Edició de «Eclecticisme (art)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
En general, el terme descriu la combinació d'una varietat d'influències, principalment d'elements d'estils diferents de l'arquitectura, la pintura i les arts gràfiques i visuals. | En general, el terme descriu la combinació d'una varietat d'influències, principalment d'elements d'estils diferents de l'arquitectura, la pintura i les arts gràfiques i visuals. | ||
| − | El terme "eclèctic" fon usat per primera volta per Johann Joachim Winckelmann per a caracterisar l'art dels Carracci, que varen incorporar a les seues pintures elements del | + | El terme "eclèctic" fon usat per primera volta per Johann Joachim Winckelmann per a caracterisar l'art dels Carracci, que varen incorporar a les seues pintures elements del Renaiximent i de les tradicions clàssiques. En veritat, Agostino, Annibale i Lodovico Carracci havien tractat de combinar la llínea de l'art de Miguel Ángel, el color de Tiziano, el clarobscur de Correggio i la simetria de Rafael. |
En el [[sigle XVIII]], Sir Joshua Reynolds, cap de l'Acadèmia Real d'Arts en [[Londres]], fon un dels més influents defensors de l'eclecticisme. En el sext dels seus famosos Discursos acadèmics ([[1774]]), escrigué que el pintor pot usar els treballs de l'antiguetat com "una revista" de característiques comunes, sempre oberta al públic, d'on cada home té el dret de prendre els materials que ad ell li complauen. | En el [[sigle XVIII]], Sir Joshua Reynolds, cap de l'Acadèmia Real d'Arts en [[Londres]], fon un dels més influents defensors de l'eclecticisme. En el sext dels seus famosos Discursos acadèmics ([[1774]]), escrigué que el pintor pot usar els treballs de l'antiguetat com "una revista" de característiques comunes, sempre oberta al públic, d'on cada home té el dret de prendre els materials que ad ell li complauen. | ||