Edició de «Efecte Compton»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{En desenroll}}
 +
 
[[Archiu:Compton-effekt1.png|thumb|300px|Representació gràfica de la dispersió d'un fotó γ (llínea roja ondulada), per un [[electró]]. La freqüència del fotó dispersat té una [[llongitut d'ona]] major que ans d'interactuar en l'electró.]]
 
[[Archiu:Compton-effekt1.png|thumb|300px|Representació gràfica de la dispersió d'un fotó γ (llínea roja ondulada), per un [[electró]]. La freqüència del fotó dispersat té una [[llongitut d'ona]] major que ans d'interactuar en l'electró.]]
−
L''''efecte Compton''' (o '''dispersió Compton''') consistix en l'aument de la [[llongitut d'ona]] d'un [[fotó]] quan choca en un [[electró]] lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió.
+
El '''efecte Compton''' (o '''dispersió Compton''') consistix en l'aument de la [[llongitut d'ona]] d'un [[fotó]] quan choca en un [[electró]] lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió.
  
 
== Descobriment i rellevància històrica ==
 
== Descobriment i rellevància històrica ==
−
L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en l'any [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].  
+
L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].  
  
−
Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.
+
Compton va descobrir este efecte en experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base en la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per la qual cosa l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure|llinages=Pérez Montiel|nomene=Héctor|enlaceautor=|títul=Física general|url=|fechaacceso=|any=2011|editorial=Grup Editorial Pàtria|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=espanyol|capítul=17}}</ref>
  
−
Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Premi Nobel|Premi Nobel de Física]] en l'any [[1927]].
+
Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Anex:Premi Nobel de Física|Premi Nobel de Física]] en [[1927]].
  
−
Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].
+
Este efecte és d'especial rellevància científica, ya que no pot ser explicat a través de la naturalea ondulatòria de la llum. La llum deu comportar-se com a partícula per a poder explicar estes observacions, per #lo que adquirix una [[dualitat ona corpúscul]] característica de la [[mecànica quàntica]].
  
−
== Referències ==
 
−
* [https://www.lle.rochester.edu/media/publications/documents/theses/Moore.pdf C. Moore (1995). «Observación de la transición de la dispersión Thomson a Compton en interacciones multifotónicas ópticas con electrones».]
 
−
* P. Christillin (1986). «Dispersión Compton nuclear». J. Phys. G: Nucl. Phys. 12 (9): 837-851. Bibcode:1986JPhG...12..837C. S2CID 250783416. doi:10.1088/0305-4616/12/9/008
 
−
*  Pérez Montiel, Héctor (2011). «17». Física general. Grupo Editorial Patria
 
−
* Ridwan, S. M., El-Tayyeb, F., Hainfeld, J. F., & Smilowitz, H. M. (2020). Distributions of intravenous injected iodine nanoparticles in orthotopic U87 human glioma xenografts over time and tumor therapy. Nanomedicine, 15(24), 2369-2383
 
  
−
== Bibliografia ==
 
  
−
* Compton, Arthur H. (May 1923). «A Quantum Theory of the Scattering of X-Rays by Light Elements». Physical Review 21 (5): 483-502. Bibcode:1923PhRv...21..483C. doi:10.1103/PhysRev.21.483. (trabajo original de 1923 en el sitio web de la American Physical Society)
 
−
* S. Chen; H. Avakian; V. Burkert; L. Vandenaweele; P. Eugenio; the CLAS collaboration; Ambrozewicz; Anghinolfi; Asryan; Bagdasaryan; Baillie; Ball; Baltzell; Barrow; Batourine; Battaglieri; Beard; Bedlinskiy; Bektasoglu; Bellis; Benmouna; Berman; Biselli; Bonner; Bouchigny; Boiarinov; Bosted; Bradford; Branford et al. (2006). «Measurement of Deeply Virtual Compton Scattering with a Polarized Proton Target». Physical Review Letters 97 (7): 072002. Bibcode:2006PhRvL..97g2002C. PMID 17026221. S2CID 15326395. arXiv:hep-ex/0605012. doi:10.1103/PhysRevLett.97.072002
 
−
* Stuewer, Roger H. (1975), The Compton Effect: Turning Point in Physics (New York: Science History Publications)
 
  
−
[[Categoria:Física]]
 
 
[[Categoria:Efectes electromagnètics|Compton]]
 
[[Categoria:Efectes electromagnètics|Compton]]
 
[[Categoria:Mecànica quàntica]]
 
[[Categoria:Mecànica quàntica]]
 
[[Categoria:Electrodinàmica quàntica]]
 
[[Categoria:Electrodinàmica quàntica]]
 
[[Categoria:Epònims relatius a fenomens físics]]
 
[[Categoria:Epònims relatius a fenomens físics]]
 +
 +
{{Traduït de|es|Efecto Compton}}
 
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Estats Units del sigle XX]]
 
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Estats Units del sigle XX]]
 
[[Categoria:Ciència de 1923]]
 
[[Categoria:Ciència de 1923]]
 
[[Categoria:Estats Units en 1923]]
 
[[Categoria:Estats Units en 1923]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Efecte_Compton»