Edició de «En Pelayo»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Don Pelayo.jpg|thumb|250px|right|Estàtua de Don Pelayo en Covadonga, Astúries]]
+
'''Pelayo I''' ( v [[690]] - [[737]] ), és el caudill [[asturià]] que va protagonisar una rebelió contra el govern musulmà i va fundar el '''[[Regne d'Astúries]]''' del qual en fon el primer rei ('''[[722]]-[[737]]''').  
'''Pelayo I''' ([[690]] - [[737]]), és el caudill [[asturià]] que va protagonisar una rebelió contra el govern musulmà i va fundar el [[Regne d'Astúries]] del qual en fon el primer rei ([[722]]-[[737]]).  
 
  
 
== El problema de les fonts ==  
 
== El problema de les fonts ==  
A l'escassejar les fonts i ser estes tardanes (les cristianes són del [[sigle X]]), s'ha teixit una llegenda sobre esta figura. Pero tant si era un representant de l'aristocràcia local asturiana i no un fugitiu [[got (germànics)|got]], de suposta estirp règia procedent de la facció vençuda dels seguidors de l'últim [[reis gots]] [[Roderic]], com si és tractava, lo que és més provable, d'un individu d'orige got que gojava de respecte i influència entre els asturians, sembla fora de tot dubte l'existència del personage històric que confirmen les  ''Cròniques'' d'[[Alfons II d'Astúries|Alfons II]] com les també cròniques musulmanes, que pretenen menysprear la figura política i militar del caudill asturià.
+
A l'escassejar els fonts i ser estes tardanes (els cristianes son del [[sigle X]]), s'ha teixit una llegenda sobre esta figura. Pero tant si era un representant de l'aristocràcia local asturiana i no un fugitiu [[got (germànics)|got]], de suposta estirp règia procedent de la facció vençuda dels seguidors de l'últim [[reis gots]] [[Roderic]], com si és tractava, lo que és mes provable, d'un individu d'orige got que gojava de respecte i influència entre els asturians, sembla fora de tot dubte l'existència del personage històric que confirmen les  ''Cròniques'' d'[[Alfons II d'Astúries|Alfons II]] com les també cròniques musulmanes, que pretenen menysprear la figura política i militar del caudill asturià.
  
 
== La llegenda ==  
 
== La llegenda ==  
Pelayo I, noble visigot, fill d'un Duc també visigot nomenat [[Fàvila]] i net del [[rei]] [[Recesvint]]. És desconeix el seu lloc de naiximent, pero diverses fonts li atribuïxen un orige gallec, asturià, càntabre o inclús  cordovés, totes elles en notable intenció de justificació política.  
+
Pelayo I, noble visigot, fill d'un Duc també visigot nomenat [[Fàvila]] i net del [[rei]] [[Recesvint]]. És desconeix el seu lloc de naiximent, pero diverses fonts li atribuïxen un orige gallec, asturià, càntabre o fins i tot cordovés, totes elles en notable intenció de justificació política.  
  
 
A causa de les intrigues entre la noblea visigoda, el rei [[Vítisa]] va conspirar per a assessinar a son pare. Pelayo va fugir al [[Principat d'Astúries|Astúries]], a on tenia amics o família i posteriorment, sentint-se insegur a la [[Península Ibèrica|Península]], va marchar com a pelegrí a [[Jerusalem]], encara que este últim extrem algunes fonts ho desmentiren. Allí va permanéixer fins a la mort de Vítiza ([[710]]) i l'ascens de [[Roderic]], de qui era partidari. En este va formar part de la guàrdia del rei i com a tal va combatre a la [[batalla de Guadalete]] a l'abril i maig de l'any [[711]].  
 
A causa de les intrigues entre la noblea visigoda, el rei [[Vítisa]] va conspirar per a assessinar a son pare. Pelayo va fugir al [[Principat d'Astúries|Astúries]], a on tenia amics o família i posteriorment, sentint-se insegur a la [[Península Ibèrica|Península]], va marchar com a pelegrí a [[Jerusalem]], encara que este últim extrem algunes fonts ho desmentiren. Allí va permanéixer fins a la mort de Vítiza ([[710]]) i l'ascens de [[Roderic]], de qui era partidari. En este va formar part de la guàrdia del rei i com a tal va combatre a la [[batalla de Guadalete]] a l'abril i maig de l'any [[711]].  
  
