] i [[Guerra del Cenepa|1995]]) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de 1998 signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] i [[Jamil Mahuad]]. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. El 1978, despuix de la dictadura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''El bombita'') s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si bé de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat. |
El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea. | El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea. | ||
Llínea 105: | Llínea 105: | ||
* [[Província de Zamora-Chinchipe|Zamora-Chinchipe]] | * [[Província de Zamora-Chinchipe|Zamora-Chinchipe]] | ||
|} | |} | ||
− | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
− | |||
<references group="nb"/> | <references group="nb"/> | ||
− | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | {{ | + | * [http://www.presidencia.gov.ec/ ''Presidencia de la República'' - Lloc web del govern de l'Equador.] |
+ | |||
+ | {{Amèrica}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Equador| ]] | [[Categoria:Equador| ]] |