Edició de «El Sit»

{{Biografia
|nom = Rodrigo Díaz de Vivar
|image = [[Image:El Cid-estatua-(Parque de Balboa).jpg|200px]]
|peu = Príncip de Valéncia (1094-1099)<br>Estàtua eqüestre del Cit en San Diego, Califòrnia
|títul = Príncip de Valéncia
|mandat = [[1094]]-[[1099]]
|predecessor =
|successor = [[Jimena Díaz]]
|ocupació = Militar
|data_naix =  ''c.'' [[1048]]
|lloc_naix = ¿[[Vivar]]?
|data_mort = [[1099]]
|lloc_mort = [[Valéncia]]
|signatura = Ego Ruderico.jpg
}}
'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Sit Campeador"''', conegut com a '''El Sit''' <ref>{{Ref-web|url={{DGLV|Sit}}|títul="Sit", sobrenom valencià de Ruyz Díaz de Vivar|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> en [[valencià]] (també escrit ''El Cit'') <ref>{{Ref-web|url={{DGLV|Cit}}|títul="Sit", variant ortogràfica de "sit"|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> i com a ''El Cid'' en castellà, fon un guerrer, gentilhome d'orige [[Castella|castellà]], príncip del [[Regne de Valéncia]] de [[1094]] a [[1099]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en l'any [[1043]] i morí en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].

==Cavaller==
[[Vivar]] és una chicoteta aldea situada a 7 quilómetros de la ciutat de Burgos, fronterera llavors en el [[Regne de Navarra|regne de Navarra]].

Per son pare, Diego Lainez, pertanyia a la noblea [[infançó|infançona]]; per sa mare, filla del magnat Rodrigo Àlvarez, descendent per llínea paterna de Laín Calvo, u dels dos Juges de [[Castella]], a l'alta noblea. Orfe en l'any [[1058]], s'educà en el palau real en companyia de l'infant Sancho. Estudià lletres i lleis, segurament en el [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña|monasteri de Sant Pere de Cardeña]].

A la mort de [[Ferrando I]] ([[27 decembre]] [[1065]]), pare de Sancho, este es proclamà rei, [[Sancho II de Castella|Sancho II]], i una vegada presa possessió del regne de Castella, armà cavaller en l'any [[1066]] i nomenà alferes real al Sit.

==Primeres victories==
El Sit venç al navarro [[Jimeno Garcés]] en duel judicial. Gràcies ad esta victòria rep el sobrenom de 'Campeador' (Campi doctor). El terme "Sit" se l'aplicaren els musulmans i equival a «senyor» i deriva de la transcripció de l'aràp 'seid', que significa amo o senyor.

Braç dret del rei [[Sancho II] de Castella]. Participà en el sometiment del regne taifa de [[Saragossa]] en l'any [[1067]], en les batalles de Llantada ([[1068]]) i Golpejera ([[1070]]). Son senyor morí en la rodada de [[Zamora]] en l'any [[1072]]).

==Santa Gadea==
En l'[[iglésia de Santa Gadea]] de [[Burgos]], prengué jurament a [[Anfós VI de Lleó]] per a poder ser reconegut com a rei. Una vegada fet açò és feu el seu vassall. Se casà en la neboda del rei, [[Jimena Díaz]], filla del [[comte d'Oviedo]] el [[19 de Juliol]] de l'any [[1074]]. La mort de [[Sancho II]] arruïnà la posició del Sit en la cort.

Estant en [[Sevilla]] cobrant els pariages en l'any [[1080]] a al-Mu'tamid per al rei de [[Castella]], derrotà al rei granadí Abd Allah, [[García Ordóñez]] i uns atres castellans, els apresonà en [[Cabra]]. Els concedí la llibertat als tres dies, pero en avant contà en una declarada enemistat del favorit.

A conseqüència d'una atrevida cavalcada per terres toledanes en resposta a un atac musulmà a Gormaz, [[Anfós VI]] li declarà incorregut en la ira regia, sanció que duya al desterro en l'any [[1081]].