Despuix de la batalla és va refugiar en [[Toledo]], i a la caiguda de la ciutat en l'any [[714]], mentres uns atres escapaven a [[França]], ell va tornar a la seua terra natal, [[Astúries]], supostament custodiant el tesor del rei visigot.  
+
Després de la batalla és va refugiar en [[Toledo]], i a la caiguda de la ciutat en el [[714]], mentres uns atres escapaven a [[França]], ell va tornar a la seua terra natal, [[Astúries]], supostament custodiant el tesor del rei visigot.  
  
Les primeres incursions àraps en el nort varen ser les de [[Musa ibn Nusair]] en l'any [[716]] que va prendre les ciutats de ''Lucus Asturum'' ([[Lugo de Llanera]]) i [[Gijón]], a on va deixar a càrrec al governador [[Munuza]]. Les famílies dominants del restant de ciutats asturianes varen capitular i provablement també la família de Pelayo.  
+
Les primeres incursions àraps en el nort van ser les de [[Musa ibn Nusair]] en [[716]] que va prendre les ciutats de ''Lucus Asturum'' ([[Lugo de Llanera]]) i [[Gijón]], on va deixar a càrrec al governador [[Munuza]]. Les famílies dominants de la resta de ciutats asturianes van capitular i provablement també la família de Pelayo.  
  
En l'any [[718]] va tindre lloc una primera revolta encapçalada per Pelayo que va fracassar. La causa fon que Munuza s'havia casat per la força en la seua germana Adosinda. Pelai fon detengut i enviat a [[Córdova]]. No obstant això, va conseguir escapar i tornar a Astúries a on va encapçalar una segona revolta i és va refugiar en les montanyes.  
+
En [[718]] va tindre lloc una primera revolta encapçalada per Pelayo que va fracassar. La causa fon que Munuza s'havia casat per la força en la seua germana Adosinda. Pelai fon detingut i enviat a [[Córdova]]. No obstant això, va conseguir escapar i tornar a Astúries a on va encapçalar una segona revolta i és va refugiar en les montanyes.
 +
 
 +
Munuza va enviar al general [[al Qama]] a sometre als rebels. Este va entrar pel [[port de Tarna]], va remontar el riu [[Nalón]] i va arribar a ''Lucus Asturum''. Des d'allí va anar a la vall de Ceps, on estaven els cristians i el [[722]], va tindre lloc la [[Batalla de Covadonga]], a on fon derrotat per Pelayo.  
  
Munuza va enviar al general [[al Qama]] a sometre als rebels. Este va entrar pel [[port de Tarna]], va remontar el riu [[Nalón]] i va arribar a ''Lucus Asturum''. Des d'allí va anar a la vall de Ceps, a on estaven els cristians i en l'any [[722]], va tindre lloc la [[Batalla de Covadonga]], a on fon derrotat per Pelayo.
 
  
 
== Conseqüències ==
 
== Conseqüències ==
Llínea 23: Llínea 23:
 
Pelayo I, va establir el seu govern en [[Ceps d'Onís]].
 
Pelayo I, va establir el seu govern en [[Ceps d'Onís]].
  
La revolta de Pelayo de l'any [[722]] mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt més poderós, pero despuix de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita en totes les forçes del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa varen emigrar al nort per a unir-se a la revolució de Pelayo.
+
La revolta de Pelai de l'any [[722]] mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt mes poderós, pero després de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita en totes les forçes del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa van emigrar al nort per a unir-se a la revolució de Pelayo.  
  
