Edició de «En Pelayo»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Don Pelayo.jpg|thumb|250px|right|Estàtua de Don Pelayo en Covadonga, Astúries]] | [[Image:Don Pelayo.jpg|thumb|250px|right|Estàtua de Don Pelayo en Covadonga, Astúries]] | ||
− | '''Pelayo I''' ([[690]] - | + | '''Pelayo I''' ( v [[690]] - [[737]] ), és el caudill [[asturià]] que va protagonisar una rebelió contra el govern musulmà i va fundar el '''[[Regne d'Astúries]] ''' del qual en fon el primer rei ('''[[722]]-[[737]] '''). |
== El problema de les fonts == | == El problema de les fonts == | ||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== La llegenda == | == La llegenda == | ||
− | Pelayo I, noble visigot, fill d'un Duc també visigot nomenat [[Fàvila]] i net del [[rei]] [[Recesvint]]. És desconeix el seu lloc de naiximent, pero diverses fonts li atribuïxen un orige gallec, asturià, càntabre o | + | Pelayo I, noble visigot, fill d'un Duc també visigot nomenat [[Fàvila]] i net del [[rei]] [[Recesvint]]. És desconeix el seu lloc de naiximent, pero diverses fonts li atribuïxen un orige gallec, asturià, càntabre o fins i tot cordovés, totes elles en notable intenció de justificació política. |
A causa de les intrigues entre la noblea visigoda, el rei [[Vítisa]] va conspirar per a assessinar a son pare. Pelayo va fugir al [[Principat d'Astúries|Astúries]], a on tenia amics o família i posteriorment, sentint-se insegur a la [[Península Ibèrica|Península]], va marchar com a pelegrí a [[Jerusalem]], encara que este últim extrem algunes fonts ho desmentiren. Allí va permanéixer fins a la mort de Vítiza ([[710]]) i l'ascens de [[Roderic]], de qui era partidari. En este va formar part de la guàrdia del rei i com a tal va combatre a la [[batalla de Guadalete]] a l'abril i maig de l'any [[711]]. | A causa de les intrigues entre la noblea visigoda, el rei [[Vítisa]] va conspirar per a assessinar a son pare. Pelayo va fugir al [[Principat d'Astúries|Astúries]], a on tenia amics o família i posteriorment, sentint-se insegur a la [[Península Ibèrica|Península]], va marchar com a pelegrí a [[Jerusalem]], encara que este últim extrem algunes fonts ho desmentiren. Allí va permanéixer fins a la mort de Vítiza ([[710]]) i l'ascens de [[Roderic]], de qui era partidari. En este va formar part de la guàrdia del rei i com a tal va combatre a la [[batalla de Guadalete]] a l'abril i maig de l'any [[711]]. | ||
− | + | Després de la batalla és va refugiar en [[Toledo]], i a la caiguda de la ciutat en el [[714]], mentres uns atres escapaven a [[França]], ell va tornar a la seua terra natal, [[Astúries]], supostament custodiant el tesor del rei visigot. | |
− | Les primeres incursions àraps en el nort varen ser les de [[Musa ibn Nusair]] en | + | Les primeres incursions àraps en el nort varen ser les de [[Musa ibn Nusair]] en [[716]] que va prendre les ciutats de ''Lucus Asturum'' ([[Lugo de Llanera]]) i [[Gijón]], on va deixar a càrrec al governador [[Munuza]]. Les famílies dominants de el restant de ciutats asturianes varen capitular i provablement també la família de Pelayo. |
− | En | + | En [[718]] va tindre lloc una primera revolta encapçalada per Pelayo que va fracassar. La causa fon que Munuza s'havia casat per la força en la seua germana Adosinda. Pelai fon detingut i enviat a [[Córdova]]. No obstant això, va conseguir escapar i tornar a Astúries a on va encapçalar una segona revolta i és va refugiar en les montanyes. |
+ | |||
+ | Munuza va enviar al general [[al Qama]] a sometre als rebels. Este va entrar pel [[port de Tarna]], va remontar el riu [[Nalón]] i va arribar a ''Lucus Asturum''. Des d'allí va anar a la vall de Ceps, on estaven els cristians i el [[722]], va tindre lloc la [[Batalla de Covadonga]], a on fon derrotat per Pelayo. | ||
− | |||
== Conseqüències == | == Conseqüències == | ||
Llínea 23: | Llínea 24: | ||
Pelayo I, va establir el seu govern en [[Ceps d'Onís]]. | Pelayo I, va establir el seu govern en [[Ceps d'Onís]]. | ||
− | La revolta de | + | La revolta de Pelai de l'any [[722]] mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt mes poderós, pero despuix de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita en totes les forçes del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa varen emigrar al nort per a unir-se a la revolució de Pelayo. |
== Núpcies i descendents == | == Núpcies i descendents == | ||
− | És va casar en [[Gaudiosa]] | + | És va casar en '''[[Gaudiosa]] '''. d'este matrimoni va nàixer: |
− | * [[Fàfila]] ( ? - [[739]]), [[rei d'Astúries]] | + | * '''[[Fàfila]] ''' ( ? - [[739]]), '''[[rei d'Astúries]] ''' |
− | * [[Ermessenda d'Astúries]], casada en [[Alfons I d'Astúries]], fill de [[Pere de Cantàbria]] | + | * [[Ermessenda d'Astúries]], casada en '''[[Alfons I d'Astúries]] ''', fill de [[Pere de Cantàbria]] |
− | |||
== Mort de Pelai == | == Mort de Pelai == | ||
+ | Va morir en Ceps d'Onís, on tenia la seua cort, l'any [[737]]. Va ser sepultat en l'iglésia de Santa Eulàlia d'Abamia, pròxima a [[Covadonga]], que ell havia fundat. Posteriorment les seues restes varen ser traslladades per [[Alfons X de Castella]] a Covadonga. | ||
− | + | {{Traduït de|ca|Pelai I}} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | {{ | ||
− | |||
[[Categoria:Reis d'Astúries]] | [[Categoria:Reis d'Astúries]] |