==Primer desterro==
En el seu primer desterro, deixa a la seua dòna i a sos fills en [[Cardeña]]. Busca un nou senyor. És rebujat en [[Barcelona]], pero no en [[Saragossa]], a on se fica al servici d'[[al-Mu'tamin]]. Defenent-lo derrota al germà d'este, [[al-háyib Mundir]], rei de [[Lleida]], i al seu aliat [[Berenguer II de Barcelona]] en [[Almenar]], a 20 quilómetros de [[Lleida]], apresonant al mateix.

Al socórrer a [[Anfós VI]] en [[Rueda]] en l'any [[1083]]), el rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a [[Castella]], pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en [[Morella]] venç a [[Sancho Ramírez d'Aragó]] i a Mundir en l'any [[1084]]. Poc despuix, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Sit no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall ([[1087]]). Anfós permet al Sit que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.

==Primers contactes en Valéncia==
Unit a Musta'in, que succeïx a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a [[al-Qádir de Valéncia]] i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sòu en l'any [[1088]]. Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a [[Valéncia]] del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseguix que es someteren al seu rei Anfós els principats de [[Valéncia]], [[Albarracín]] i [[Alpuente]] en [[1089]]).

==Segon desterro==
[[Anfós VI]] anava a acodir en defensa d'Aledo, sitiada per l'emir almoràvit Yúsuf b. Tásfin en [[1089]], ordena al Sit que se li unixca en les seues tropes, pero per circumstàncies imprevistes no pogué alcançar la host real. La ira del rei, li fa incórrer de nou en el desterro, el segon per al Sit.
 
==Protectorat valencià==
El Sit domina Llevant. L'enemistat entre el rei i ell feu que perguera la seua anterior posició en Llevant i que tinguera que escomençar de nou. Davant dels estrals causats pel Sit en terres d'[[Oriola]] i [[Xàtiva]], Mundir de [[Lleida]] i al-Qádir de [[Valéncia]] tornaren a reconéixer el seu protectorat. Este domini sobre les taifes llevantines despertà el recel de [[Berenguer II]], qui, al vore que no podia fer-se en eixos regnes musulmans, formà una gran coalició contra el Sit, pero este vencé i apresonà al barceloní en el [[pinar de Tévar]], al qual tornà la llibertat sense exigir-li rescat.

El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que per mig de tribut posaren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del Sit. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.

Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del Sit no fon interpretada be pel rei que tornà a enemistar-se en el Sit fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquista de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el Sit. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.

==Traició de Ibn Yahhaf==
Mentrimentres en [[Valéncia]] es preparava una revolució contra el rei al-Qádir, que dugué a la conquista de la bella ciutat. En absència del Sit, el [[cadí]] Ibn Yahháf conspirà contra al-Qádir i en favor dels almoràvits, que ya estaven en [[Alzira]]. Al-Qádir fugí i conseguí ocultar-se, pero fon descobert i assessinat en [[1092]], Ibn Yahhaf s'apoderà del seu tesor. Les fortalees de [[Valéncia]] foren entregades als almoràvits i la ciutat començà a regir-se per una comissió de notables.

==Senyor de Valéncia==
[[Archiu:Dotación del Cid a la catedral de Valencia 1098.jpg|thumb|250px|Diploma de dotació del Sit a la [[Catedral de Valéncia]].]]
El Sit tornà dispost a venjar l'assessinat d'al-Qádir. Conquistà [[Yuballa (El Puig)]]. La guarnició almoràvit fon expulsada a [[Dénia]]. El Sit és convertí en Senyor de [[Valéncia]]. Els almoràvits és retiren sense combatre i el Sit establix una rodada duríssima a la ciutat, que és rendí el [[15 juny]] de [[1094]].

Davant dels notables musulmans dictà un benigne estatut per al govern de la ciutat: ell seria juge suprem, pero els musulmans conservarien les seues propietats, la ciutat i la mesquita. Veent estable la seua situació en [[Valéncia]], feu vindre a la seua dòna i a sos fills. Fins llavors el Sit no havia tengut conflictes armats en els almoràvits. Estos havien unificat tots els regnes taifes d'al-Andalus, excepte els de [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Lleida]] i [[Tortosa]], els protegits pel Sit.

===Batalla de Quart===
En decembre de l'any [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yusuf ibn Tásufin. El Sit es mantingué dèu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del Sit, els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota.