 
== Núpcies i descendents ==
 
== Núpcies i descendents ==
És va casar en [[Gaudiosa]] i d'este matrimoni va nàixer:
+
És va casar en '''[[Gaudiosa]]'''. d'este matrimoni va naixer:
* [[Fàfila]] ( ? - [[739]]), [[rei d'Astúries]]  
+
* '''[[Fàfila]]''' ( ? - [[739]]), '''[[rei d'Astúries]]'''
* [[Ermessenda d'Astúries]], casada en [[Alfons I d'Astúries]], fill de [[Pere de Cantàbria]]
+
* [[Ermessenda d'Astúries]], casada en '''[[Alfons I d'Astúries]]''', fill de [[Pere de Cantàbria]]
  
[[File:Tumba de Don Pelayo.JPG|thumb|250px|Tomba de D. Pelayo]]
 
 
== Mort de Pelai ==  
 
== Mort de Pelai ==  
 +
Va morir en Ceps d'Onís, on tenia la seua cort, l'any [[737]]. Va ser sepultat en l'iglésia de Santa Eulàlia d'Abamia, pròxima a [[Covadonga]], que ell havia fundat. Posteriorment les seues restes van ser traslladades per [[Alfons X de Castella]] a Covadonga.
  
Va morir en Ceps d'Onís, a on tenia la seua cort, en l'any [[737]]. Va ser sepultat en l'iglésia de Santa Eulàlia d'Abamia, pròxima a [[Covadonga]], que ell havia fundat. Posteriorment les seues despulles varen ser traslladades per [[Alfons X de Castella]] a Covadonga.
+
{{Traduït de|ca|Pelai I}}
 
 
== Referències ==
 
* Barbero, Abilio & Vigil, Marcelo. 1978, "La formación del feudalismo en la Península ibérica". Colección biblioteca histórica de España. RBA
 
* González García , Alberto (2020). «Las relaciones exteriores del Reino de Asturias: política, cultura y economía». Nuevas visiones del Reino de Asturias. Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos. pp. 265-300
 
* Mínguez Fernández, José Mª. 1991, "Poder político, monarquía y sociedad en el reino astur-leonés en el período de su configuración". En Estructuras y formas del poder en la historia (pgs. 73-88). Universidad de Salamanca
 
* Torrente Fernández, Mª Isabel. 1990, "La Monarquía asturiana. Su realidad y los relatos históricos". En Historia de Asturias V. III (pgs. 309-324). Oviedo
 
 
 
== Bibliografia ==
 
 
 
* Arco y Garay, Ricardo del (1954). Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Madrid: Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. OCLC 11366237
 
* Barrau-Dihigo, Louis (1989). Historia política del reino asturiano (718-910). Gijón: Silveiro Cañada. ISBN 84-7286-273-9
 
* Besga Marroquín, Armando (2000). Orígenes hispano-godos del Reino de Asturias. Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos
 
* Blazquez y Delgado-Aguilera, Antonio (1925). «La Crónica de Alfonso III». Estudios de Historia y Critica Medio-Evales. Real Monasterio de El Escorial
 
* Caveda y Nava, José (1879). Examen crítico de la restauración de la monarquía visigoda en el siglo VIII. Madrid: Memorias de la Real Academia de la Historia
 
* García Moreno, Luis Agustín (1997). Prosopografía del reino visigodo de Toledo. Salamanca: Universidad de Salamanca
 
* García Villada, S.I., Zacarías (1918). Textos Latinos de la Edad Media Española - Crónica de Alfonso III. Madrid: Junta para Ampliacíon de Estudios e Investigadores Científicas - Centro de Estudios Históricos
 
* Manzano Moreno, Eduardo (2018) [2010]. Épocas medievales. Vol. 2 de la Historia de España, dirigida por Josep Fontana y Ramón Villares. Segunda reimpresión en rústica. Barcelona-Madrid: Crítica/Marcial Pons. ISBN 978-84-9892-808-2
 
* Valle Poo, Francisco (2000). El solar de un Viejo Reino (Cangas de Onís-Covadonga-Picos de Europa) (1.ª edición). Ediciones Nobel S.A. ISBN 84-8459-004-6
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Pelayo I of Asturias in art}}
 
  
[[Categoria:Biografies]]
 
 
[[Categoria:Reis d'Astúries]]
 
[[Categoria:Reis d'Astúries]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: