Edició de «En Pelayo»

[[Image:Don Pelayo.jpg|thumb|250px|right|Estàtua de Don Pelayo en Covadonga, Astúries]]
'''Pelayo I''' ([[690]] - † [[737]]), és el caudill [[asturià]] que va protagonisar una rebelió contra el govern musulmà i va fundar el [[Regne d'Astúries]] del qual en fon el primer rei ([[722]]-[[737]]). 

== El problema de les fonts == 
A l'escassejar les fonts i ser estes tardanes (les cristianes són del [[sigle X]]), s'ha teixit una llegenda sobre esta figura. Pero tant si era un representant de l'aristocràcia local asturiana i no un fugitiu [[got (germànics)|got]], de suposta estirp règia procedent de la facció vençuda dels seguidors de l'últim [[reis gots]] [[Roderic]], com si és tractava, lo que és més provable, d'un individu d'orige got que gojava de respecte i influència entre els asturians, sembla fora de tot dubte l'existència del personage històric que confirmen les  ''Cròniques'' d'[[Alfons II d'Astúries|Alfons II]] com les també cròniques musulmanes, que pretenen menysprear la figura política i militar del caudill asturià.

== La llegenda == 
Pelayo I, noble visigot, fill d'un Duc també visigot nomenat [[Fàvila]] i net del [[rei]] [[Recesvint]]. És desconeix el seu lloc de naiximent, pero diverses fonts li atribuïxen un orige gallec, asturià, càntabre o inclús  cordovés, totes elles en notable intenció de justificació política. 

A causa de les intrigues entre la noblea visigoda, el rei [[Vítisa]] va conspirar per a assessinar a son pare. Pelayo va fugir al [[Principat d'Astúries|Astúries]], a on tenia amics o família i posteriorment, sentint-se insegur a la [[Península Ibèrica|Península]], va marchar com a pelegrí a [[Jerusalem]], encara que este últim extrem algunes fonts ho desmentiren. Allí va permanéixer fins a la mort de Vítiza ([[710]]) i l'ascens de [[Roderic]], de qui era partidari. En este va formar part de la guàrdia del rei i com a tal va combatre a la [[batalla de Guadalete]] a l'abril i maig de l'any [[711]]. 

Despuix de la batalla és va refugiar en [[Toledo]], i a la caiguda de la ciutat en l'any [[714]], mentres uns atres escapaven a [[França]], ell va tornar a la seua terra natal, [[Astúries]], supostament custodiant el tesor del rei visigot. 

Les primeres incursions àraps en el nort varen ser les de [[Musa ibn Nusair]] en l'any [[716]] que va prendre les ciutats de ''Lucus Asturum'' ([[Lugo de Llanera]]) i [[Gijón]], a on va deixar a càrrec al governador [[Munuza]]. Les famílies dominants del restant de ciutats asturianes varen capitular i provablement també la família de Pelayo. 

En l'any [[718]] va tindre lloc una primera revolta encapçalada per Pelayo que va fracassar. La causa fon que Munuza s'havia casat per la força en la seua germana Adosinda. Pelai fon detengut i enviat a [[Córdova]]. No obstant això, va conseguir escapar i tornar a Astúries a on va encapçalar una segona revolta i és va refugiar en les montanyes. 

Munuza va enviar al general [[al Qama]] a sometre als rebels. Este va entrar pel [[port de Tarna]], va remontar el riu [[Nalón]] i va arribar a ''Lucus Asturum''. Des d'allí va anar a la vall de Ceps, a on estaven els cristians i en l'any [[722]], va tindre lloc la [[Batalla de Covadonga]], a on fon derrotat per Pelayo.

== Conseqüències ==
En la derrota, Munuza va abandonar [[Gijón]] i va intentar eixir d'Astúries, sent derrotat en [[Olalíes]]. En esta fugida Pelayo va poder entrar a Gijón sense esforç.

Pelayo I, va establir el seu govern en [[Ceps d'Onís]].

La revolta de Pelayo de l'any [[722]] mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt més poderós, pero despuix de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita en totes les forçes del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa varen emigrar al nort per a unir-se a la revolució de Pelayo.

== Núpcies i descendents ==
És va casar en [[Gaudiosa]] i d'este matrimoni va nàixer:
* [[Fàfila]] ( ? - [[739]]), [[rei d'Astúries]] 
* [[Ermessenda d'Astúries]], casada en [[Alfons I d'Astúries]], fill de [[Pere de Cantàbria]]

== Mort de Pelai == 
Va morir en Ceps d'Onís, a on tenia la seua cort, en l'any [[737]]. Va ser sepultat en l'iglésia de Santa Eulàlia d'Abamia, pròxima a [[Covadonga]], que ell havia fundat. Posteriorment les seues despulles varen ser traslladades per [[Alfons X de Castella]] a Covadonga.

== Referències ==
* Barbero, Abilio & Vigil, Marcelo. 1978, "La formación del feudalismo en la Península ibérica". Colección biblioteca histórica de España. RBA
* González García , Alberto (2020). «Las relaciones exteriores del Reino de Asturias: política, cultura y economía». Nuevas visiones del Reino de Asturias. Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos. pp. 265-300
* Mínguez Fernández, José Mª. 1991, "Poder político, monarquía y sociedad en el reino astur-leonés en el período de su configuración". En Estructuras y formas del poder en la historia (pgs. 73-88). Universidad de Salamanca
* Torrente Fernández, Mª Isabel. 1990, "La Monarquía asturiana. Su realidad y los relatos históricos". En Historia de Asturias V. III (pgs. 309-324). Oviedo

== Bibliografia ==

* Arco y Garay, Ricardo del (1954). Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Madrid: Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. OCLC 11366237
* Barrau-Dihigo, Louis (1989). Historia política del reino asturiano (718-910). Gijón: Silveiro Cañada. ISBN 84-7286-273-9
* Besga Marroquín, Armando (2000). Orígenes hispano-godos del Reino de Asturias. Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos
* Blazquez y Delgado-Aguilera, Antonio (1925). «La Crónica de Alfonso III». Estudios de Historia y Critica Medio-Evales. Real Monasterio de El Escorial
* Caveda y Nava, José (1879). Examen crítico de la restauración de la monarquía visigoda en el siglo VIII. Madrid: Memorias de la Real Academia de la Historia
* García Moreno, Luis Agustín (1997). Prosopografía del reino visigodo de Toledo. Salamanca: Universidad de Salamanca
* García Villada, S.I., Zacarías (1918). Textos Latinos de la Edad Media Española - Crónica de Alfonso III. Madrid: Junta para Ampliacíon de Estudios e Investigadores Científicas - Centro de Estudios Históricos
* Manzano Moreno, Eduardo (2018) [2010]. Épocas medievales. Vol. 2 de la Historia de España, dirigida por Josep Fontana y Ramón Villares. Segunda reimpresión en rústica. Barcelona-Madrid: Crítica/Marcial Pons. ISBN 978-84-9892-808-2
* Valle Poo, Francisco (2000). El solar de un Viejo Reino (Cangas de Onís-Covadonga-Picos de Europa) (1.ª edición). Ediciones Nobel S.A. ISBN 84-8459-004-6

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Reis d'Astúries]]