===Governant Valéncia===
El Sit decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Sit, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Sit canviara l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre manco tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la [[Catedral de Valéncia|Catedral de Santa Maria]] en l'any [[1097]].

===Últimes batalles===
En [[Bairén]], el Sit i [[Pere I d'Aragó]] derrotaren per sancer al poderós eixercit almoràvit en [[giner]] de [[1097]]. Segona gran victòria sobre els almoràvits. Els últims actes bèlics del Sit foren les conquistes d'[[Almenara]] i [[Murviedro]] en [[1098]]), en lo que el territori valencià quedà en una seguritat total.

==Mort del Sit i eixida castellana de Valéncia==
[[Image:Cardeña fachada principal 03322.jpg|thumb|310px|Frontera principal del [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña]]]]
El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor el Sit en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.

El Sit morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda [[Ximena Diaz]] vixqué i governà durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Regne de Lleó|Lleó]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en maig de [[1102]]. 

Els restos mortals del Sit foren conduïts pels seus vassalls al [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña]].

==Fills==
Tres fills tingué el Sit de la seua dòna: Diego naixqué en l'any [[1075]] i morí en la [[batalla de Consuegra]] front als [[almoràvits]] en [[1097]]; Cristina es casà en [[Ramiro de Navarra]] i el fill del qual, Garcia Ramírez, seria rei; i Maria es casà en [[Ramon Berenguer III]] el Gran, de [[Barcelona]].

==Cantar del "Mio Çid"==

La figura del Sit i les seues gestes mereixqueren l'honor de protagonisar el primer cantar de gesta de la lliteratura castellana, el ''Cantar del Mio Çid''. No és poema sino cantar, ya que com a lletra d'una cançó ha de ser presa i no com a text d'un poema. Aixina puix, el ''Cantar del Mio Çid'' és una cançó recitada pels joglars d'aquells temps migevals. El text que nos ha arribat, és una transcripció d'un copiste al que li diuen Pere Abbat en un manuscrit del [[sigle XIV]], conservat en la Biblioteca Nacional. Encara que hi ha quin n'opina que poguera ser l'autor i no un mer copiste.

Els últims estudis afirmen que l'autor fon un escrivà de la cort de Valéncia, un musulmà o mossàrap valencià que rebé l'orde d'escriure les gestes del Sit ordenat pel mateix Sit com a tàctica de propaganda.

Es possible que ya existira un primitiu ''Cantar del Mio Çid'' en [[1120]], encara que el de millor contingut és el conservat de [[1207]].

{{cita| Ya entra el Çid Ruy Díaz por Burgos;

sesenta pendones le acompañan.

Hombres y mujeres salen a verlo,

los burgaleses y burgalesas se asoman a las ventanas:

todos afligidos y llorosos.

De todas las bocas sale el mismo lamento:

¡Oh Dios, qué buen vasallo si tuviese buen Señor! 

Mío Çid Roy Díaz por Burgos entrove,

En sue compaña sessaenta pendones;

exien lo ver mugieres e varones,

burgeses e burgesas por las finiestras sone.

De las sus bocas todos dizían una razóne:

Dios, que buen vassallo, si oviese buen señore! }}

==Referències==
{{Reflist}}

== Bibliografia ==
* Coscollá Sanz, Vicente, La Valencia musulmana, Valencia, Carena Editors, 2003. ISBN 84-87398-75-8
* Guichard, Pierre, Al-Andalus frente a la conquista cristiana: los musulmanes de Valencia, siglos XI-XIII, Madrid, Biblioteca Nueva; Universitat de Valéncia (Historia, 16), 2001. ISBN 978-84-7030-852-9
* [[Menéndez Pidal|Menéndez Pidal, Ramón]]. «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101», Revista de Filología Española, t. 5 (1918), Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia, «El linaje del Cid», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval. n.º 13 (2000-2002), págs. 343-360. ISSN 0212-2480
* y Boix Jovaní, Alfonso , Guerra en Šarq Alʼandalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094), Zaragoza, Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2005. ISBN 978-84-95736-04-8

== Enllaços externs ==
{{commonscat|El Cid}}
{{DGLV|Sit}}

[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]